Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2014

Ús i abús del Tribunal Constitucional

Imatge
 Després de la suspensió de la convocatòria de la consulta pel Tribunal Constitucional, el govern del PP està seguint els tràmits perquè el mateix Tribunal procedeixi a una nova suspensió del procés de participació que com a últim recurs s’ha endegat des de la Generalitat. Si el salt sobre la corda fluixa d’aquest recurs participatiu ja era per si mateix un arriscat exercici de funambulisme, tornar al Constitucional afegeix encara més manca de sentit a tot plegat, de manera que estem assistint a una hipertròfia del procediment que ens deixa políticament i institucionalment  desarmats.     La situació de fet creada després de la suspensió és que des de la Generalitat , amb l’acord més o menys explícit dels partits favorables a la consulta inicial, s’ha optat per convertir el 9N en una mobilització ciutadana, com més massiva millor, perquè no quedin defraudades, fins on sigui possible, les expectatives de molta gent que aspirava a expressar la seva opinió en una consulta legal

30

Imatge
Trenta anys són un migdia, la claror zenital d’un esplèndid migdia que ens regalà l’octubre. Si ho van ser per nosaltres, ho són ara per tu. Migdia que rebrota de les arrels primeres, remors de veus que estimes i mans que t’acompanyen. Migdia lluminós per veure-hi tots els noms, els que primer van dir-te i els que diràs de nou. Migdia d’hores calmes per nodrir-te l’esforç tot esperant la tarda. Aquella dolça tarda que va créixer amb nosaltres al bell mig de la vida, allargant-la molts anys, per fer lloc als matins que avui et són migdia.   C.A. 25 d’octubre de 2014 30è aniversari de l’Elena

Les contingències del sobiranisme

Imatge
     Són simptomàtiques les crides a recompondre la unitat del sobiranisme, a enganxar la figura de porcellana esquerdada (segons el president Mas) o a fer un bon trencadís de la trencadissa produïda (segons metàfora recent de Pilar Rahola), després dels darrers esdeveniments al si del bloc procunsulta, una vegada suspesa la convocatòria del 9N i feta la substitució per un nou 9N. Fins ara la unitat funcionava com un rellotge, no s’endevinaven escletxes en el full de ruta que tots seguien com un sol home, i si es presentava la qüestió de què es faria si no es podia votar, o de si hi havia un pla B, tots al uníson desviaven l’atenció amb el mateix recurs discursiu: ara cal centrar-se en el 9N i mantenir la unitat.      Era una unitat superficial, mantinguda per guanyar temps en benefici de tots, si bé s’intuïa que hi podria haver una diversitat d’interpretacions a mida que el calendari fes el seu camí, i sobretot quan la suspensió fos un fet, perquè, s’ho diguessin o no, tot

Locals, urnes i paperetes

Imatge
         Escolto el president Mas aquest matí, presentant el seu projecte de consulta alternativa per continuar endavant, i no sé si pensar que amb aquest comunicat se li han acabat les cartes que tenia amagades a la màniga o si encara n’hi guarda alguna altra. A l’entrevista amb Mònica Terribas, el mateix dia de la signatura del decret de convocatòria, va assegurar amb tanta contundència que votaríem que vaig arribar a suposar que alguna sortida devia tenir preparada per esquivar la llavors imminent suspensió de la Llei de consultes i de la convocatòria. Aquell as a la màniga s’ha acabat convertint en un joc de màgia al que se li veu el truc d’una hora lluny.     El truc consisteix en fer passar la consulta (doncs continua qualificant-la com a tal) per un procés de participació ciutadana, de la mateixa manera que abans es volia far passar un referèndum de gran transcendència política per una simple consulta no referendària, sempre en la línia de fer passar bou per bèsti

El contagi de la por

Imatge
     La crisi desfermada a tot l’Estat, partint de Madrid, pel primer cas d’infecció directa per ebola a Europa, de l’auxiliar d’infermeria Teresa Romero, si bé produïda al mateix centre de la capital Carlos III pel tractament a Manuel García Viejo, missioner repatriat que s’havia contagiat a Sierra Leona justament cuidant infectats d’Ebola, està deixant al descobert algunes insuficiències morals de la nostra concepció del risc i dels comportaments que espontàniament tendim a adoptar davant un situació excepcional com aquesta.   Diu U.Beck , el sociòleg que més ha teoritzat sobre la societat del risc, que el tracte conscient amb la inseguretat és la clau de la civilització en l’era de la postmodernitat reflexiva, que ens obliga a tenir en compte exhaustivament, i a saber gestionar, els riscos inherents al progrés tecnològic. No són només els aspectes de gestió política, administrativa i burocràtica, de previsió, d’adopció i de compliment de protocols adequats, els que en

Retorn

Imatge
Avui fa ja quatre anys que vas anar-te’n, i és   la mateixa llum, com un fil d’or, la que broda el dibuix de la partença amb l’enfilall tenaç dels nostres dies. No és del passat que enfila aquesta llum sinó del nou futur que vas deixar-nos, embastant els contorns i els plecs del temps amb l’agulla que cus dolor i memòria.   Et sobreviu la vida que vas viure, cosida a la claror   d’una altra aurora, al naixement d’un sol que t’eternitza, al plor vivent que surt de l’arrel teva. A l’estança que espera el teu retorn se sent ja el so de les primeres passes que s’apropen amb tu quan trenca l’alba, i et fa present l’esclat que l’acompanya.   C.A. 7 d’octubre de 2014 4art aniversari de la mort de la Rosa

Sortir de la incertesa

Imatge
      En la situació de bloqueig en què ens trobem potser és excessiu demanar que sortim del laberint per tornar a la política, però és molt urgent sortir de la incertesa immediatament. Amb algunes constatacions:      1.- L’aprovació de la Llei de Consultes no referendàries pel Parlament es va retardar més del compte. Si de veritat es volia tenir llest i diàfan el camí legal cap a la consulta, havíem de tenir la llei uns quants mesos abans. Esclar que l’astúcia, que ara ens ha descobert el president com element important de la tàctica preestablerta, recomanava retardar l’aprovació de la Llei a última hora, i encara més la seva entrada en vigor amb la publicació al DOGC per tal de vincular-hi immediatament el decret de convocatòria, perquè així el TC no disposés de temps per suspendre-la i resoldre sobre el seu contingut, i sobretot perquè a les envistes del 9-N, a Rajoy i al TC se’ls plantegés la necessitat d’haver-hi de fer front de forma peremptòria i escandalosament ràp