Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2014

Locucions

Imatge
Als catalans no ens agrada gaire anar de cara. Per això  tendim a donar la volta als conceptes i a esquivar les paraules gruixudes i directes amb locucions que ens resulten més amables, però que potser no són molt comprensibles fora de casa.

De l’autodeterminació, en diem dret a decidir.    Del referèndum, consulta.    De la pregunta, escoltar el poble.    De la independència, nou Estat d’Europa.    De les manifestacions, via o v.    De la separació, llibertat.    De la crisi, dèficit fiscal.    De les desigualtats, manca de recursos propis.    De la negociació, aigua passada.    D’Espanya, causa impossible.    De la democràcia, votar com sigui.    De la política, rumb desconegut.    D’ERC, l’Oposició.    De les eleccions , plebiscit.    Del poder, voluntat de ser.    Del pujolisme, herència superada.    De Convergència, “El partit del president”.    De la suspensió de la consulta, posar en marxa els preparatius.    De la història, convocatòria.    Del decret, document històric.    Dels mitjans públics d…

Si el 9-N fóssim consultats

Imatge
Sigui quin sigui el desenllaç de la seqüència de suspens a què ens tenen sotmesos els governs central i de la Generalitat, amb relació a l’eventual convocatòria d’una consulta popular no referendària sobre la pregunta acordada per la majoria de partits del Parlament, val la pena no perdre de vista els trets fonamentals d’una consulta d’aquestes característiques, no per tirar aigua al vi sinó per tenir clar de què estem parlant i de quines conseqüènciesse’n derivarien en el supòsit (molt poc probable) de què s’arribés a celebrar. 1.- Seríem simplements convocats pel president de la Generalitat (no pel Parlament ni pel govern de la Generalitat) a donar la nostra opinió sobre la pregunta proposada. L’article 8 de la Llei de consultes populars no referendàries és ben clar: “Les consultes populars no referendàries promogudes a l’empara d’aquesta llei tenen per finalitat conèixer l’opinió de la població sobre la qüestió sotmesa a con­sulta i llur resultat no té caràcter vinculant. Tanmatei…

Escòcia (temprant gaites)

Imatge
De les Highlands, Escòcia avall, travessant les terres angleses i franceses, ens arriba el so temperat de les gaites escoceses, posant un punt d’harmonia i contenció al soroll que ha provocat el referèndum en aquell país, al qual ha contribuït significativament la presència dels mitjans públics i privats catalans, i la nombrosa representació política de casa nostra, expectant i massivament inclinada a favor del sí. Ha sigut que no, però el que interessa és destacar els tons amables d’aquestes gaites escoceses que ens expressen algunes coses: 1.- Cameron es va atrevir a pactar amb el Partit Nacionalista Escocès un referèndum vinculant sobre la independència d’Escòcia, atorgant a aquesta nació el ple dret de sobirania per decidir el seu futur. Ni dret a decidir ni altres gaites dissonants: purament i durament es tracta de l’exerci d’un dretde plena autodeterminació, pactat. No era un dret constitucional (El Regne Unit no té constitució escrita), i queia fora de les previsions constitu…

S'aixecarà la v vaixa?

Imatge
Al país de la v vaixa s’omplen vies, valconades, vars i rives i esplanades, amb persones estivades que van i vénen rumvoses, ven vestides i ordenades, plenes totes de vanderes voleiant a vanda i vanda, vermelles, grogues i vlaves, multitud inavastable que vol només una cosa i que res li faci nosa: votar quan sigui novembre, per més que Madrid s’hi oposa i amenaça vastonada, el mateix que ens ha fet sempre.
S’aixecarà la v vaixa per unir-se amb la b alta? Vuscarà nobes bisions que posin seny a la rauxa? Boldrà que botem tots junts amb una noba pregunta? O vé plantarà vatalla i ens conbidarà a la guerra amv els ànims varrejats dels que bolen i els que duvten per vlindar-nos la consulta? La v vaixa és molt tossuda però no és res si no comvina boluntat i vona bista

Desconnectar? (conte per posar o treure ferro)

Imatge
Des del nou de setembre de l’any passat, quan et vas traslladar a viure en una pensió molt modesta d’un petit poble de la Segarra, que no havies tornat a casa. No vols dir el nom del poble per no esguerrar altres possibles escapades. Vas decidir desconnectar per no ferir sensibilitats, començant per la teva. El dia abans vas mirar-te la pressió, fins a tres vegades seguides, i el resultat et va alarmar. Havies tingut un matí mogut per la feina, però estaves segur que el causant d’aquella descompensació era el degoteig de les informacions a la xarxa, a la televisió, als diaris i a la ràdio. Ja feia dies que el cor se’t posava a cent quan escoltaves la tertúlia dels matins. Sabies que sempre es repetiria la mateixa cançó, d’un costat i de l’altre, però notaves que les pulsacions se’t disparaven, i aquella evidència, que va superar la teva ja escassa capacitat de concentració i raonament, transformant-te en un manat de nervis, et va senyalar el camí de sortida cap a un destí desconeg…

Contra l’Església hem topat: sobiranisme i fonamentació religiosa

Imatge
Deu ser que els representants de l’Església i els seus fidels, de la modalitat que siguin (de base, practicants, no practicants, culturals, sociològics…), juguen un paper important en els debats polítics, econòmics i sòcioculturals de la Catalunya d’avui, i ho hauríem de celebrar, perquè vol dir que al si d’aquesta institució, que ha contribuït a conformar els fonaments de la nostra història, amb moltes coses bones i amb d’altres dolentes o no tan bones, hi bullen ara mateixels mateixos interrogants que preocupen a la societat civil. Però seguint el debat hom no pot deixar de constatar, amb un punt de sopresa a voltes, d’incredulitat sovint,i de cert dolor i confusió interior alguna vegada, la mateixa realitat: contra l’Església hem topat. Perquè deu formar part del pluralisme intraeclesial, que vol legítimamentconnectar amb la societat civil, que el pare Hilari Raguer digui que votar per la independència no és cap pecat, o que el bisbe de Solsona defensi que el dret a l’autodeterm…