A Grandeira


Altra vegada
les passes s’estronquen
als camins de ferro.
Altra vegada
l'absurd i la incúria
caminen plegades,
congrien l'esglai
de la mort sobtada.
Altra vegada
la notícia ens marca
i a l’ensems ens cega
la font del dolor,
l’aigua de l’absència
que ens crida a deshora,
que no podem beure
si els clots de les mans
no són a la vora.
   C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat