Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2008

Fi de festa

Imatge
La recopilació de lletres i cançons festives dels grups“El Pont d’Arcalís i les Violines”,que ahir nit vam tenir l’oportunitat d’escoltar al pati de Can Merchal, dins la programació de Les Santes, transpira aquell aire fresc i autèntic de les creacions culturals senzilles i arrelades a l’ànima del poble, en aquest cas dels pobles del Pirineu. Són cançons que celebren la festa i alhora la recreen afegint-hi motius nous, totalment espontanis, contribuint així a l’enriquiment de la tradició oral que la sustenta. Llàstima que aquest procés cultural de celebració i creació ja només pugui ser tema de recopilacions de part d’aquells que estan interessats en salvaguardar-ne la memòria.

Les nostres festes, avui, han perdut del tot aquest cercle virtuós de gaudiment i de creació. Ens limitem a repetir actes que en diem festius, els reiterem fins esgotar-los, i som incapaços de recrear-ne els motius lúdics que els hi van donar el sentit original, o de crear-ne i d’afegir-n’hi de nous. Per això es…

Festa

Imatge
D’aquest terrabastall
en dius festa ?
D’aquest desfici suós
enganxat a la pell,
d’aquestes esperes,
d’aquests creuaments anònims,
d’aquest anar esmaperdut,
d’aquest tragí levitant,
en dius festa ?

Ja veig que m'he ficat de quatre potes
fins al moll festiu,
t’he tocat el voraviu
i estàs a punt d’etzibar-me
entre cap i coll
el programa de festes
amb totes les notes.

Et servirà de consol,
i aturaré el llançament,
si et dic que el que vull
és que s’acabi el soroll
i que comenci la festa ?
Fes-te fotre !
Quin cop !
C. A.

Acció de gràcies

Imatge
Si posem un personatge que ara és agent immobiliari (“al món de les immobiliàries, la primera impressió que fa un agent és com si únicament fos una actitud, no un ésser viu”), i que abans havia estat periodista (“El periodista d’esports”), que havia viscut i s’havia divorciat de la seva primera dona a Haddam, poc després de perdre un fill de nou anys (“El dia de la independència”),i que actualment a Nova Jersey té una col.laborador tibetà que fa compatible la filosofia budista amb la venda de cases. Si continuem posant que aquest personatge ha votat demòcrata a les dubtoses eleccions del 2000 (“Els Estats Units s’han perdut en la lletra menuda del seu propi contracte”), que porta una enganxina al parabrises del cotxe que diu “de què serveix Bush?”, que amb el seu inseparable vehicle Suburban (“¿Per què passen tantes coses dins els cotxes? ¿Qué potser són l’única vida interior que ens queda?”) ens descriu amb tota mena de detalls els petits encants de les carreteres, els rètols i els c…

A reveure, Antoni ! Benvinguda, Neus !

Imatge
Sóc dels que cada matí escoltava una estona el Matí de Catalunya Ràdio, sobretot la protagonitzada pels tertulians. Sabia per endavant les respostes que cadascun d’ells donaria a les qüestions que el presentador i director, Antoni Bassas, els suggeria, de tan interioritzades com tenia les posicions que invariablement prenien en tots els temes, d’actualitat o més generals, de país, economia, política, cultura... Es repetien com l’aigua, sabia quin peu calçaven, però sempre hi prestava atenció, segurament perquè sempre aprenia coses noves del conjunt, o si més no perquè en part em confirmaven la meva pròpia opinió (que és el que acostumem a bucar en els media quan llegim o escoltem).

Ara l’Antoni Bassas deixa Els matins. Per alguns sembla que el món informatiu s’acaba, i pateixen i ploren talment com si els hi arrenquessin una crosta. Rosa Cullell, la directora del Consorci, va explicar que la nova etapa del programa s’emprèn amb la intenció de guanyar en pluralitat, no només ideològica …

Balances

Imatge
No tenim equip
però tenim balances.
Algú treurà pit
cagant-se a les calces.

Ens hem fet un tip
de patir tardances
i ara es veu el quid
de les pastes ganses.

Ja no som el ric
que vol més gaubances,
som el burro antic
que fluixeja d’anques.

Per cosir l’estrip
i adobar les nances
ens convé un partit
de grans aliances.

Qui vagi a Madrid
demanant finances
que aixequi el cosit
i ensenyi mancances.

Hi haurà algun podrit
que mourà recances
per burxar amb el dit
i exigir quitances.

Solbes l’entristit
esmola les llances
i el Castells fornit
assaja les danses.

Convergents i Esquerra
preparen la guerra:
mori el tripartit
si no hi ha convit.

No tenim equip
però tenim balances:
a un plat el xerric
i a l’altre pitances. C.A.

Moisès

Imatge
Quinze immigrants van morir en una pastera que havia salpat d'Alhucemas.Dels deu nens que hi viatjaven,només un es va salvar


Què veus enllà del mar, Moisès infant,
què miren els teus ullls al fons de l’aigua ?
Esclaten al teu front de navegant
els horrors i la pols de terra esclava,
els cossos oblidats al buc surant
com una closca buida en l’hora calma,
i en la lluor de la pell tremolant
hi clareja l’aurora que ara et salva.

Quan estendràs les mans sobre el record,
el mar farà camins en els teus somnis,
les aigües s’obriran de bat a bat.
Per un costat t’encalçarà la mort,
i a l’altre et buidaran d’allò que portis
per fondre en vedells d’or la llibertat.

C.A.

Es busquen litúrgies

Imatge
Ramón Jáuregui, coordinador de la ponència sobre laïcitat, afirmà en el darrer Congrés del PSOE que es treballarà per la desaparició progressiva de símbols i litúrgies religioses en edificis públics, però no es suprimiran, de moment, els funerals d’Estat"perquè la laïcitat no té constituïda una litúrgia alternativa”. En altres paraules, es busquen experts en litúrgia íntegrament laica (abstenir-se els especialistes en Rèquiems de qualsevol mena i origen) per substituir els ritus i la parafernàlia religioses en els funerals d’Estat. Per si de cas la meva humil persona mereixés algun dia disfrutar d’un funeral d’Estat (cosa que no ambiciono), aviso des d’ara que prohibeixo terminantment que l’organitzi aquesta comissió de litúrgies substitutives: amb un Kyirie i un Parenostre ja en tindré ben bé prou.

En un altre terreny, que també es podria qualificar de “litúrgia alternativa” en sentit ampli, el terreny del federalisme, la ponència corresponent del Congrés del PSOE sosté que la cu…

Moció de censura enverinada

Imatge
La moció de censura contra la Junta del Barça, que no ha prosperat perquè d’acord amb el que preveuen els Estatuts de l’entitat no ha assolit el 66’66 € dels vots emesos (però s´hi ha acostat amb més d’un 60 %, molt superior al 37% contrari a la mateixa) era una moció enverinada, i les conseqüencies del resultat ho evidencien. La Junta queda legitimada per continuar, però en surt tocada amb un vot da càstig molt considerable; els promotors de la moció poden dir que han tingut un resultat excel.lent, però no logren la convocatòria obligada i immediata d’eleccions que era el que volien si hagués prosperat. És a dir, tots perden. I el Barça com institució perd, immers en un període de confusió i de malestar que la moció no resol sinó que augmenta.

Més encara, si la moció hagués prosperat tampoc hauria contribuït a apaivagar aquest mal ambient; potser l’hauria exacerbat amb una guerra oberta de candidatures sobre la desfeta d’una Junta expulsada malgrat haver obtingut una representació con…

Ingrid Betancourt

Imatge
Dius fills, i el cor se't desboca. Dius mare, i el cos se't transforma. Dius selva, i l'ànima et vola. Tot el que pots dir, ho has parlat a l'ombra. Tot el que has callat, als ulls et retorna. C.A.

Tres gestos

Imatge
Més enllà de les carregoses discussions nacionalistes sobre l’èxit de la selecció espanyola a l’eurocopa, perquè la vivència del joc per als qui ens agrada l’esport és sempre molt més contingent i limitada,i alhora molt més fugaçment profunda, del que volen fer suposar aquest reguitzell d’exaltacions i exclusions absurdes, em quedaria amb tres gestos: el dels porters Iker Casillas i Buffon abans de la tanda de penals, després d’acabar amb empat el partit de quarts de final entre Espanya i Itàlia, abraçant-se al mig del camp, desitjant-se recíprocament la sort que des del punt de vista de la rivalitat estricta havien d’intentar d’apropiar-se en exclusiva, reconeixent en el gest la qualitat superior de l’esport que els unia a través de l’esforç i l’atzar; el de la passada de Cesc a Güiza en el segon gol d’Espanya contra Rússia a la semifinal, clavat a terra amb el peu esquerre, com una esfinx, tocant en sec la pilota amb un lleuger i elegant moviment de l’empenya dreta, fent-la passa…