Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2005

2005: inventari d'un any de blocaire

Imatge
El Cesc em diu que trïi les cinc millors notícies de l’any, seguint la moda cibernètica entre usuaris. Posat a triar, ara que acompleixo justament un any de blocaire, veig que les millors notícies són les que no es reflecteixen en el blog, com ara la graduació de l’Elena en logopèdia a Blanquerna i l’acabament del màster del Francesc en economia pública a la London School.
Fent inventari d’aquest primer any de blocaire, anant una mica al fons, m’adono que no hi puc distingir notícies "bones". Tal com vénen reflectides en els comentaris que he anat desgranant al llarg de l’any, amb més bona voluntat que encert, totes em porten al terreny dels límits o de la frontera, a vegades ominosament tancats o insuperables, i a vegades oberts a possibilitats més o menys plausibles.
Límits davant els desastres naturals: la solidaritat desencadenada pel Tsunami, els terratrèmols de Pakistà i Centramèrica, els incendis de residències de París amb víctimes infantils sobretot, la inundació de N…

Pau Riba, el Sant Lluc galàctic

Imatge
Són dos quarts de dotze de la nit del 23 de desembre. Fa un fred que pela. Una colla de “carrosses”, llevat d’honroses excepcions, fem cua per entrar a la discoteca Privat de Mataró on ens espera l’espectacle de recitat i nadales de Pau Riba i el grup De Mortimers, mentre la jovenalla surt animadament de la sessió discotequera de la tarda-nit.

Comença l’espectacle. Pau Riba amb la seva guitarra, vestit amb una samarra sense mànigues, amb dos cors vermells sargits a la pitera, simulant la indumentària d’un més aviat precari pastor galàctic que apareix enmig de poca llum, en un ambient una mica fred, el més semblant a la cova d’un pessebre improvisat a corre-cuita.

Com si es tractés de la redescoberta de les narracions de la infància de Jesús, que van donar lloc al relat del naixement en els Evangelis, Pau Riba ens introdueix a la seva original versió galáctica-futurista:” El temps és circular i els fets històrics es repeteixen en cicles molt amplis però mesurables”, i per això “ hi ha u…

Nadal

Imatge
Josep i Maria,
la mula i el bou,
l'infant que se'ls mira,
l'estel que camina
quan ja res es mou.
Vora la pallissa,
en arrencar el vol
per portar la nova,
l'àngel es commou
veient l'alegria
del pastor que admira
la beutat del noi.
Tot resta suspès
d'un fil de bonança
que bressola l'aire,
signe reclinat
a la menjadora,
regust d'esperança
d'aquesta hora dolça,
lliure de reclams,
il.lusió encarnada
en les meves mans. Frontal de Santa Maria d'Avià

Llegint la proposta de nou Estatut:les competències (i 3)

Imatge
Les matèries de les competències.-
De l’article 116 a l’article 173la propostaconcreta matèria per matèria els àmbits del que correspon a la Generalitat com a competència exclusiva, compartida o executiva. Van de l’agricultura a la vídeovigilància, passant per l’aigua, les associacions, la caça, les Caixes d’Estalvi, el comerç, les consultes populars, el consum, les cooperatives, les corporacions professionals, el crèdit i la banca, la cultura, les denominacions d’origen, el dret civil i processal, l’educació, la protecció civil, l’energia, l’esport i el lleure, l’estadística, la funció pública, l’habitatge, la immigració, la indústria, les infraestructures de transport i comunicació, el joc i espectacles, la joventut, la llengua pròpia, el medi ambient, els mercats de valors, els mitjans de comunicació social, el notariat i els registres, les obres públiques, l’ordenació del territori, l’organització de les administracions públiques catalanes i territorial, la planificació de l’activi…

Julián Marías : "mi dolor, mi palabra".

Imatge
Ha mort Julián Marías, un dels últims filòsofs i humanista que ens quedava, deixeble d’ Ortega i Zubiri, en la línia d’interpretació de la realitat dels intel-lectuals cristians com Aranguren i Pedro Laín, perseguit, empresonat i prohibit pel franquisme de la posguerra civil, denunciat per qui havia estat, aparentment, un dels amics més íntims. El seu fill Javier Marías, potser un dels millors novel.listes de parla castellana del moment, posa en boca del seu pare aquesta reflexió sobre el temps passat, com un escenari de memòria i de judici, en la seva novel.la"Baile y sueño" (2ª part de "Tu rostro mañana"):
" Y qué increible desperdicio…No sé. Se recuerda y no se cree. A veces me parece mentira haber vivido todo eso. Uno no ve el porqué, sobre todo, al cabo de los años cuesta aún más verlo. Nada de lo grave parece nunca tan grave, al cabo del tiempo. No para iniciar una guerra, desde luego, figúrate, resultan siempre desproporcionadas, cuando se las mira retro…

Llegint la proposta de nou Estatut : les competències (2)

Imatge
Per evitar que una futura interpretació restrictiva limiti l’abast de les competències, la proposta aborda una doble preocupació : a) establir una tipologia de competències, que és tant com delimitar-ne conceptualment el significat precís sense possibilitat d’equívocs quan en endavant es parli de competència exclusiva, compartida amb l’Estat o executiva, i b) concretar amb el màxim detall el contingut de totes i cadascuna de les competències, el que significa preveure, fins més enllà del que potser és recomanable en un text d’aquesta naturalesa, totes les eventualitats que es puguin produir en el transcurs de l’elaboració de les normes i de la seva reglamentació i execució. Alguns veuen en aquest detallisme la traducció d’un afany intervencionista en tots els camps de la vida social, cultural i econòmica del país, una voluntat potser excessiva d’arribar a tots els racons. Cal, però, recordar, com ha fet el catedràtic Carles Viver, que la proposta no preveu cap intervenció que no estig…

Pols o diamant

Imatge
En un recent reportatge de notable contingut humà sobre les condicions socials i econòmiques de Ciutat Vella, el periodista Martí Gómez escrivia : “L’educadora m’explicava que ara, com fa divuit anys, aquests pobres són tan dignes, estan tan impregnats d’una cultura, que fins paguen cada mes la pòlissa d’enterrament encara que es quedin sense menjar, amb lo barat que resulta esperar de cos present que l’Ajuntament carregui amb el mort. Aquí estan, silenciosos, esperant la seva hora, amb la pòlissa de l’enterrament ben a la vista sobre el vell aparador del menjador. No fos que la mort arribés sense avisar”.

En el mateix diari, unes pàgines més endavant, una crònica de societat informava que l’empresa Algordanza Ibérica, amb seu a Barcelona, ofereix la possibilitat de convertir entre 300 i 500 grams de les cendres de qualsevol cadàver en un diamant de color blavós, d’aproximadament un quirat, depenent del percentatge de carboni de les cendres, mitjançant un procés de grafitització a altí…

Llegint la proposta de nou Estatut:les competències (1)

Imatge
El Títol IV dela proposta de nou Estatut sobre les competències, tant per la seva extensió (articles 110 a 173) com pel seu contingut, es pot considerar, juntament amb la part destinada al finançament, com la zona nuclear o més important de la proposta. En matèria tan important podríem dir que fins ara ha passat allò que "l’Estatut i la Constitució proposen i el Govern central i el Tribunal Constitucional disposen".
L’Estatut i la Constitució proposen …
Enl’Estatut vigentel tema de les competències ja és el més important: l’actual article 9 defineix 34 competències exclusives de la Generalitat, i els articles 10 i 11 preveuen el desenvolupament legislatiu i l’execució de les bases establertes per l’Estat, així com altres competències exclusives en matèria econòmica, dins les bases i l’organització de l’activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat, fins arribar a determinar que "la Generalitat participarà en la gestió del sector públic econòmic estatal , …

Sembla mentida ?

En un llarg article d’avui a El País ("Parece mentira")el President Maragall toca, com li acostuma a passar, moltes tecles i algunes no contribueixen precisament a l’harmonia del conjunt. Ve a ser una reflexió sobre la falta d’entesa amb la qüestió, diguem-ne, catalana, falta d’entesa ationada des de sectors propers al PP, des del mateix PP, amb la passivitat, i en casos la connivència, de sectors progressistes dels quals sembla que ara ens sorprèn el seu escàs o nul feeling pel nacionalisme català. Subscriuria per separat tot el que diu el President, però la forma d’expressar-ho i relacionar-ho em crea una certa incomoditat. No m'acaba d'agradar la generalització del recurs literari-retòric de l’expressió "sembla mentida". És un recurs que pot significar una sorpresa majúscula davant una reaccció no esperada (segurament aquesta és la intenció de l’article) però també pot recordar la posició de qui després de discutir acaloradament sent que ha acabat els ar…

Equívocs massius

Imatge
A Belfast van assistir mig mig milió de persones al funeral de l'exfutbolista George Best, de 59 anys, les restes del qual, a més de gaudir d'una assistència tan multitudinària, tingueren el privilegi de recórrer els carrers entre la seu del Parlament de Stormont i la catedral. Mèrits ? Haver estat durant els anys seixanta i setanta el que ara en diríem un crack com extrem del Manchester United i de la selecció . Algun altre? Cap més, fora del que molts dels assistents al funeral li volien atribuir sense cap base , com el d'haver estat representant a l'exterior mundial de no se sap ben bé quines excel.lències irlandeses. Per què hi assistí tanta gent, doncs? Misteri. Diuen que es tracta d'una pèrdua irreparable, al cap de més de trenta anys de no tocar pilota i d'haver seguit un fatídic procés d'autodestrucció personal per l'alcohol durant els últims temps. Un pensa que tot plegat era reparable, si algú l'hagués ajudat, començant per ell mateix. La …

Encara no el somni

Imatge
Dóna’m ara l’arrel i guarda el somni
perquè encara vilment s’escampa arreu,
amenaçant, la irada faç de l’odi
que ofega els cors i emmudeix les veus.

Dóna’m l’arrel de les paraules clares,
matí, pau, llum, infant, l’alè profund
que amoroseix el verb de tota parla
i transforma el desig i el fa fecund.

Deixa’m ara l’arrel i amaga el somni
fins que m’engendri la paraula justa
i a poc a poc em prengui i m’assaoni
la pluja dels mots dits sense rancor,
lleu balboteig que pas a pas proposa,
amb cada so, una fràgil raó.


Diàleg

Amb pilotes

Imatge
Ronaldinho ha dit que sense una pilota no és res. I s'entén que vol dir que amb una pilota ho és tot. Què és el que omple l'espai que va d'una pilota al tot? La sort? No, l'art i la màgia. Ronaldinho en va ple.

Zaplana, Acebes , Rajoy i Aznar han dit que Eta ja ha posat un preu polític a favor dels nacionalismes basc i català. I s'entén que volen dir que l'Estatut participa del terrorisme. Què és el que omple l'espai que transcorre entre Zaplana, Acebes, Rajoy i Aznar? La política ? No, la mala llet. En tenen les pilotes plenes.

La mort sense intermitències

Imatge
En la presentació de la seva última novel.la (" Les intermitències de la mort")José Saramagoposava de nou en circulació la seva aguda lucidesa, no exempta de sornegueria, per denunciar l’explotació del fet ineludible de la mort com un negoci, espiritual o material. Més enllà de la metàfora total de la novel.la, que imagina que la mort fa vacances durant una temporada, Saramago acabava mostrant el seu punt de vista totalment realista, amb un deix de fatalitat, sobre el tema :"Tot són faules. Tot s’acaba. Mireu els dinosaures. La qüestió és acceptar la mort com una conseqüència lògica de la vida". I això que reconeixia que la idea de la novel.la li va sorgir després de rellegir Rilke, per suggerència directa dels "Quaderns de Malte Laurids Brigge". Rilke, el poeta que com pocs es va acostar a la maduració de la mort com una experiència essencial :" És estrany, certament, ja no habitar la terra/ no fer ús de costums a penes adquirits/ no donar a les ros…

Oració del donatari

Imatge
Per ser resada quan La Caixa perdoni els interessos als adversaris Donant nostre que us heu fet anònim, quedi ben preservat el vostre pseudònim, vingui a nosaltres el vostre calé i faci's el que Vós heu dit així en el Govern com en el Partit. Assegureu-nos contra qui ara mana el donatiu de cada setmana, poseu tots els entrebancs als qui han de recórrer als bancs, i no permeteu que els perdoni La Caixa ans priveu-los de qualsevol rebaixa, amen.

Llegint la proposta de nou Estatut: el Poder Judicial

Imatge
El Títol III del Projecte (articles 95 a 109), del Poder Judicial a Catalunya, conté tres càrregues de profunditat que modifiquen substancialment, i positivament per als qui ens movem a diari pels àmbits de l’administració de justícia, el que ara tenim :
1.-Descentralització del Poder Judicial. Es crea el Consell de Justícia de Catalunya, òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest darrer. És integrat pel President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per sis membres nomenats pel Consell General del Poder Judicial a proposta del Parlament aprovada per majoria de tres cinquenes parts.
2.- Plena competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya , de manera que esgota les successives instàncies processals , passant a tenir la funció de cassació en matèria de dret estatal, llevat de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina (transcendental modificació continguda a l’article 95.…

Religió i cultura

Imatge
La manifestació d’ahir a Madrid, una vegada més propiciada pel PP amb el recolzament d’una part de la jerarquia eclesiàstica, posava l’accent en l’ensenyament de la religió, denunciant una suposada marginació d’aquesta matèria com assignatura en el projecte de Llei Orgància de l’Educació. Això no es correspon amb la realitat, ja que el Projecte en la seva Disposició Addicional Segona reprodueix, i per tant conserva, la modalitat de l’ensenyament de la religió amb les mateixes condicions amb què s’ha impartit fins ara, amb ple respecte al mandat constitucional de garantir el dret dels pares a una formació religiosa i moral del seus fills d’acord amb les seves pròpies conviccions, i respectant també els Convenis amb la Santa Seu sobre el tema (si bé és cert que el Projecte del govern del PP tenia previst un tractament més favorable en quant a l’avaluació i a l’alternativa a la classe de religió voluntària).
La qüestió de l’ensenyament de la religió ve greument hipotecada, al meu entendre…

Sempre

Imatge
Susana Bonet:"Dansa sense temps" Avui la Rosa fa anys. Qui ha dit que el temps ens domina i ens envelleix ? Al contrari, el temps és un festa constant, una proposta, una experiència compartida que ens fa créixer, una oportunitat per rejovenir-nos.

No trobes que hi ha coses que maduren en el revers del temps, com amagades, que esperen ser sorpreses sota la pesantor dels anys, coses que ens sobrevenen i perduren amb la mateixa fruïció dels moments originaris ? No trobes que no ens dol el temps que passa perquè cada segon té el seu record i la seva promesa, el seu afany contra l'oblit i el seu delit de jovenesa ?

Contra l'Absurd

Imatge
En un article excel.lent, com tots els que publica (“El Absurdo”), Manuel Rivas es referia a les contradiccions que va posant en circulació la nostra societat i que va assumint i teoritzant com la cosa més normal, totalment d’esquena a les conseqüències que per al mateix sistema se’n poden derivar. Citava com a síntesi d’aquesta representació teòrica de l’absurd una expressió de J.K.Galbraith ,” l’art d’ignorar els pobres”, i criticava el titular de The Economist que comentava l’última obra de George Gilder (“Riqueza y pobreza”) amb aquesta simplesa: “Beneïts aquells que guanyen diners”. Pensa M.Rivas que hi ha una falsedat establerta , i és la de creure que la majoria de persones que es mouen en els àmbits intel.lectuals de la progresssia comparteixen la necessitat de propugnar politiques solidàries per a les crisis socials, mediambientals i de seguretat internacional. Dubto inclús, rebla M. Rivas, que hi hagi un majoria lliberal , en el sentit ple de la paraula lliberal, al costat d…

LLegint la Proposta de nou Estatut: les Institucions

Imatge
El Títol II del projecte de nou Estatut dedicat a les Institucions (articles 55 a 93) és potser el més planer de tots, i per tant el que menys poblemes crearà a l’hora de la discussió en la Comissió Constitucional del Congrés. Respecte de la regulació de les Institucions en l’Estatut vigent de 1979 (només tretze articles), el text del projecte és molt més precís i incorpora els aspectes bàsics de les Lleis ja vigents del Parlament de Calunya, del Reglament del Parlament, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu, de Sindicatura de Comptes, i d’altres, tot introduint matisos i aportacions innovadores que demostren les hores de vol i de feina ben feta que han suposat els anys d’autogovern. En síntesi, subratllaria aquests punts:
1.- EL PARLAMENT.
Representa el poble de Catalunya (tant discutir sobre el terme "nació", i aquí no es pot trobar cap inconvenient en l’ús de la paraula "poble" que necessàriament té relació amb l’origen de la sobirania que s’expressa a trav…

Seny i rauxa

Imatge
Fent honor al Vicens Vives de “Notícia de Catalunya”, es podria dir que els catalans ahir vam donar sobrades mostres de “seny” al Congrés. Les presentacions dels “tres tenors” (Artur Mas, Manuela de Madre i Josep Lluís Carod) van resultar positives, i fins diria que estaven pensades per rebaixar el clima de tensió. La “rauxa” va ser patrimoni de Rajoy i els seus. Resultava balsàmic escoltar Carod dient coses tan assenyades en la seva primera intervenció: “¿Cómo nos quiere España?”. Ves qui ho diria.

Continuarà el seny? Alguns ja amenacen amb la “rauxa”, amb el tot o res. Haurem d’administrar-la degudament, amb molta, molta paciència...

Volar o consultar

Imatge
H.Matisse Sobre el mite de "Icarus" Surts il.lusionat de viatge, pensant que tot va sobre rodes, i quan ja estàs a punt de pujar a l’avió, amb la tarja d’embarcament sota el braç, i només falta creuar l’última porta que et comunica al tub que t’ha de dur al seient volador, fatalment sona el missatge torbador: "AENA informa que per problemes de distribució de l’espai aeri es poden produir retards en els vols; consulti la seva companyia". I comença una espera indefinida, periòdicament actualitzada amb la mateixa cantarella. El pitjor no és que t’hagis de resignar a perdre unes hores, sinó la sensació que se’t crea de què el teu futur immediat ja no depèn de tu, ni de ningú en concret, encara que t’hagis sotmès disciplinadament a tots els tràmits previstos, sinó d’una etèria distribució de l’espai que no se sap ben bé qui pot controlar però que et deixa reclòs com si fossis culpable d’alguna cosa que ignores i et supera. En aquestes condicions consultar la teva comp…

Justícia de funcionari

Imatge
Justament ara el funcionari,
per refer-se de la fatiga acumulada,
agafa un expedient,
el passa de la lleixa a la taula,
l’observa atentament,
l’obre,
hi passeja la mirada embadalit
i tancant els ulls
es bressola amb els càntics gregorians
que li reciten els àcars deixondits:
"…et levissima culpa venit…
…in iliquidis non fit mora…
…qui commodum sentit…
…iura novit curia…
…nec nos distingere debemus…"
Llavors, confortat,
tanca l’expedient, serenament
el diposita al seu lloc altra vegada
i espera que li torni la son a les orelles.
Amb aquesta lliçó de ciència infusa
ningú podrà negar
que almenys per una estona,
abans de ser vençut pel sopor definitiu,
el funcionari ha fet justícia. Dibuix: Honoré Daumier "Les escales del palau de justícia"