Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

Fum, fum, fum

Imatge
El vint-i-set de desembre, fum, fum, fum (2), i la Cup a Sabadell no ha decidit, no ha decidit donar al Mas la presidència ni acabar aquesta comèdia, fum, fum, fum.
A la Plaça de Sant Jaume, fum, fum, fum (2), no tenim cap president de Junts pel Sí, de Junts pel Sí, per manar ni una setmana mentre duri la gatzara, fum, fum, fum.
Qui dirà més gran mentida, fum, fum, fum (2), ja respon Romeva el gran amb gran cabal, amb gran cabal, jo en faré tres mil votades amb un salt totes plegades, fum, fum, fum.
Tot plegat és enganyifa, fum, fum, fum (2), farà un pet, farà pudor, serà millor, serà millor, fotre el camp d’aquesta història i deixar-nos de cabòries, Fum, fum, fum.  C.A.

Visitació

Imatge
Visitació, de Manuel Cusachs, al camí de la cova de Montserrat
“L’àngel va dir a Zacarias: restaràs callat i no podràs parlar fins al dia que s’esdevindran aquestes coses. Tan bon punt Elisabet sentí la salutació de Maria, l’infant saltà de goig al si d’ella. Tot seguita Zacarias, pare de Joan, se li obrí la boca i se li deslligà la llengua” (Evangeli segons Sant Lluc, 1, 20, 41 i 64)
Al pòrtic lluminós d’un poble de Judà
es creuen el neguit i el goig de dues dones
que senten al seu ventre l’empenta d’unes mans
frisant per modelar el contorn de les coses.

I la claror es fa àngel, s’abaixen els tossals,
s’omplen les fondalades de veus i d’aigües noves,
i per contar el miracle que astora els ignorants
les ales de la llum refan les boques closes.

Les veus de dues dones redrecen els camins
on la pedra esdevé de nou cor bategant
per la bellesa fonda que albira a la brancada.
Retenen les paraules al seu si, ben endins,
la remor tremolosa de l’aigua sadollant,
la dèria d’un infant que és carn i…

Perdre vots i perdre temps

Imatge
El laberint de la política catalana s’ha traslladata la política espanyola, de manera que el que aquí és una insuficiència de legitimitat i una confrontació amb la legalitat, allà consisteix en una confrontació ideològica i de manca de cultura de pacte que pot fer molt difícil trobar una sortida. Però hi ha, em sembla, una diferència essencial: a la política espanyola se li presenta el repte d’administrar el temps i de saber guanyar espais comuns entre noves i velles forces polítiques, mentre que a Catalunya ja hem malbaratat quasi tot el temps que teníem i hem anat perdent tots els espais comuns. La dinàmica espanyola és de tempteig, d’errors, d’aconseguir pactes, i molt probablement de fracassos successius dels que es podran treure moltes lliçons; la dinàmica catalana és d’acceleració i de desconnexió, i per això mateix més depressiva que constructiva. El temps polític sovint demana pauses i exigeix demores per poder analitzar, deliberar, relacionar, esperar esdeveniments que poden…

Homs

Imatge
Mentre el conseller Colell ha d’anar de genollons fins a jugar-se la pell per cobrar alguns calerons, el candidat Kiko Homs és un Midas rediviu que transforma les raons amb un cinisme festiu. Si li mires bé la cara no sembla que sigui víctima de l’Espanya de la claca que ens anorrea i ens pispa.
Expert en les arts de màgia, és capaç d’anar a Madrid i explicar la tauromàquia dient el que aquí no ha dit, tallar la cua als lleons i convèncer els congressistes que per atendre a raons s’han de fer independentistes. Té més fum al pensament que la Patum i els cupaires, li suen els arguments com les bombolles pels aires.
L´últim hit de la llei d’Homs és que no cal referèndum com proposa l’Errejón perquè el tema ad decidendum no és votar que sí o que no sinó fer-se independents com més de pressa millor digui el que digui la gent. Ell ja encarna aquest mandat, ell ja és la independència, és el país sublimat com a punt de referència. Tot això és oli en un llum i qui no sap veure-ho clar és que té una bena als ulls i no vol ser cata…

Per què (no) hem guanyat

Imatge
L’assistència a la presentació a Òmnium de Mataró, el passat dimecres, del llibre d’articles i reflexions del periodista Francesc-Marc Álvaro (“Per què hem guanyat”), em va plantejar algunes qüestions: 1.- La urgència per editar, seguint les pautes de l’oportunitat del moment,s'ha valorat molt més que la congruència (en aquest cas no seria adequat parlar de qualitat) del producte.    De ben segur estava pensada la seva edició en un context de clara victòria de les opcions independentistes el passat 27S, com una continuació explicativa del que en els ambients independentistes es donava per fet. Els resultats, en canvi, convidaven més aviat a plantejar la pregunta de Per què no hem guanyat. Es pot jugar amb les xifres, però aquella nit va quedar clar que l’independentisme no havia assolit la força que esperava. Per què, doncs, les presses en editar un producte que estava destinat a ser desmentit immediatament pel seu mateix autor? 2.- L’ambient de la sala, amb una seixantena de persone…

L’edat del somriure

Imatge
Comença en el teu temps el temps d’un altre que et suma a tots els jorns una hora nova i a poc a poc t’enceta el gran miracle de ser qui ets obrint-te una altra porta.
En tot el que has rebut esclata ara l’esplet d’aquest present on es retroba el signe de futur que se’t donava per fer d’aquell passat una altra nova.
Se’t transvasa el temps a l’edat del somriure i en cada detall esdevens conscient d’allò que senties quan eres infant, de com és plaent l’ofici de viure si entre tentines pots anar aprenent el joc de paraules que tens a les mans.
C.A. 9 de desembre de 2015 35è aniversari del Francesc

Sobirania negativa

Imatge
La Resolució del Parlament del passat 9 de novembre, ara anul.lada pel TC, sobre el procés de desconnexió democràtica, instant el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats del mateix Parlament, i reiterant que el procés no se supeditaràa les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència, tant si està destinada a ser punt de referència obligat per al Govern que surti del pacte de Junts pel Sí amb la Cup, com si haguéssim d’anar a unes noves eleccions el mes de març, quedarà com una fita parlamentària única en la història recent del parlamentarisme europeu, per la seva manca absoluta de sentit institucional, per la contradicció en els seus propis termes, per la impossibilitat de ser acomplerta sense provocar la nul.litat en cadena dels actes de Govern de la Generalitat que s´hi avinguin, i sobretot pel desconcert jurídic i la perplexiat que crea en les instit…

Tornar a l’aigua

Imatge
De Venècia no en surts sense travessar els ponts i buscar sempre l’aigua entre mil filigranes de carrerons que et porten del canal a la plaça amb el brocal de marbre d’algun pou en repòs.
És un cercle virtuós que s’estreny i s’eixampla i que busca en el centre el secret del seu nom, que no pot aturar-se sobre el terra que es mou de l’església al palau en el solc de la barca.
A la roda del temps i en els eixos dels anys bat l’impuls insondable del misteri de l’aigua en els llavis que beuen dels sentits a glopades i en els ulls que sondegen l’ample mar de l’atzar quan travessen els ponts de paraula en paraula i s’amaren sorpresos pel desig de l’onada.
C.A.

Entre l’engany i la prudència

Imatge
El president Mas fa mans i mànigues per guanyar-se el favor de la Cup per ser investit president. La reiteració d’una presidència col.legiada amb divisió d’àrees i sotmesa al control de la mateixa Cup, amb la presència d'Artur Mas com a primus inter pares al sol efecte d’aparentar l’existència formal d’un presidentque s’ajusta a les previsions de l’Estatut, en seria l’última manifestació. Sembla que s’ha arribat al momentde l’absurd per tal d'aconseguir, almenys com efecte immediat, l’aparença que el president continua al capdavant del procés per la independència amb la mateixa convicció que havia demostrat abans del 27S. L'immediatisme és el tret més característic de la política catalana des de fa uns anys, de manera que el que està a punt de succeir fa oblidar tots els fracassos del que ja ha passat. Dels resultats no se'n treu mai cap lliçó.     Els resultats  de les eleccions del passat 27N, tot i que s'està imposant el sentit comú de reconèixer que no és sufici…

Un Parlament plebiscitari

Imatge
L’anomalia de les eleccions dites plebiscitàries (una categoria inexistent en la terminologia política i de dret institucional) no podien donar lloc a un Parlament Constituent, sinó en tot cas a una altra anomalia de la política institucional que ara tots estem patint a Catalunya, partidaris i no partidaris de la independència: un Parlament que hauríem de qualificar també de “plebiscitari”. Les eleccions plebiscitàries podien justificar-se, en un exercici d’imaginació que forçava en qualsevol cas la finalitat de tota elecció legislativa, per comptar-nos, per determinar de manera indirecta i aproximada el nombre d’electors partidaris de la independència amb relació tant amb la participació electoral com amb el cos electoral en el seu conjunt. No podia tractar-se més que d’una aproximació perquè la condició de procediment subsidiari que s’emprava, contradictori amb la finalitat d’unes legislatives, per força havia de camuflar la voluntat real de molts electors que optarien per forces ple…

El terrorisme de la gihad

Imatge
S’escriu molt sobre el terrorisme gihadista cada vegada que es produeix un atemptat amb desenes, o centenars, de morts en alguna de les capitals europees. Els atemptats es van repetint, i amb cada martellada corren rius de tinta perquè els efectes ens toquen de la vora i ens mostren en bona part impotents per prevenir-los i eradicar-ne les causes. És quasi impossible parlar del terrorisme gihadista i no sucumbir en l’intent, de tantes interpretacionsque s’hi donen i tantes sortides que s’hi busquen, sense que cap d’elles s’hagi manifestat mitjanament eficaç fins avui. Més enllà dels problemes de seguretat i de les reaccions bonistes o malèvoles que es susciten després de cada atemptat, entorn de les condicions socials dels seus autors i de les circumstàncies polítiques en què es produeixen, desborda la meva capacitat de comprensió el fet de constatar una i altra vegada que aquest tipus de terrorisme es presenta com un terrorisme sacrificial, tant per als qui l’executen com per als …

Tankes sobre un panell de Lorenzo Lotto (S.XVI, Santa Maria Maggiore de Bergamo Alta)

Imatge
Genet ridícul al llom d’una somera, cavalca nu brandint compàs i espill per mesurar el poder que davant seu es gronxa amb els capells de tots els temps, mentre la seva testa roman engabiada, penjant del pal on les traces de serp decapitada senyalen el camí a l’avenir de l’home.
C.A.

Estrany

Imatge
És estrany que la UEFA multi el Barça per l’exhibició d’estelades al camp, i encara més estrany que ens concedeixi una treva el dia que més estelades es reparteixen, mentre el delegat d’aquell organisme, al costat del president de la ANC a la llotja, grava irònicament l’oneig multitudinari per donar-ne comptes als seus superiors. No en vols una tassa, doncs aquí en tens dues, amb una gran pancarta de fons que reclama Respecte. És estrany que les eleccions del 27S no vagin ratificar una majoria aplastant de l’independentisme a les urnes, la que donava per descomptada una sumade Junts pel Sí i la Cup que havia de fer saltar els fusibles d’Europa i ens havia d’encaminar irreversiblement cap ala independència. És estrany que amb una suma suficient d’escons independentistes per elegir president i formar Govern ens veiem perillosament abocats a repetir les eleccions el mes de març vinent. És estrany que en la situació de provisionalitat total en què ens trobem, sense saber si la legislatura …