Llegint la proposta de nou Estatut:les competències (i 3)

Les matèries de les competències.-

De l’article 116 a l’article 173 la proposta concreta matèria per matèria els àmbits del que correspon a la Generalitat com a competència exclusiva, compartida o executiva. Van de l’agricultura a la vídeovigilància, passant per l’aigua, les associacions, la caça, les Caixes d’Estalvi, el comerç, les consultes populars, el consum, les cooperatives, les corporacions professionals, el crèdit i la banca, la cultura, les denominacions d’origen, el dret civil i processal, l’educació, la protecció civil, l’energia, l’esport i el lleure, l’estadística, la funció pública, l’habitatge, la immigració, la indústria, les infraestructures de transport i comunicació, el joc i espectacles, la joventut, la llengua pròpia, el medi ambient, els mercats de valors, els mitjans de comunicació social, el notariat i els registres, les obres públiques, l’ordenació del territori, l’organització de les administracions públiques catalanes i territorial, la planificació de l’activitat econòmica, les polítiques de gènere, la competència, la propietat intel-lectual i industrial, la protecció de dades de caràcter personal , la publicitat, la recerca i la innovació tecnològica, el règim jurídic de les administracions públiques catalanes, el règim local, la sanitat, la seguretat privada i pública, la Seguretat Social, els serveis socials, els símbols, el sistema penitenciari, els transports, el treball i relacions laborals, el turisme i les universitats.

En cada matèria s’articula el que és exclusiu i/o compartit i/o executiu. I perquè no en quedi dubte es va repetint l’expressió "aquesta competència inclou en tot cas…". És a dir, passa de l’enunciat general (l’únic que inclou l’Estatut vigent sobre les competències) a la concreció més específica en cada matèria, per si no hagués quedat prou clar. Per exemple, en educació o ensenyament, que l’Estatut vigent contempla com de competència "plena" però no exclusiva per a la Generalitat, la proposta detalla els subapartats que respectant la competència de l’Estat inclouen en tot cas una sèrie de competències que passen a ser exclusives, tant en matèria d’ensenyament no universitari com universitari. Quan es preveu una confrontació de competències en el límit del que pot correspondre a l’Estat o a la Generalitat es recorre a un informe previ de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

A la Disposició Addicional Tercera es preveu que l’assumpció de determinades competències que només és possible a través de l’article 150.2 de la Constitució (incloses algunes modalitats de referèndum, gestió de ports i aeroports i d’infraestructurestructures de telecomunicacions, execució de legislació estatal sobre estrangeria, matèria de trànsit, títols acadèmics i professionals i delimitació dels òrgans jurisdiccionals i planta judicial) es faci per mitjà d’una llei orgànica de les que estableix la Constitució, de delegació o transferència de l’Estat a la Generalitat. En aquest punt la majoria del Consell Consultiu va assenyalar que era inconstitucional obligar unilateralment a l’Estat a fer lleis orgàniques de transferència en matèries de la seva competència.

En definitiva, un sistema molt suggerent aquest de les competències, però d’una complexitat considerable, que en alguns punts pot arribar a ser inextricable, per exemple en la delimitació de les competències compartides. Si no es poleix, la conflictivitat davant el Tribunal Constitucional continuarà estant servida, quan és precisament això el que es vol evitar. És clar que tot dependrà de la voluntat política, ara, en la negociació per agilitzar el text mantenint el canvi qualitatiu en tipologia i abast de les competències, i després, segons quins siguin el Govern i el Tribunal Constitucional de torn a l’hora de legislar i interpretar. Sense oblidar que "no tot el que és jurídicament possible és políticament adequat o simplement factible" (una vegada més, Carles Viver dixit).

Segons dades de El País d’avui, en el text alternatiu del Govern central es proposen modificacions en la definició de la tipologia de les competències (elimina els termes "excloent" i "únicament" en la definició de la competència exclusiva, i en quant a la competència compartida afegeix que correspondria a la Generalitat la potestat legislativa, la reglamentària i l’executiva "en el marc de les bases que fixi l’Estat en normes amb rang de llei") i es transformen en compartides moltes de les competències exclusives de la proposta en matèria econòmica (Caixes d’Estalvi, Crèdit i Banca, pesca, publicitat i promoció de la competència). Caldrà al seu dia, si finalment es pacta el nou Estatut, fer una anàlisi comparativa de la proposta i del text final, per avaluar danys, pèrdues, millores, concrecions, concessions…, per veure, en definitiva, si com Prometeu hem aconseguit finalment el foc.