quadern d'en Cinto Amat

  Cercle de vida   Cercle de vida que arriba a la meitat creant bellesa, com la tija d’orquídia sostenint les poncelles.   Incompleció que alhora és finitud i plenitud, un pas a pas pausat que aspira a allò que falta.   No cal que ens mostri la figura sencera per demostrar que la part desplegada ja té l’encant del tot. C.A .        Rosa sola   La rosa sola es torça en el roser, li dic bon dia i m’acompanya ufana com si ja ho tingués tot.   Tot jo o tot ella? jo la miro plaent i ella no ho sap, floreix perquè floreix, com ens va dir Silesius.   No té un perquè ni busca que la mirin, és la bellesa sorgint de si mateixa, color sense paraules.   A voltes, però, desvela alguns perquès de mi i dels altres, del silenci que parla    i el dia que fineix.    C.A.             

       L’antropòleg i sociòleg recentment traspassat Edgar Morin , en la síntesi del seu pensament complex recollida a “La via: per al futur de la humanitat” (2011), parlant del nou coneixement científic, denunciava els problemes que es podien derivar de la separació entre ciència i ètica en un món abocat a l’abisme en el que el desenvolupament del desenvolupament engendra i accentua la seva crisi i condueix a la humanitat a probables catàstrofes en cadena. Ho deia amb aquestes paraules: “La disjunció entre ciència i ètica, necessària durant els primers segles de la ciència occidental, ja no pot seguir mantenint-se, donats el profunds problemes ètics i polítics plantejats pels desenvolupaments contemporanis de les ciències”.   Ha plogut molt en el camp de les ciències des d’aquella advertència d’Edgar Morin, i avui ens trobem davant l’abisme de l’hegemonia social de la tecnologia al que podem veure’ns abocats, concretat sobretot en el domini de la IA. El Ma...