Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

A Grandeira

Imatge
Altra vegada les passes s’estronquen als camins de ferro. Altra vegada la mort i l’aburd caminen plegades pel mig de la corba. Altra vegada la notícia ens marca, i a l’ensems ens cega, la font del dolor, l’aigua de l’absència que ens crida a deshora, que no podem beure si els clots de les mans no són a la vora. C.A.

Matas guanya el Concurs

Imatge
L’Audiència Provincial de Mallorca li posava sis anys de presó a l’expresident de la Comunitat Jaume Matas pel cas “Concurs”, com autor per inducció d’un delicte de frau a l’Administració, de prevaricació, de falsedat en document oficial i mercantil, de malversació de cabals públics, i com autor directe d’un delicte de tràfec d’influències. La Sentència del Suprem li rebaixa la pena a nou mesos perquè l’absol dels delictes de frau a l’Administració, prevaricació, falsedat i malversació, i confirma la Sentència de l’Audiència de Mallorca només pel que fa al delicte de tràfec d’influències. De sis anys a nou mesos: Matas guanya el Concurs, de moment… (perquè encara té unes quantes peces més a la pianola judicial per cantar i ballar). El Concurs, en síntesi, consistia en un envelat que el llavors president Matas va muntar expressament perquè el periodista i assessor de comunicació, Sr Antonio Alemany Dezcallar, pogués tocar-li al president tots els balls que s’havien de ballar a la pista,…

300 anys d'escanyament

Imatge
En un petit requadre de l’últim número de larevista del meu poble, on vaig viure vint-i-tres anys, llegeixo un breu comentari sota l’epígraf “Ullastrell per la independència”, que entre altres coses, parlant del procés independentista, diu: “Tots voldríem que anés més ràpid. L’escanyament econòmic al que l’Estat ens té sotmesos des de fa 300 anys, ara, amb aquesta crisi, ha arribat al moment més insuportable de les darreres dècades”. Suposo que el comentari procedeix d’una formació política concreta, tot i que a l’estar penjat al web de l’Ajuntament semblaria indicar que expressa el sentir d’aquest, sense més matisos.     Si el procés va ràpid i dóna els seus fruits, des d’aquí demano que se’m rescabali de la part proporcional que em correspon per haver estat sotmès a l’escanyament econòmic, i personal, esmentat, durant vint-i-tres anys, és a dir, per una part alíquota equivalent al 7,66% del total que tindria dret a reclamar. I de passada, si pot ser i si no és demanar massa, voldria …

Convergència a l'ull de l'huracà del cas Palau

Imatge
Les reaccions del Conseller Homs, ahir, i del president Mas, avui al Parlament, contra la interlocutòria del Jutge Josep Mª Pijuan, del Jutjat d’Instrucció nº 30 de Barcelona, demostren no ja una manca de raonament jurídic elemental (el que es podria considerar normal, donat que cap dels dos és expert en dret) sinó una manca considerable de cintura política. No es pot dir que “l’escrit no demostra res” (Homs) , o que “no hi ha imputat cap membre de CCD “(president Mas). La ignorància és sempre mala consellera, però el desconeixement voluntari de la realitat sota la capa d’una ignorància creada artificialment, per desviar l’atenció de la transcendència política i social de l’obertura del procediment judicial per a jutjar penalment els fets del Palau, és una operació d’alt risc que pot comportar un elevat cost polític a mig termini, quan es dicti definitivament Sentència en aquest afer.    La Interlocutòria del jutge Pijuan no és un escrit qualsevol, sinó un judici objectiu de probabil…

Arrabassar o negociar

Imatge
En dret, les úniques maneres de superar les divergències són el pacte i la mediació, o el reconeixement explícit de la raó d’una part contra l’altra que dictamina una instància objectiva (els tribunals). Pacte, mediació o tribunals, són els instruments d’una societat civilitzada per a garantir una convivència pacífica. Les actuacions de fet per a condicionar o modificar una situació donada acaben normalment als tribunals. En política, les demandes de la majoria poden modificar substancialment el pacte constitucional respectant els drets de les minories, però la majoria necessària pot no ser suficient per a establir un nou pacte de convivència si a l’hora de negociar-lo apareixen posicions contradictòries. Només el pacte entre aquestes posicions fa que les majories necessàries acabin sent també suficients per aconseguir un canvi substancial. Ni en dret ni en política és possible arrabassar unilateralment les raons de l’altra part.    En la demanda d’una consulta a Catalunya sobre el fu…

Monges amb ciclista

Imatge
Avui toca l’asfalt i no la sagristia, toca deixar la cel.la i l’hort dels llimoners, l’estola i els rosaris, el llibre d’oracions, l’assaig de l’himne al cor i el brodat dels roquets. Avui no hi ha salmòdies ni cants celestials, avui la sang és santa per l’esforç del ciclista i no hi ha més impuls que el pedal que volteja ni altra fita concreta que no sigui una meta, ni cap temps esperat que no marqui el cronòmetre. Fan joc el mallot blanc i la ratlla vermella amb el cor i la creu dels hàbits de les monges i les toques envegen el casc del corredor. Avui l’acció de gràcies és tota pel ciclista i en els raigs de les rodes la llum es santifica.
C.A.

Paral.lelismes

Imatge
La casualitat va fer que el dissabte passat em coincidissin, en l’espai d’unes poques hores, les imatges de dues manifestacions artístiques que m’han tingut relativament captivat i una mica sorprès pel paral.lelisme que hi podia veure. Una era la creació teatral “28 i mig”, dirigida per Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya, i l’altra el Concert per la Llibertat al Camp Nou retransmès per TV3. Admeto que els elements paral.lels no s’hi veurien si no fos perquè la situació que estem vivint convida a fixar-se més en alguns elements que en altres circumstàncies ens passarien per alt.    En el muntatge teatral un dels personatges apareix un parell de vegades fent equilibris amb una escala, mentre deixa anar un llarg monòleg entorn de les limitacions i els recursos de la capacitat creadora de qualsevol obra d’art, teatre, cinema, literatura o pintura; en la segona ocasió, els equilibris i la reflexió els fa davant mateix de qui representa ser el director de la recreació artística, que …