Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2007

Temps i poesia

Imatge
El llenguatge poètic és l’àmbit on millor es deixa entreveure l’estranya i fascinant percepció de la unitat del temps, com el gresol on arriben a prendre forma totes les experiències. Ho he verificat altra vegada amb la lectura d’un recull de poemes de l’argentí Juan Gelman , ”País que fue serà” (Visor libros 2004) : Tu aire es el sol que tengo y escribe ayer en hoy ( De “Durar”) Siempre te amo por primera vez. Siempre te amo la primera vez ( De “Tiempos”) En mi puerta el sol dora pasados por nunca venir ( De “Saberes”) Del poema viejo sale un olor a nunca fue. … El cielo pasa mudo sobre versos que ya ( De “Vejeces” ) … nadie ha muerto, todos cuidan el porvenir atrás ( De “Flautas” ) Dejé caer mi eternidad. ayer no fui el de hoy, sino el recuerdo de hoy ( De “Foto” ) Se prueba el dolor y cumple su promesa de nuncas ( De “El poema”) Tu cuerpo es compañero de mi tardanza en irme ( De “Se ve” ) En los cafés donde fui, la realidad se sienta a la mesa de lo que no sucedió ( De “

Vides trencades

Imatge
De l’últim informe de Caritas Barcelona ( “Vides trencades” ) crida l'atenció l'apartat dedicat a la gent gran (p. 54 i ss) del que extrec aquestes dades: - Del total de 1.191 persones majors de 65 anys ateses el 2006, el 68’43 % són dones. - D’aquest total, el 35’46% són persones casades i el 32’40 % vidus/vídues. - El 50’40% són persones que viuen soles. - El 55’10% de les dones majors de 65 anys, i el 67% dels homes, tenen una percepció de mala salut (Informe SESPAS 2006) - L’any 2000 el 22’50 % de llars amb majors de 65 anys eren unipersonals - El 56 % de pensionistes cobren pensions per sota els 500 € mensuals (dones de més de 65 anys majoritàriament) - El 55’40% de llars unipersonals de dones majors de 65 anys es troba al llindar del risc de pobresa (Enquesta Condicions de Vida 2004) - Catalunya és la Comunitat amb major nombre d e pensionistes, el 17’90% del total estatal.

Nadal als ulls

Imatge
Desvetlla, infant, el malson de la por d’aquestes mans que et prenen tremoloses, sorpreses pels teus ulls dins la foscor quan palpaven les ombres rancoroses. Per aplanar les fites del dolor covat a les pupil-les silencioses de cada esguard d’infant pres pel temor, dóna’ns l’escalf de les deus remoroses. Pren-nos, amoixa’ns al bressol antic on reposen els somnis d’infantesa, les veus, els ulls i els braços de l’amic conduint-nos pel freu de l’adultesa com una nau nodrida amb saba jove, delerosa d’espai i de llum nova. C.A.

Esperança de justícia

Imatge
La recent encíclica de Benet XVI , “ Spe salvi” (salvats per l’esperança), és una extensa reflexió sobre el futur segons el codi interpretatiu propi de la cultura catòlica, i com a tal una aportació específica a la qüestió del sentit de la Història i del progrés des de la perspectiva de la cosmovisió cristiana que, en tant que catòlica, vol ser universal. Es pot o no estar d’acord amb alguns dels seus punts de vista, però no és propi d’una societat problematitzada com la nostra, amb qüestions que ens interroguen profundament sobre la viabilitat del nostre món, desqualificar-la absolutament com si es tractés d'una simple exposició estrafolària i anacrònica, aliena als interessos de la humanitat global, pel fet que planteja una crítica raonable, però parcial, de la Il-lustració. Malgrat les crítiques simplificadores i reduccionistes que se n’estan fent, l’encíclica conté elements de diàleg i respecte envers el llenguatge i els interrogants de la cultura de la I-lustració. I aquest d

Consumidors o artesans ?

Imatge
P. Cezanne : " natura morta amb pomes" Una de les característiques que segons R.Sennett defineix l’home consumidor, d’acord amb els paràmetres de la cultura del nou capitalisme, tant en el món de l’empresa com en el de la política i de la vida quotidiana, és la convicció que res no és suficient . Aquesta convicció desplaça les fites del que s’ha aconseguit en benefici de sempre noves capacitats hipotètiques, abandonant el resultat de l’experiència quotidiana, els petits guanys i pèrdues que constitueixen el teixit de l’experiència vital, en pro de potencialitats que sovint acaben sent il-lusòries. Els vehicles tot-terreny i els utilitaris esportius, enormes consumidors de benzina, en són una bona mostra: encallats en la densitat del trànsit de qualsevol ciutat creen la possibilitat imaginària de què amb ells es pot conduir pel desert o travessar l’Àrtic. Actuant així com a consumidors, deixem de pensar com artesans . El ciutadà-consumidor es retira del seu compromís políti

Matèria

Imatge
Blau i l'ocell vermell Guinovart, el teu espai et guarda

El tren, malgrat tot

Imatge
Hopper : paisatge amb vagó de tren Siguem positius, i a mida que es vagin solucionant els problemes i es consolidin les millores veurem, com l’Alex Susanna , que hi ha angles morts en els trens que de sobte s’il-luminen i ens regalen poesia, converses i fesomies amables. Poemes del tren I Entre la casa del cingle i la feina a la pedrera serpenteja un tren on cada dia vaig i vinc com una lenta llançadora: És l’espai just del poema llegit, mai no escrit o sempre refet . II En un simple vagó de tren s’amunteguen moltes converses, no pas pocs bassals de silenci, i una mica de música de tant en tant ens hi recorda que encara són possibles certes harmonies: si això no és el paradís, poc se n’hi deu faltar. III En cas d’haver estat pintor, de manera recurrent hauria agafat un comboi com a centre d’operacions des d’on ensinistrar la mirada i fer-la créixer despietadament: tant a primera com a última hora, cada cara és un món on perdre’s, les mans ens diuen més que no les boques i de tard en

Fi de tardor

Imatge
Majestuós, t'he vist altra vegada, arbre imponent, al peu del Puig Neulós brandint les teves branques. Faig de tardor, se't va mudant l'esguard mirant el cim on guardes la verdor que et fa esvelt i gallard. Del verd al groc, del groc al gris lluent, del temps sadoll al temps avar i eixorc d'aspecte i pensament. En el delit per fermentar la saba, com un obsés torces el tronc fendit d'enyor i de sang balba C.A. Fotos: Puig-Neulós, octubre 2006 i desembre 2007

De la manifestació a la plataforma

Imatge
Sense ser exhaustius, es pot dir que a Catalunya hi ha nacionalistes conservadors, independentistes de dretes, independentistes d’esquerres, socialistes autonomistes, socialistes federalistes, socialistes espanyolistes, ecosocialistes espanyolistes, ecosocialistes independentistes, ecosocialistes federalistes, conservadors autonomistes i conservadors espanyolistes, a més de molts ciutadanas que si se’ls pregunta per quina d’aquestes adscripcions es decantarien no saben què respondre. I últimament proliferen els sobiranistes , a mig camí entre la independència i aquell lloc tan conegut on sempre han manat les dretes nacionalistes. Bé que en nombre molt desigual per cadascuna d'elles, el dissabte van anar a la manifestació persones de bona part d’aquestes adscripcions, i un nombre desconegut de persones que passen d’etiquetes i simplement volen que els serveis públics funcionin. Tots tenien motius de sobres per manifestar-se. Malgrat que la manifestació la va convocar la Plataf

Murri

Imatge
Rodalies no existia a l’agenda nacional quan ell era president i ens mirava del balcó, però heus aquí que s’ha cansat del poder estructural i diu que per dignitat cal fer manifestació. S’ha sentit tan maltractat per tots aquells d’allà dalt, de l’Aznar al Zapatero, tintats del mateix color, que reclama infraestructures per alleugerir el seu mal, agafat a una pancarta com si anés dins d’un vagó. Per la ràdio ha proclamat que hi aniria ell tot sol, que baixaria a l’asfalt per cridar que ja n’hi ha prou: però jo no ho veig gaire clar, és massa murri el Pujol i no em puc imaginar que s’hagi de guanyar el sou retratant-se a la Gran Via amb Marta la Ferrusola, la dona del maquinista, sota una pancarta sola. C.A.

Prepositiu i adjectivable

Imatge
Un obispo vasco a, ante, bajo, cabe, con, contra, de, desde, en, entre, hacia, hasta, para, por, según, sin, son, sobre, tras ETA. La soledad filtrada, capilar, porosa, irresponsable, susurrada, mediática, desperdiciada, conyugal, crematística y artificial , del juzgador .

Un rosari d'ambigüitats

Imatge
Han passat pocs dies de la conferència d’ Artur Mas sobre la refundació del catalanisme i el ressò mediàtic que se li va donar s’ha apagat "sorollosament". Què en queda d’aquella exposició ? Després d’una lectura atenta del text, de 47 pàgines, dedueixo que només en un aspecte el full de ruta d’en Mas podrà ser punt de referència en un futur més o menys immediat, el relacionat amb la reacció política que seria convenient adoptar, segons ell, si el Constitucional modifiqués l’Estatut: nova consulta, acord del Parlament si no es pot fer la consulta popular, govern de concentració amb els partits que defensessin l’Estatut que va sortir del Parlament el setembre de 2005, amb el compromís de votar a Madrid el mateix que a Catalunya i, si tot aixó falla, noves eleccions. I encara en aquest aspecte el seu soci d’Unió l’ha corregit clarament al considerar que no és necessari avançar hipòtesis entorn d’un fet que no s’ha produït. En la resta, l’aportació de Mas és un rosari d’ambigü

Aritmètica emocional

Imatge
Després de veure “Aritmètica emocional” , la pel-lícula de P. Barzman, relat honest (un xic reiteratiu) de les conseqüències de l’Holocaust sobre les emocions i els sentiments dels qui van poder sobreviure als camp d’extermini, amb un toc d’esperança per reemprendre la vida, al cap de molts anys, allà on va quedar aturada ( “em guardo el botó fins la pròxima vegada que ens veiem” , diu la protagonista a qui fou el seu company infantil al camp de trànsit de Drancy) em ve a la memòria la famosa frase d’ Adorno ( “és de bàrbars escriure poesia després d’Auschwitz” ) i la dura rèplica que li dóna el Nobel Imre kertész al seu llibre Dossier K , en realitat un conjunt de reflexions sobre la seva vida i la seva obra (va viure durant la seva adolescència uns anys als camps d’Auschwitz i Buchenwald) partint del recurs literari d’una autoentrevista : “No puc imaginar que una ment com Adorno vulgui que l’art renuncïi a representar el trauma més gran del S.XX. D’una banda, és veritat que l’assa

Negar i justificar

Imatge
Sorprèn desagradablement, com senyala en Joan Safont , la declaració d’inconstitucionalitat d’una sola paraula ( negar ) de l’apartat segon de l’article 607 del Codi Penal referida a la negació dels delictes de genocidi, perquè pot donar oxigen a sectors d’ultradreta doctrinalment interessats en difondre el negacionisme i el revisionisme històrics, particularment pel que fa a l’Holocaust jueu. Segons el Constitucional , i en virtut d’aquesta Sentència de la que ha estat ponent el magistrat del sector progressista Eugeni GAY MONTALVO, per més inri exdegà del Col-legi d’Advocats de Barcelona fins fa pocs anys, es considerarà delicte la difusió d’idees o doctrines que justifiquin la Shoa , però no la difusió d’idees o doctrines que la neguin. I això, segons raona la Sentència, per respecte al dret fonamental de llibertat d’expressió, segons el qual, doncs, hom pot difondre idees que neguin l’Holocaust encara que no el pot justificar. En el context concret de l’article 607.2 del C.

Nova albada

Imatge
Veure el video de l'albada i la posta de la terra a la lluna. Imatges captades per una sonda japonesa. Terra, ¿ on s'ha perdut la teva aurora si ja no et neix l'albada a la pupil.la i has d'ascendir, esfera lluminosa, sobre la inerta faç d'una altra vida ? Vas a ponent seguint la nit ombrosa mentre creix el misteri que et captiva, la immòbil transparència de la fosca transformant-se al teu pas en roca viva. Terra sorgint de l'albor dels silencis, posta encantada d'un dia morent, s'han conjurat les teves mars blavoses amb els astres antics, vells encanteris que ens salvaran del teu gir decadent obrint nous solcs en terres més frondoses. C.A.

El narcisisme de les petites diferències

Imatge
R. Sennett , a l’analitzar les analogies entre consum i política, senyala una segona manifestació de la cultura del nou capitalisme contrària a la política de progrés (la primera seria la divisió entre autoritat i poder originada per la centralització burocratitzada de les decisions al marge de tota responsabilitat): la retòrica de les diferències a què han de recórrer els partits polítics per estimular els votants i els mitjans de comunicació. D’aquesta manera s’origina la mercadotècnia de les personalitats polítiques, s’abusa de la magnificació dels símbols, s’oblida la història i les actuacions concretes del polític, en benefici de la seva personalitat orientada al consum del vot, i es contribueix al creixement del divorci entre poder i responsabilitat. Es crea, diu Sennett, un clima polític afí al que Freud denominava "narcisisme de les petites diferències". Es busca sobretot l’adjudicació d’una marca diferencial que pot portar a la pèrdua del judici realista. La for

Montilla parla

Imatge
Els qui pensaven que Montilla era un simple gestor amb ulleres fosques que l’impedien veure els problemes de fons de Catalunya, hauran d’admetre que s’equivocaven. Amb les declaracions d’ahir a Madrid , advertint d’un progressiu allunyament de Catalunya respecte d’Espanya que pot fer-se irreversible, demostra que té molt presents els problemes que avui per avui afecten una bona part de la societat catalana, i sobretot que ha copsat el desencís i la desconfiança creixent de molts ciutadans de Catalunya vers el Govern central. El seu advertiment és principalment un avís per als navegants del PSOE, i Zapatero se l’hauria de prendre seriosament (si és que pot i encara hi és a temps) per redreçar el lideratge de l’Espanya plural i federal. Les properes eleccions generals seran una prova de foc en aquest entit. El PSOE no té un projecte d’Espanya compatible amb el federalisme, i ha de començar a veure que la primera víctima d’aquesta desafecció catalana pot ser justament el PSC. La primera

Paperina

Imatge
Hi ha carícies que neixen de paraules, com del paper el vol de paperina i del clavell el bes de clavellina, cadenes de la veu amb fines baules. Hi ha desitjos penjats de les paraules, com el joc sostingut a la joguina, com l’aranya al seu fil de teranyina o el plaer enderiat per no complaure’s. Quan la paraula falla i la notícia es perd al laberint de la teranyina, hi ha un gest de la mà que es fa paperina i pot abastar desig i carícia, el gust del clavell per ser clavellina i el plaer del joc en fer-se joguina. C.A. Visual: Joaquim Brustenga

Despulles

Imatge
Cada vegada comuniquem la mort d’una manera més asèptica. Les esqueles perden els seus símbols religiosos i sovint no es substitueixen per cap altra referència que pugui tenir un mínim de sentit humá amb relació a la persona morta. Llegeixo en una esquela penjada a la porta del domicili d’un difunt: "XX ha mort als x anys D.E.P. " I res més que em pugui remetre a una qualitat, a un sentiment, a un desig o a una esperança. D.E.P. : descansi en pau . Si perdem els relats de salvació, que tenen a veure amb les ganes de viure plenament, com podem suposar que hi ha un lloc on es pot descansar per sempre ? I encara més: si entenen la mort com un absurd absolut que cal ignorar, com podem desitjar que algú descansi en pau ? Cada cop més reduïm la mort a les simples despulles.

Autoritat i poder

Imatge
Zapatero ha vingut a Barcelona, ha visitat la zona afectada per la suspensió del servei de rodalies i ha reconegut que la responsabilitat és del Govern de l’Estat que ha encarregat les obres. És a dir, ha fet un exercici saludable d’autoritat i responsabilitat. Però la qüestió està en què l’autoritat que representa ve cada vegada més dissociada del poder que hi ha al darrera del conjunt de decisions que han abocat a la paralització d’un part dels serveis de rodalies i dels ferrocarrils catalans: el poder que es concreta en la manca de dotació i de millora d’infraestructures adequades durant molts anys, en els òrgans de decisió de prioritats i d’adjudicació d’obres, en les empreses adjudicatàries, els redactors dels projectes, els tècnics, els gestors, els supervisors... El poder que opera a partir d’una plataforma (que es reprodueix sense quasi variacions d’un govern a l’altre, independentment del seu color polític), un magma compost de molts elements estructurals (del mateix Esta

Estació

Imatge
Últimament tot el que t’enfurisma té a veure amb els trens.T’asseus al banc de qualsevol andana d’una estació de rodalies i no pots descartar que inesperadament se t’obri sota els peus un esvoranc, se t’empassi terra endins i vagis a sortir, si és que surts, a la cua dels autocars a Gavà o a Maria Cristina, al camí inacabable de tornada de la feina. I quan finalment arribes a casa, traient fàstics, constates que el malson ferroviari encara no t’ha abandonat. Et passen per televisió, una i altra vegada, per si no en tenies prou, una nova escena de tren que t'obre un altre esvoranc, aquesta vegada a la ment : un pinxo fatxenda, parlant pel mòbil, que tira coces, com si aquesta acció formés part de la conversa que manté amb qui sap qui, contra una noieta indefensa al racó d’un vagó quasi buit, a pocs metres d’un espectador que ho veu però no mira, que fa com si no hi fos. I el que es reflecteix en a quest mirall et treu de polleguera, perquè et retrata. T’aboques un moment sobre l’aig

10 mantres contra els catastrofistes

Imatge
1.- El tancament per uns dies d’una part del servei ferroviari de rodalies és un trastorn greu del transport públic però no és una catàstrofe. 2.- Els tècnics compromesos en l’obra de construcció de l’Ave que ha causat aquest trastorn (tant els de les empreses contratistes com els de les administracions, amb noms i cognoms) han de donar la cara i explicar fil per randa què ha passat, per què, i com s’arregla, i respondre conjuntament amb les seves empreses i asseguradores. 3.- Els càrrecs polítics directament vinculats amb la imprevisió del que podia passar, i ha passat, haurien de dimitir. 4.-Els perjudicats han de ser econòmicament compensats. Si tant Fomento com la Generalitat reclamen de les contratistes danys i perjudicis per compliment defectuós del contracte, el que n’obtinguin hauria de revertir als usuaris afectats. 5.- Els qui volen mantenir la sensació de caos (començant per Zaplana i continuant per alguns mitjans de comunicació i bastants contertulians) són socialment més p

Llegir, pensar, relacionar

Imatge
De vegades, casualment, passa que en simultaniejar diferents lectures apareix una relació no esperada entre elles, talment com si una contestés el contingut de l’altra, o el matisés, o partís del mateix punt de vista. És ben bé que el nostre pensament, la nostra opinió, es conforma sobre la base del que llegim, del que sentim, del que parlem i dialoguem. "Sóc tot allò que he llegit", va dir algú. Podem pensar que els nostres punts de vista són només nostres, però ens enganyem: tot ens ve a través de la paraula dels altres, d’una o altra forma, i el que diem, pensem i opinem, consisteix en anar traient petites mostres d’aquest pòsit que la influència dels altres (en sentit positiu), els presents i els absents (potser fins i tot els imaginats), filtrada per la nostra disposició, va deixant en nosaltres al llarg dels anys com una crosta o segona naturalesa que faríem bé d’acceptar i d’analitzar en profunditat perquè en el que diem i pensem hi ha en joc el compromís de tots.

Mí(s)tica bandera

Imatge
Veus aquest home amb aquesta banderola i penses que no s’ho creu, que algú l’hi ha posada a les mans i que la sosté perquè no sap què fer-ne. Però t’atures a esbrinar què hi ha al derrere d’aquest posat de seudomístic, i penses sobretot en el que ha dit últimament sobre els símbols i la unitat d’Espanya, i arribes a la conclusió que aquest home no és un simple agitador de banderes sinó un agitador malintencionat de consciències. No crida contra el president del govern perquè no està previst en el projecte d'agitació que l'inspirador cridi al carrer, però ja s'encarrega que ho facin altres. ( I que Sta Teresa , de la que avui celebrem la festa, em perdoni...) La tengo sin tenerla en mí, y barrunto armar tal cirio que grito porque no grito. ¿Qué hago yo en este balcón después de quedarme solo, mirando cual viejo bobo el paso del escuadrón, sin frescura ni ilusión, con un mirar tan contrito que grito porque no grito? ¡Ay, qué imbécil esta gente! ¡Cómo la sangre me altera est

Octubre

Imatge
Retorna octubre, la pausa entre el brogit i la frisança, la serena claror que retalla les hores. Retorno a octubre, a l’ombrívol record que em deixondeix dels excessos de llum, de la ment vagarosa. Entre els colors brodats amb mà precisa, àvids de sol, quan s’esllangueix la tarda, retorna, viu, l’octubre. Tranquil-lament, presoner dels meus límits, a poc a poc m’endinso en la bonior d’aquest temps sense déus. C.A

Tots a Frankfurt !

Imatge
Avui s’inaugura la Fira del Llibre de Frankfurt , amb la cultura catalana de convidada d’honor. Honor i orgull és el que sento, de pertànyer a una cultura mil-lenària, de parlar i escriure una llengua que no m’ha separat de cap altra, sinó al contrari, m’ha ajudat a conèixer-ne unes quantes més, a respectar-les com si fossin la meva pròpia, sabent, però, que el meu referent català és únic i insubstituïble. Si algú creu que el català està desapareixent que no vagi a Frankfurt, que es tanqui a casa i entretingui les seves cabòries amb aigua de camamilla. Els altres, tots a Frankfurt !, superant les inútils separacions de carolingis i ibèrics. Europa fa molts anys que ha abandonat aquests bizantinismes: gaudim d’una expressió lingüística singular, emparentada amb les llengües germanes que ens rodegen, que ens enriqueixen i que contribuïm a enriquir. Anem per feina, com sempre hem sabut fer en els millors moments, com manava Plaerdemavida al cavaller Tirant : “Senyor Tirant, no tingau te

Vel

Imatge
Velat i tot, el teu rostre captiva el meu mirar, i em mostra més que amaga l’espurna dels teus ulls. No hi ha secret ni engany dins la claror que lentament dissipa la teva ombra i abrusa els meus sentits. Vine, desvela’t, penetra les estances on concebràs els mots que ens aparellen, els noms que ens justifiquen. Als teus cabells alats, sense cap vel, perfà el nostre àngel el vol més desitjat als límits de la llum. C.A. " En la seva forma canònica que no deixa entreveure cap parcel-la de pell, redueix la dona a una entitat anònima i indiferenciada en tant que persona. Totalitza les dones, les abstreu, les uneix a un significant únic: sota el vel hi ha dona. És l'espectre d'un cap que avança de nit sobre un cos informe, portant, a través de l'ocultament del rostre, la bellesa o la lletjor, la joventut o l'adultesa, l'estranyesa o la familiaritat. Indefinible, indeterminada, dona virtual que reuneix l'atracció i la repulsió indefinides. Esdevé així subjecte d

Ibarretxe: cap on anem ?

Imatge
Ara coneixem la causa de la dimissió de Iosu Ion Imaz . El president Ibarretxe ha decidit portar a terme el calendari pactat amb EA i EB en constituir-se el tripartit governant després de les darreres autonòmiques, en contra de la voluntat de EAJ-PNB expressada posteriorment, l’octubre del 2005, de no fer cap consulta mentre perdurés la situació de violència o d’amenaça efectiva d’ ETA , com està passant ara mateix. L’Estat tremola i els paisatges polítics es divideixen. El referèndum és una institució política recollida a la Constitució per a determinades situacions en què és necessària (cas del referèndum de l’Estatut) o convenient l’expressió de la voluntat directa dels electors sobre alguna qüestió important. Es pot pensar que el referèndum podria ser ultilitzat de manera ajustada a la Constitució per consultar l’electorat sobre la qüestió de l’autodeterminació? L’article 92 de la Constitució preveu que les decisions polítiques d’especial transcendència puguin ser sotmeses a ref