2005: inventari d'un any de blocaire


El Cesc em diu que trïi les cinc millors notícies de l’any, seguint la moda cibernètica entre usuaris. Posat a triar, ara que acompleixo justament un any de blocaire, veig que les millors notícies són les que no es reflecteixen en el blog, com ara la graduació de l’Elena en logopèdia a Blanquerna i l’acabament del màster del Francesc en economia pública a la London School.

Fent inventari d’aquest primer any de blocaire, anant una mica al fons, m’adono que no hi puc distingir notícies "bones". Tal com vénen reflectides en els comentaris que he anat desgranant al llarg de l’any, amb més bona voluntat que encert, totes em porten al terreny dels límits o de la frontera, a vegades ominosament tancats o insuperables, i a vegades oberts a possibilitats més o menys plausibles.

Límits davant els desastres naturals: la solidaritat desencadenada pel Tsunami, els terratrèmols de Pakistà i Centramèrica, els incendis de residències de París amb víctimes infantils sobretot, la inundació de Nova Orleans.

Límits dels comportaments socials: els fets de Berga, la contestació a Sabadell contra l’alcalde, l’escàndol pel plagi del cartell de Santes, els episodis incendiaris a les ciutats franceses.

Límitis de civilització: el terrorisme (Londres), el conflicte de la modernitat en l’islamisme radical, la inacabable cadena de morts a l’Iraq i entre els immigrants que arriben amb pasteres o saltant les valles.
Límits personals i associatius o grupals que s’esbraven com l’escuma en el mateix moment que s’han aconseguit o patit: Ronaldinho, Rafa Nadal a Roland Garros, la lliga del Barça, els colobrots de TV3, l’eliminatòria perduda amb el Chelsea.

Límits davant el fet de la mort : Maria (la mare política), Jesús Moncada, Paul Ricoeur, Julián Marías, el cas paradigmàtic de Terri Schiavo, Joan Pau II i les seves seqüeles amb Benet XVI. Avui mateix, la mort de Llorenç Gomis, fundador i director de "El Ciervo".

Límits de la memòria : aniversaris d’Auschwitz i de l’11-M, de Thomas Mann, el coratge de Pere Casaldàliga.

Límits enfrontats amb reformes legals de profunditat que queden obertes a una lenta i progressiva maduració social : el matrimoni homosexual, la violència de gènere, l’educació.

Límits superats que porten a altres límits : l’allunatge a Tità.

Límits del llenguatge quan es vol fugir de tots aquests límits per trobar en la poesia altres llocs i respondre d’una altra manera a la interpel.lació dels fets.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu