Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2007

Murri

Imatge
Rodalies no existia a l’agenda nacional
quan ell era president i ens mirava del balcó,
però heus aquí que s’ha cansat del poder estructural
i diu que per dignitat cal fer manifestació.

S’ha sentit tan maltractat per tots aquells d’allà dalt,
de l’Aznar al Zapatero, tintats del mateix color,
que reclama infraestructures per alleugerir el seu mal,
agafat a una pancarta com si anés dins d’un vagó.

Per la ràdio ha proclamat que hi aniria ell tot sol,
que baixaria a l’asfalt per cridar que ja n’hi ha prou:
però jo no ho veig gaire clar, és massa murri el Pujol
i no em puc imaginar que s’hagi de guanyar el sou
retratant-se a la Gran Via amb Marta la Ferrusola,
la dona del maquinista, sota una pancarta sola. C.A.

Prepositiu i adjectivable

Imatge
Un obispo vasco
a, ante, bajo, cabe, con,
contra, de, desde, en,
entre, hacia, hasta,
para, por, según,
sin, son, sobre, tras
ETA.
La soledad filtrada, capilar,
porosa, irresponsable,
susurrada, mediática, desperdiciada, conyugal,
crematística y artificial,
del juzgador.

Un rosari d'ambigüitats

Imatge
Han passat pocs dies de la conferència d’ Artur Massobre la refundació del catalanisme i el ressò mediàtic que se li va donar s’ha apagat "sorollosament". Què en queda d’aquella exposició ? Després d’una lectura atenta del text, de 47 pàgines, dedueixo que només en un aspecte el full de ruta d’en Mas podrà ser punt de referència en un futur més o menys immediat, el relacionat amb la reacció política que seria convenient adoptar, segons ell, si el Constitucional modifiqués l’Estatut: nova consulta, acord del Parlament si no es pot fer la consulta popular, govern de concentració amb els partits que defensessin l’Estatut que va sortir del Parlament el setembre de 2005, amb el compromís de votar a Madrid el mateix que a Catalunya i, si tot aixó falla, noves eleccions. I encara en aquest aspecte el seu soci d’Unió l’ha corregit clarament al considerar que no és necessari avançar hipòtesis entorn d’un fet que no s’ha produït. En la resta, l’aportació de Mas és un rosari d’ambigüit…

Aritmètica emocional

Imatge
Després de veure “Aritmètica emocional”, la pel-lícula de P. Barzman, relat honest (un xic reiteratiu) de les conseqüències de l’Holocaust sobre les emocions i els sentiments dels qui van poder sobreviure als camp d’extermini, amb un toc d’esperança per reemprendre la vida, al cap de molts anys, allà on va quedar aturada (“em guardo el botó fins la pròxima vegada que ens veiem”, diu la protagonista a qui fou el seu company infantil al camp de trànsit de Drancy) em ve a la memòria la famosa frase d’Adorno ( “és de bàrbars escriure poesia després d’Auschwitz”) i la dura rèplica que li dóna el Nobel Imre kertészal seu llibre Dossier K, en realitat un conjunt de reflexions sobre la seva vida i la seva obra (va viure durant la seva adolescència uns anys als camps d’Auschwitz i Buchenwald) partint del recurs literari d’una autoentrevista : “No puc imaginar que una ment com Adorno vulgui que l’art renuncïi a representar el trauma més gran del S.XX. D’una banda, és veritat que l’assassinat in…

Negar i justificar

Imatge
Sorprèn desagradablement, com senyala en Joan Safont, la declaració d’inconstitucionalitat d’una sola paraula (negar) de l’apartat segon de l’article 607 del Codi Penal referida a la negació dels delictes de genocidi, perquè pot donar oxigen a sectors d’ultradreta doctrinalment interessats en difondre el negacionisme i el revisionisme històrics, particularment pel que fa a l’Holocaust jueu. Segons el Constitucional, i en virtut d’aquesta Sentència de la que ha estat ponent el magistrat del sector progressista Eugeni GAY MONTALVO, per més inri exdegà del Col-legi d’Advocats de Barcelona fins fa pocs anys, es considerarà delicte la difusió d’idees o doctrines que justifiquin la Shoa, però no la difusió d’idees o doctrines que la neguin. I això, segons raona la Sentència, per respecte al dret fonamental de llibertat d’expressió, segons el qual, doncs, hom pot difondre idees que neguin l’Holocaust encara que no el pot justificar.

En el context concret de l’article 607.2 del C.Penal,…

Nova albada

Imatge
Veure el videode l'albada i la posta de la terra a la lluna. Imatges captades per una sonda japonesa.

Terra, ¿ on s'ha perdut la teva aurora
si ja no et neix l'albada a la pupil.la
i has d'ascendir, esfera lluminosa,
sobre la inerta faç d'una altra vida ?

Vas a ponent seguint la nit ombrosa
mentre creix el misteri que et captiva,
la immòbil transparència de la fosca
transformant-se al teu pas en roca viva.

Terra sorgint de l'albor dels silencis,
posta encantada d'un dia morent,
s'han conjurat les teves mars blavoses
amb els astres antics, vells encanteris
que ens salvaran del teu gir decadent
obrint nous solcs en terres més frondoses.

C.A.

El narcisisme de les petites diferències

Imatge
R. Sennett, a l’analitzar les analogies entre consum i política, senyala una segona manifestació de la cultura del nou capitalisme contrària a la política de progrés (la primera seria la divisió entre autoritat i poder originadaper la centralització burocratitzada de les decisions al marge de tota responsabilitat): la retòrica de les diferències a què han de recórrer els partits polítics per estimular els votants i els mitjans de comunicació. D’aquesta manera s’origina la mercadotècnia de les personalitats polítiques, s’abusa de la magnificació dels símbols, s’oblida la història i les actuacions concretes del polític, en benefici de la seva personalitat orientada al consum del vot, i es contribueix al creixement del divorci entre poder i responsabilitat. Es crea, diu Sennett, un clima polític afí al que Freud denominava "narcisisme de les petites diferències". Es busca sobretot l’adjudicació d’una marca diferencial que pot portar a la pèrdua del judici realista.
La forma més …

Montilla parla

Imatge
Els qui pensaven que Montilla era un simple gestor amb ulleres fosques que l’impedien veure els problemes de fons de Catalunya, hauran d’admetre que s’equivocaven. Amb les declaracions d’ahir a Madrid, advertint d’un progressiu allunyament de Catalunya respecte d’Espanya que pot fer-se irreversible, demostra que té molt presents els problemes que avui per avui afecten una bona part de la societat catalana, i sobretot que ha copsat el desencís i la desconfiança creixent de molts ciutadans de Catalunya vers el Govern central. El seu advertiment és principalment un avís per als navegants del PSOE, i Zapatero se l’hauria de prendre seriosament (si és que pot i encara hi és a temps) per redreçar el lideratge de l’Espanya plural i federal. Les properes eleccions generals seran una prova de foc en aquest entit. El PSOE no té un projecte d’Espanya compatible amb el federalisme, i ha de començar a veure que la primera víctima d’aquesta desafecció catalana pot ser justament el PSC. La primera …

Paperina

Imatge
Hi ha carícies que neixen de paraules,
com del paper el vol de paperina
i del clavell el bes de clavellina,
cadenes de la veu amb fines baules.

Hi ha desitjos penjats de les paraules,
com el joc sostingut a la joguina,
com l’aranya al seu fil de teranyina
o el plaer enderiat per no complaure’s.

Quan la paraula falla i la notícia
es perd al laberint de la teranyina,
hi ha un gest de la mà que es fa paperina
i pot abastar desig i carícia,
el gust del clavell per ser clavellina
i el plaer del joc en fer-se joguina.
C.A.Visual: Joaquim Brustenga

Despulles

Imatge
Cada vegada comuniquem la mort d’una manera més asèptica. Les esqueles perden els seus símbols religiosos i sovint no es substitueixen per cap altra referència que pugui tenir un mínim de sentit humá amb relació a la persona morta. Llegeixo en una esquela penjada a la porta del domicili d’un difunt: "XX ha mort als x anys D.E.P. " I res més que em pugui remetre a una qualitat, a un sentiment, a un desig o a una esperança. D.E.P. : descansi en pau. Si perdem els relats de salvació, que tenen a veure amb les ganes de viure plenament, com podem suposar que hi ha un lloc on es pot descansar per sempre ? I encara més: si entenen la mort com un absurd absolut que cal ignorar, com podem desitjar que algú descansi en pau ? Cada cop més reduïm la mort a les simples despulles.