Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

Bona nova

Imatge
Una falsa notícia plana sobre Judà, la que propaga Herodes per suprimir l’estrella confonent amb malícia la il.lusió del reis mags amb l’advent d’un nadó que pot prendre-li el regne.
El parany de la por perverteix la veritat quan l’escampa el poder pels confins de la terra i enfosqueix la promesa que il.lumina l’infant, l’estel nou dels pastors en el cel de la cleda.
Subvertint el domini dels enganys i amenaces l’àngel canta als humils la cançó més senzilla, aquella bona nova de la pau desitjada que haurà de fer camí en un bosc de mentides, una claror tossuda contra la nit d’Herodes naixent esperonada en el Betlem dels pobles.
C.A.
Nadal de 2018

La moral de la derrota

Imatge
Em una setmana especialment agitada de cara al 21-D, amb la celebració del Consell de Ministres a Barcelona i tenint en compte el seguit d’accions de protesta que hi ha preparades i que es venen anunciant des de fa dies, es podria recordar (mutatis mutandis!) la lúcida reflexió crítica que feia Carles Cardó sobre la derrota de la dreta catòlica en les eleccions de febrer de 1.936 en un llarg article publicat el mes següent, inclòs més tard en el llibre d’assaigs “La moral de la derrota” (1.959) Potser no cal ni és gaire prudent exagerar, però d’altra banda pot resultar, si més no, significatiu veure com hi ha actituds i comportaments que obeeixen a una idèntica reacció emocional encara que els temps i les causes concretes siguin radicalment diferents. En l’anàlisi de la moral de la derrota que fa Carles Cardó s’hi endevinen alguns dels trets característics de la reacció fatalista davant d’una situació donada de derrota que pot portar irremissiblement a l’acció orientada exclusivament a…

Quim Torra i el determinisme independentista

Imatge
En la invitació de Quim Torra a seguir l’exemple eslovè cap a la independència, expressada el passat dissabte en l’acte de presentació del Consell per la República celebrat al Teatre Reial Flamenc de Brussel.les, hi ha una frase que em semblaria prou significativa de la seva voluntat determinista. És aquesta: ”Ja no hi ha marxa enrere i estem disposats a tot per viure lliures. Fem com ells”. Després va afegir : “No ens fan por i aquest és un crit molt poderós. No ens fan por i us he de dir que no hi ha marxa enrere al camí de la llibertat”. El “no hi ha marxa enrere” sintetitza en una expressió de fons la decisió de Quim Torra de compassar la seva activitat amb el destí de Catalunya, tal com ell l’entén, aprofitant la plataforma de la Presidència de la Generalitat com a simple instrument per aconseguir la independència. El destí de Catalunya és la independència, i en el camí emprès al llarg del procés, fins arribar a la seva presidència, ja no hi pot haver marxa enrere. Utilitzar la Ge…

38

Imatge
Avui m’hi fico jo a la piscina dels meus trenta-vuit anys, els que fas ara, i m’aturo sorprès en aquell dia: tu ets l’Adrià, l’Elena la Isaura.
El temps passat es vincla davant nostre com un màgic mirall d’identitats, la semblança es refà alrostre d’un altre i som aquí i enllà la mateixa aigua.
C.A.
9 de desembre de 2018 38è aniversari del Francesc

Els líders i les engrunes

Imatge
Pel que es va veient, els líders que ens governen no volen engrunes. Ha comentat Eduard Pujol, portaveu adjunt del Pdcat, sobre la vaga de metges: “De vegades ens distraiem amb qüestions que no són les essencials, que si 85 dies de llista d'espera, que si haurien de ser 82... Ens estem barallant per les engrunes. Hem d'anar a la resolució real del problema.. La soluciópassa pel fet que Catalunya decideixi el seu futur per fugir de l'estrangulació a la qual la té sotmesa l'Estat”.
Aquesta visió dels problemes que ens afecten des de baix segueix fil per randa el criteri expressat pel president Quim Torra fa uns mesos quan va dir que deixaria de ser president quan veiés que s’ha de limitar a administrar les engrunes de l’Autonomia. Pel silenci mostrat durant aquests dies de vaga dels serveis públics, semblaria que li ha arribat al president l’hora de plegar perquè el seu silenci denota que les qüestions dels metges, els bombers, els estudiants, els professors, els mestre…

Carrer amb sabates noves

Imatge
A Sant Ramon hem estrenat carrer, a tots ens han posat sabates noves que es calcen al davant de cada porta perquè ningú no digui que no en té.
Els veïns ens diem que queda bé i mirem els quadrats de les rajoles com els quadres d’una obra que s’obté després de moltes hores sorolloses.
Un aire nou als peus d’un carrer antic que puja a les finestres i balcons mostrant-nos la ciutat que es fa a bocins i ens torna a estones elsomriure amic, un to distès enmig del mal humor, com un passeig de fora cap endins.
C.A.

El magistrat Manuel Marchena s’hauria d’abstenir

Imatge
Manuel Marchena, president de la Sala Segona (penal) del Tribunal Suprem, ha fet pública en una carta del dia 19 de novembre la seva “decidida voluntat de no ser inclòs, en el cas que així es considerés, entre els candidats al càrrec de President del Consell Judicial i del Tribunal Suprem”. Segons es diu a l’encapçalament de la carta la comunicació de la seva decisió ve motivada “per les notícies divulgades aquests últims dies sobre la seva hipotètica designació.” El magistrat afirma que mai ha “concebut l’exercici de la funció jurisdiccional com un instrument al servei d’una o altra opció política per controlar el desenllaç d’un procés penal”, i afegeix que la seva trajectòria “sempre ha estat presidida per la independència com a pressupost de legitimitat de qualsevol decisió jurisdiccional”, com avalen les resolucions dictades els últims anys com a Magistrat del Tribunal Suprem. Les notícies divulgades de què parla el magistrat es refereixen necessàriament al WhatsApp que Ignacio Cos…

Incaiques (i 2)

Imatge
Pietat inca
D’aquells quatre camins que segons la llegenda s’estenien del Cusco per tot l’Imperi Inca, només un va salvar-se de la set de conquesta que imposava creences amb la creu per divisa.
Era el camí més llarg que només aspirava a trobar en la bellesa la mirada de l’altre, la pietat de la mare vers els fills de la terra retrobats en l’escalf del mantell i la huara.






Terrasses de Moray 

Les línies de Moray eren la clau de sol d’una cançó perduda, feixes d’un pentagrama amb notes germinant com antigues llavors de les mans de l’inca i els apus de les muntanyes.
En algun punt del cant es van perdre les veus, s’apagaren els sons arrelats a la terra i al cor dels sembradors que vetllaven els déus hi va irrompre l’estrèpit d’una falsa creixença.


Lluís Duch, in memoriam

Imatge
“¿Qui ens ha girat de tal manera que, fem el que fem, tenim el posat d’un que se’n va? Com qui des del darrer puig que li mostra un cop encara tota la vall, es gira, s’atura, s’entreté, així vivim nosaltres, tothora prenent comiat”
(Rainer Maria Rilke, citat per LL.Duch a “Religió i comunicació”)

La Secció Cinquena aporta sentit comú jurídic

Imatge
  La interlocutòria de la Secció Cinquena de l’Audiència de Barcelona, limitada a les actuacions policials durant les votacions de l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada, aporta sentit comú en un mar de despropòstits. Allà on la qualificació provisional de la Fiscalia en la causa especial davant el Tribunal Suprem hi veu l’episodi determinant d’un suposat procés insurreccional generalitzat, la Secció Cinquena posa de relleu en el cas concret de Sant Joan de Vilatorrada dues dades de fet que fins ara el zel acusador dels fiscals ha passat per alt: la desproporció en determinats casos de la força policial per impedir la votació, i la inidoneïtat de la votació en si mateixa per produir cap efecte jurídic. La desproporció dels mitjans policials s’haurà de jutjar cas per cas, però el que realment interessa, perquè apunta directament una interpretació alternativa a les posicions de l’instructor i de la Fiscalia en la causa especial per rebel.lió al TS, és la constatació de fons que el desenvolup…

L’Estat no ha hagut de fer front a cap rebel.lió

Imatge
Està a punt de començar la primera sessió del judici oral, que durarà uns quants mesos, contra els acusats de rebel.lió en la causa especial 3/20907/2017davant el Tribunal Suprem pel procés català. Mentre els assistents a la vista (advocats defensors i de l’acusació, fiscals, acusats i funcionaris) van entrant i s’asseuen als llocs assignats, un dels set magistrats que han de seguir el judici i dictar la sentència corresponent pregunta discretament i amb un punt d’ironia al magistrat del costat a la taula de la presidència, sense que ningú més pugui escoltar-lo:” Y la rebelión dónde ha tenido lugar”. I el magistrat interpel.lat contesta seguint-li la ironia: “Pues no sé, ya veremos”. Aquesta escena fictícia difícilment es produirà, i ja és complicat suposar una engruna d’ironia o d’humor en els magistrats que han de treure les castanyes del foc i assumir en l’àmbit estrictament penal la responsabilitat derivada de la passivitat del govern central durant més de cinc anys davant el proc…

Incaiques (1)

Imatge
Vall del Colca
Oasi entre volcans, la van afaiçonar Cabanas i Collaguas per fer-ne terra fèrtil, i des de sempre el còndor, ocell de majestat, hi estén les seves ales eixint del dens silenci que nia en el congost al centre de la vall. Les ales del déu sol alenen sobre l’aigua mentre es troben al fang i a les arrels del blat l’impuls de terra endins i l’aleteig de l’aire.
C.A.





Titicaca
Per la Porta del Sol del vell temple preinca van esvanir-se els déus al llac del Titicaca. Sense la Pachamama, mare terra divina, quedà desemparada la deessa de l’aigua.
A les illes dels uros, els mateixos colors dels temps de Tiahuanaco són un senyal del cel sobre la mare terra perquè allunyi els temors seguint sobre les aigües els camins dels estels.
C.A.



Cercles

Imatge
Amb l’aigua blava dels teus ulls flueix l’encís d’una mirada fixa en els cercles on reculls la set del temps que t’és donada. En cada cercle hi ha la vida que s’expandeix des del seu centre i una esperança feta a mida per recrear el reflex de sempre.
C.A.

34è aniversari de l’Elena

La mediació internacional segons Quim Torra

Imatge
La conferència de Quim Torra a la universitat de Ginebra el passat dia 17, en condició de President delegat per Puigdemont a la Generalitat, és un text breu de només nou pàgines. Algunes consideracions personals després de la lectura: -Torra només parla en representació d’una part de la població catalana, la que que és fermament partidària del procés passi el que passi. Ni tan sols es pot suposar que parla també en representació d’aquells que simpatitzant d’alguna manera amb el procés hagin pogut expressar dubtes sobre la forma de procedir en les sessions al Parlament els dies 6 i 7 de setembre de 2017 amb l’aprovació de les Lleis de Referèndum i de Transició Jurídica. Els punts de partida absoluts i exclusius són l’1-O, en quèel poble català exerceix, segons ell, el dret d’autodeteminació d’acord amb la llei internacional, i la posterior Declaració d’Independència del dia 27 O. No hi pot haver marxa enrere ni revisió de cap mena respecte d’aquests punts que marquen decisivament el fut…