A Grandeira


Altra vegada
les passes s’estronquen
als camins de ferro.
Altra vegada
la mort i l’aburd
caminen plegades
pel mig de la corba.
Altra vegada
la notícia ens marca,
i a l’ensems ens cega,
la font del dolor,
l’aigua de l’absència
que ens crida a deshora,
que no podem beure
si els clots de les mans
no són a la vora.
   C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre