quadern d'en Cinto Amat

  La interlocutòria de la Secció Cinquena de l’Audiència de Barcelona, limitada a les actuacions policials durant les votacions de l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada, aporta sentit comú en un mar de despropòstits. Allà on la qualificació provisional de la Fiscalia en la causa especial davant el Tribunal Suprem hi veu l’episodi determinant d’un suposat procés insurreccional generalitzat, la Secció Cinquena posa de relleu en el cas concret de Sant Joan de Vilatorrada dues dades de fet que fins ara el zel acusador dels fiscals ha passat per alt: la desproporció en determinats casos de la força policial per impedir la votació, i la inidoneïtat de la votació en si mateixa per produir cap efecte jurídic. La desproporció dels mitjans policials s’haurà de jutjar cas per cas, però el que realment interessa, perquè apunta directament una interpretació alternativa a les posicions de l’instructor i de la Fiscalia en la causa especial per rebel.lió al TS, és la constatació de fons que el desenvolup…

Està a punt de començar la primera sessió del judici oral, que durarà uns quants mesos, contra els acusats de rebel.lió en la causa especial 3/20907/2017davant el Tribunal Suprem pel procés català. Mentre els assistents a la vista (advocats defensors i de l’acusació, fiscals, acusats i funcionaris) van entrant i s’asseuen als llocs assignats, un dels set magistrats que han de seguir el judici i dictar la sentència corresponent pregunta discretament i amb un punt d’ironia al magistrat del costat a la taula de la presidència, sense que ningú més pugui escoltar-lo:” Y la rebelión dónde ha tenido lugar”. I el magistrat interpel.lat contesta seguint-li la ironia: “Pues no sé, ya veremos”. Aquesta escena fictícia difícilment es produirà, i ja és complicat suposar una engruna d’ironia o d’humor en els magistrats que han de treure les castanyes del foc i assumir en l’àmbit estrictament penal la responsabilitat derivada de la passivitat del govern central durant més de cinc anys davant el proc…

Vall del Colca
Oasi entre volcans, la van afaiçonar Cabanas i Collaguas per fer-ne terra fèrtil, i des de sempre el còndor, ocell de majestat, hi estén les seves ales eixint del dens silenci que nia en el congost al centre de la vall. Les ales del déu sol alenen sobre l’aigua mentre es troben al fang i a les arrels del blat l’impuls de terra endins i l’aleteig de l’aire.
C.A.





Titicaca
Per la Porta del Sol del vell temple preinca van esvanir-se els déus al llac del Titicaca. Sense la Pachamama, mare terra divina, quedà desemparada la deessa de l’aigua.
A les illes dels uros, els mateixos colors dels temps de Tiahuanaco són un senyal del cel sobre la mare terra perquè allunyi els temors seguint sobre les aigües els camins dels estels.
C.A.

Amb l’aigua blava dels teus ulls flueix l’encís d’una mirada fixa en els cercles on reculls la set del temps que t’és donada. En cada cercle hi ha la vida que s’expandeix des del seu centre i una esperança feta a mida per recrear el reflex de sempre.
C.A.

34è aniversari de l’Elena

La conferència de Quim Torra a la universitat de Ginebra el passat dia 17, en condició de President delegat per Puigdemont a la Generalitat, és un text breu de només nou pàgines. Algunes consideracions personals després de la lectura: -Torra només parla en representació d’una part de la població catalana, la que que és fermament partidària del procés passi el que passi. Ni tan sols es pot suposar que parla també en representació d’aquells que simpatitzant d’alguna manera amb el procés hagin pogut expressar dubtes sobre la forma de procedir en les sessions al Parlament els dies 6 i 7 de setembre de 2017 amb l’aprovació de les Lleis de Referèndum i de Transició Jurídica. Els punts de partida absoluts i exclusius són l’1-O, en quèel poble català exerceix, segons ell, el dret d’autodeteminació d’acord amb la llei internacional, i la posterior Declaració d’Independència del dia 27 O. No hi pot haver marxa enrere ni revisió de cap mena respecte d’aquests punts que marquen decisivament el fut…

La ruta de Puno fins al Cusco la fem en bus turístic. Són deu hores de viatge que, però, no es fa gaire pesat perque les parades que es van fent entre la pujada i baixada de l’altiplà i les visites als centres d’interès històric i arqueològic aporten a l’itinerari un valor especial. La primera parada és a Pukara, interessant pel museu de cultura pukara, a més de pels “toricos”, parelles de petits braus que es col.loquen a les teulades per protegir les vivendes i que el colonalisme va popularitzar arreu del país. Al museu podem contemplar peces de ceràmica i d’escultura lítica de l’època de la cultura pukara, que es va estendre entre els S. V a.C. i el S. IV d.C. La cosmovisió de les cultures preincaiques de l’altiplà s’expressa sobretot enels treballs en pedra, esteles i monòlits, amb representacions de sers zoomorfes (rèptils, serps camèlids) i ambdissenys de geometria abstracta (aquesta, per exemple, a l’estela del llamp, divinitat amb poders per fer tronar i ploure). Els monòlits pr…