Flors

 

Cercle de vida

 

Cercle de vida

que arriba a la meitat

creant bellesa,

com la tija d’orquídia

sostenint les poncelles.

 

Incompleció

que alhora és finitud

i plenitud,

un pas a pas pausat

que aspira a allò que falta.

 

No cal que ens mostri

la figura sencera

per demostrar

que la part desplegada

ja té l’encant del tot.

C.A. 

 

 

 

Rosa sola

 

La rosa sola

es torça en el roser,

li dic bon dia

i m’acompanya ufana

com si ja ho tingués tot.

 

Tot jo o tot ella?

jo la miro plaent

i ella no ho sap,

floreix perquè floreix,

com ens va dir Silesius.

 

No té un perquè

ni busca que la mirin,

és la bellesa

sorgint de si mateixa,

color sense paraules.

 

A voltes, però,

desvela alguns perquès

de mi i dels altres,

del silenci que parla 

  i el dia que fineix.  

C.A.