Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

Per un dit

Imatge
De fa temps patim un brot de greu fòbia electoral, ja no decideix el vot sinó la unció digital. Neixen càrrecs per un dit : del dit del Mas malferit surt Puigdemont elegit com si l’haguessin ungit, i del dit del Puigdemont es fa el batlle de Girona com si no fos d’aquest món i vingués de Vallfogona. De presidència a batllia entre amics corre la cosa, que el dit és la millor guia quan les urnes ja fan nosa.
I així ens queda el panorama del dit i la vella trama : un president senyalat que veu l’ombra que el vigila quan mira cap al costat marcant el pas a la fila, i un batlle catapultat per un rar tret de Ballesta que de tant com ha volat se li ha girat la testa i ha oblidat que per ser alcalde cal abans prometre el càrrec, encara que sigui una altra la mà que dicta l’encàrrec.  C.A.

Estampes del Vèneto i la Llombardia (i 2)

Imatge
Màntua.- Màntua és avui només, i ja és molt, el que es conserva del castello o residència dels Gonzaga, amb els seus apartaments, i sobretot la cambra degli sposi amb les pintures de Mantegna reproduint escenes de la vidade la Cort, emparentada amb la de Ferrara. Aquí hi ha destil.lada la potència artística del Renaixement (S.XV i XVI), i la descoberta d’Isabel d’Este, muller de Francesc II Gonzaga, de qui ben aviat va quedar vídua, una figura enlluernadora, del tot entregada a l’art i a la filosofia, que fou capaç de barrejar les formes de govern amb una determinada visió de futur, a voltes contaminada per influències excèntriquesque per això mateix la fan avui més atractiva. D’ella és la divisa, manllevada de Sèneca, segons la qual cal viure “Nec Spe Nec Metu” (“sense esperança i sense por”), que podria figurar a la capçalera de qualsevol estoic empedreït. La divisa apareix profusament recordada a les parets i als sostres de les seves estances, al costat de signes pitagòrics molt…

Estampes del Vèneto i la Llombardia (1)

Imatge
Un viatge de pocs dies al Vèneto i a la Llombardia, quan el temps no convida a gaudir dels exteriors, tot i la visió entre misteriosa i fantasmagòrica que ofereix Venècia entre la boira, acaba concentrant-se en la contemplació de les riqueses del romànic, el gòtic i el Renaixement a l’interior de museus i esglésies. Em quedo amb una selecció d’imatges: Venècia.- Al museu de l’Acadèmia, la Processó de Sant Marc (G. Bellini), el Sant Jordi de Mantegna, el Convit a casa Simioni de Strozzi i les suggestives, també per misterioses,La tempesta i la i la Vella, de Giorgione.
















    A la basílica de Sant Marc la grandesa dels mosaics cobreixen el detalls de la Pala d’oro i els relleus de la porta de la sagristia de Sansovino, inspirada en la porta del paradís del baptisteri de Florència.


A l’església de Sant Rocco i a la Scuola Grande de Sant Rocco es produeix alhora el descobriment de les Scuole del Renaixement, que encara perduren, amb finalitats socials, filantròpiques i religioses, i la irrupc…