quadern d'en Cinto Amat

Scully, Sta Cecília de Montserrat

Claror difusa als braços de la creu, allà on s’encreuen el destí de la mort i el desig per la vida. Creu per no creure i creu per no morir, temps enervat entre la fe i el dubte abans d’un tercer dia.
C.A.

Aquesta setmana els fiscals del judici del procés s’han esforçat a presentar la rebel.lió a trossets, com si la multiplicació de les peces, totes del mateix color, dibuixés en conjunt la figura inconfusible de la rebel.lió global. Però passa que tants arbres per separat no formen el bosc, més aviat el desfiguren. La insistència dels fiscals a relatar el que s’esdevingué en tots i cadascun dels col.legis en què van intervenir els cossos de la policia nacional i la guàrdia civil dona coma resultat un seguit d’històries tristes, amb algunes dades pintoresques que farien riure si no estiguessin inscrites en un drama col.lectiu (com la del director d’un centre que segons els agents no volia sortir del bany abans d’identificar-se, o la del responsable que segons els mateixos agents es va parapetar rere una “barricada” de mobles escolars en cercle i el van trobar tot sol abraçat a una urna, o la rebentada de quaranta portes de les aules d’un institut a la recerca del sant grial de les urnes…

Seguint el curs del judici de l’1-O, després de la declaració aquesta setmana dels comissaris Ferran López (coordinador territorial) i Joan Carles Molinero (cap de la comissaria superior de coordinació central), tocaria parlar dels mossos. Dels mossos a Palau i als despatxos i dels mossos al carrer. Al Palau de la Generalitat la funció assumida pels mossos va quedar completament clara, abundant en la declaració anterior del major Trapero: ells estaven per complir amb la legislació vigent, constitucional i estatutària, i en concret per complir els mandats que dimanaven de la fiscalia del TSJC, primer, i del mandat específic de la magistrada del mateix TSJC apartir del 27 de setembre de 2107. Aquesta voluntat de compliment xocava amb la voluntat política dels membres del Govern que s’aferraven al que suposaven com un mandat popular per acelebrar el referèndum l’1-O fos com fos. Van haver de combinar l’assumpció de les seves funcions amb la incomoditat que els causaven les declaracions de…

El testimoni central en aquesta setmana del Judici ha estat el tinent coronel de la guàrdia civil Daniel Baena. Es podria dir que Baena ha sigut el factòtum de la causa judicial contra el procés.S’ha cuidat bé prou de subratllar en la declaració que elque investigava eren fets i persones relacionades amb els fets en la mesura que podien tenir indicis de delicte. De tota manera, l’amplitud del camp d’investigació a les seves mans (comissionat per la Fiscalia de l’A. Nacional des de novembre de 2015, després pel Jutjat nº 13 de Barcelona, el TSJC, la instructora Lamela més endavant i finalment pel mateix Llarena) era de tal dimensió que pràcticament resulta indestriable el que eren fets del queera treball prospectiu orientat a encaixar el que anava trobant en les línies prèviament establertes, i en aquest aiguabarreig és fa difícil descartar el propòsit ab initio de relacionar tots els elements entre si per donar al conjunt una aparença de gravetat inusitada, la que va dibuixar la quer…

Vell cirerer acampanat, vius en somnis de flors blanques el temps florit de l’espera abans de ser desvetllat pel dring festiu de campanes amb els batalls de cireres
C.A.

El judici de l’1-O té moments de tots colors i alguns apunten cap a la comèdia tràgica. Ahir, per exemple, l’últim testimoni de la tarda va ser una guàrdia civil que va declarar a instància de l’acusació i que havia intervingut en la requisa prèvia de material per al referèndum, i tambél’1-O a Sant Martí Sesgueioles amb el grup de la guàrdia civil desplaçat per impedir la votació en compliment del manament judicial de suspensió. L’interrogatori va emular els efectes d’una pel.lícula de Berlanga, sigui dit amb tot el respecte per l’acusació, les defenses i sobretot per la mateixa declarant que no es va sentir gaire bé ni aquell dia ni en el moment de la declaració. Sant Martí Sesgueioles, com va recordar le defensa de Junqueras, és un poblet de 371 habitants, el més petit de la comarca de l’Anoia. En l’aproximació del comboi policial a la població, va explicar la testimoni,es van trobar que dos camions els van barrar el pas en un polígon industrial, tot i que van accedir a deixar-lo lli…