Entrades

L’excepcionalitat permanent

Imatges
    Llegeixo el Decret de suspensió de les eleccions del 14 de febrer i arribo a la conclusió que el Govern s’ha decidit per reconduir la situació política a l’excepcionalitat permanent que es deriva de les successives onades de la pandèmia. Podia pensar-se que la persistència de la pandèmia havia de portar el Govern a extremar les prevencions per assegurar la celebració de les eleccions sense que augmentés el risc de contagi per als electors que hi participessin. Podia pensar-se, en definitiva, que es faria compatible la celebració de les eleccions amb la persistència de la pandèmia, inclús amb un augment previsible dels contagis, i que només s’optaria per la suspensió en el cas de preveure’s una situació absolutament fora de control que provoqués un nou confinament domiciliari. La situació extraordinària d’estat d’alarma amb confinament domiciliari va ser justament la que va justificar la suspensió de les eleccions al País Basc i Galícia. Només una situació realment extraordinàri
Publica un comentari
Més informació

Caldrà refer els ponts de diàleg possibles

Imatges
    En un article de 3 de juny de 2019 ( “Blocs i exclusions” ) Marc Álvaro sentenciava que la centralitat catalana passa tant per l’independentisme com pel PSC , com havia demostrat la distribució de vots en les darreres eleccions municipals. Sostenia que la complexitat no lliga bé amb la política de blocs, i remetent-se a un article de Ignacio Sánchez-Cuenca de dos dies abans, també a La Vanguàrdia ( “Renúncies” ), es permetia afegir dos factors imprescindibles per afavorir la governabilitat: “Primer, que l’independentisme contempli el PSC com un actor possible amb qui establir relacions per acordar polítiques i assegurar l’estabilitat institucional; segon, que el PSC no participi de cap cordó sanitari contra ERC i contra els partits independentistes en general”.   Unes setmanes abans Borja de Riquer i Permanyer, en un altre article al mateix diari ( “Sortir de l’atzucac” ), afirmava que “seria insensat que l’actuació dels nous parlamentaris independentistes a Madrid fos dura i
Publica un comentari
Més informació

El primer any

Imatges
    Ets tota ulls a punt de ser sorpresos, i mans esteses que dibuixen arreu els tons de la mirada.   Sense paraules els signes et són veu, com si volguessis cridar-nos al teu món allargant-nos els braços.   En el que palpes la vida t’és donada a mans curulles, flueix la saba nova de tu cap a nosaltres.   Ja tentineges i ens agafes el dit mirant a terra per explicar el miracle de les primeres passes.   Mentre tu creixes el món rejoveneix, no hi ha entrebanc que et pugui arrabassar l’impuls que ara ens renova.     Cinto Amat     2 de gener de 2021 1er aniversari de la Marina  
Publica un comentari
Més informació

“Res no va sortir com esperava”

Imatges
        Dels primers de la classe als últims de la lllista. Del “Govern dels millors” de fa deu anys, als últims llocs de la llista del Pdecat, llevat de Joana Ortega que anirà de número dos per Barcelona. Artur Mas ni això, ni a la llista, perquè prefereix un perfil baix i no vol enfrontar-se a Junts , segons diu a l’entrevista a La Vanguàrdia amb motiu del desè aniversari del seu accés a la presidència de la Generalitat.   La història posarà al seu lloc el llegat d’Artur Mas com a president. El que ara sembla evident, però, és que aquest llegat apareix vinculat a Jordi Pujol quant a la seva designació, no quant a la seva acció de govern i al seu contingut, i vinculat als successors Carles Puigdemont i Quim Torra, el primer designat per ell i el segon el seu vicari. Es miri per on es miri, no sembla que les ziga-zagues de Mas hagin aportat res de bo a Catalunya. La situació ara és molt pitjor que fa deu anys. No ja per la pandèmia i les conseqüències econòmiques i socials que vei
Publica un comentari
Més informació

Origen

Imatges
    Al principi dels temps hi havia la Paraula, el camí de les aigües que separà Moisès i la veu del baptista clamant en el desert per una nova vida abans d’arribar a l’alba.   L’aigua alliberadora, la veu i la Paraula varen trobar recer en un lloc de Betlem, s’encarnava el principi al cor del fred hivern en el plor d’un infant embolcallant l’estable.   En el nostre present de travessa al desert, de buidor a les paraules i de futur incert, ens veiem al mirall d’aquell temps germinal i voldríem trobar-nos al camí de Nadal, retornar al clos humil on reneix l'esperança, reencarnar l’origen en el món que s’atansa.   C.A. Nadal de 2020    
Publica un comentari
Més informació

La llei d’eutanàsia

Imatges
     La llei orgànica d’eutanàsia va ser aprovada ahir al Congrés per majoria de 198 vots contra 138 ( els de la dreta del PP i la UPN i els de la ultradreta Vox). Queda pendent només de l’aprovació al Senat per entrar en vigor.     La llei conté un procediment extraordinàriament garantista que la fa especialment curosa respecte de les lleis d’autanàsia d’altres països, Benelux, Canadà, Nova Zelanda i alguns Estats d’EEUU i Austràlia. El cas suís és del   tot especial ja que opera sobre un buit legal.     El caràcter substancialment garantista de la llei parteix no només del consentiment conscient de la persona que ho sol.licita (fins a dues vegades de forma explícita en l’espai de quinze dies, corroborades en l’entremig i al final altres dues vegades després d’un procés deliberatiu amb el metge d’atenció personal sobre el seu diagnòstic) sinó sobretot de l’existència d’una Comissió de Garantia i Avaluació que s’haurà de constituir en cada Comunitat Autònoma, el caràcter jurídic de
Publica un comentari
Més informació

Crítica de la raó puigdemontista

Imatges
      No sé si Carles Puigdemont exposava les línies mestres del seu programa a l’article del passat dia 6 a la Vanguàrdia ( “Els acords amb l’Estat i el pactisme màgic” ), o si l’objectiu era més modest i es limitava a criticar la posició d’Erc després de pactar els pressupostos de l’Estat per titllar-la de “pactisme màgic”. De tota manera, com que el que diu Puigdemont té un ressò mediàtic, social i polític, important, i ha triat el diari de més tirada a Catalunya per exposar i justificar el seu posicionament, val la pena dedicar sine ira et studio una estona al pensament que es desprèn d’aquest article per mirar d’aclarir-me una mica.   Si no ho he entès malament, el misssatge de Puigdemont consistiria en aquests quatre aspectes: 1er.- Catalonfòbia de l’Estat espanyol .   L’Estat espanyol és una maquinària de poder que actua com un sistema expert i com a tal, i pel que fa a la relació amb Catalunya, presenta sempre unes línies vermelles que determinen la posició dels tres
Publica un comentari
Més informació