Entrades

Una entrevista, dues lectures

Imatge
És l’hora de la prudència i cal ser molt prudents a l’hora de valorar l’entrevista d’ahir entre Pedro Sánchez i Quim Torra a la Moncloa. D’aquí uns mesos es veurà si la política concreta comença a obrir-se pas cap a un progressiu desglaç de les relacions Generalitat-Govern central. De moment, i ja és molt vista la tensió enervant dels últims anys, quedem-nos amb la constatació que les dues parts han fet d’una entrevista cordial i de treball, almenys per suposar que si ha estat de treball no seria cap disbarat esperar que hi ha ganes compartides de passar a aspectes concrets de la relació. De tota manera, escoltant les comunicacions que ahir van fer la vicepresidenta Carmen Calvo i el mateix President Torra, semblava per moments que parlaven d’entrevistes diferents. Esclar que exposaven els repectius punts de vista des del punt de partida da cada part, i això en aquest moment inicial, en el que es concentren les expectatives de dos relats contradictoris, condiciona inevitablement el ll…

Rata fiat

Imatge
Alegrem-nos catalans i visca la ratafia!, que després de ser estovats i macerats amb porfídia passarem a estar torrats si ens amorrem a l’ampolla i n’espremem la dolçor seguint els consells d’en Torra fins que caiguem en rodó.
Rati fiant l’aiguardent, les nous verdes i els sucraires! Rati fiant, President, les idees que ens anlaires! Ratus fiat el nou pacte que ens uneix, ens diverteix i ens fa veure un bell paisatge després d’hores de cabreig! Ratus fiat el Govern si amb un got de ratafia supera l’enuig etern que el consumeix cada dia!
Però rere la ratafia que ens fa ser més del que som s’hi amaga alguna enganyifa precursora d’un malson. Abans de ratificar la lloa del President ens convindria esbrinar els motius pels que brindem. Perquè, sense anar més lluny, la independència fou rata segons proclamen alguns, però no va ser consumata. Ratus sed non consumatus és allò de perdre el temps ni que sigui amb ratafia brindant pels millors moments, si no en surt res de l’orgia.
C.A.

Temps tèrbols

Imatge
Malgrat el canvi del Govern central, penso que no podem ser optimistes. Hi ha un canvi d’atmosfera, una reiterada exposició de desitjos per parlar i negociar, però tot resulta superficial, molt fràgil i conjuntural, no orientat a posar bases sòlides per encetar un procés de negociació amb sentit. El canvi sobtat de Rajoy, que té una part atzarosa que condiciona el marge de maniobra del govern de Pedro Sánchez, ha agafat a contrapeu els qui haurien de protagonitzar la negociació. En aquesta conjuntura el president Torra és un president equivocat, no ja per les seves condicions polítiques personals i pel fanatisme del seu posicionament ideològic, sinó perquè la seva designació a dit per Puigdemont es va fer pensant en la confrontació continuada amb el Govern Rajoy que justificava de passada la inevitabilitat de la confrontació amb l’Estat en el seu conjunt per legitimar la resistència activa de l’independentisme en les posicions més radicals. Torra va ser escolllit com instrument de co…

La carta al rei

Imatge
El 7 d’abril de 1904 Francesc Cambó, llavors regidor de la ciutat de Bacelona, no va estar d’acord amb fer el buit a la primera visita d’Alfons XIII a Barcelona, com exigien republicans i regionalistes, i va adreçar al rei, de només divuit anys, un discurs en el que reclamava l’autonomia del municipi i entre altres coses deia: ”Esta ciudad, Señor, no se siente feliz. Se engañaría Vuestra Majestad si creyera que el contento que manifiesta desde que os tiene en su seno indica que están satisfechas sus aspiraciones, que los graves problemas que tiene planteados y las hondas preocupaciones de su espíritu han desaparecido. Barcelona, con ser ciudad rica y grande, quiere serlo mucho más, y se siente con fuerzas y energías para conseguirlo, y para ello no pide más que libertad, libertad para dar expansión a las fuerzas y a las energías que en ella bullen y pugnan en vano buscando una expansión que sólo en mínima parte le permiten las trabas de la ley...Por ello los regionalistas pedimos tod…

Tankes de moll i de palla

Imatge
Moll d’en Pere Pi
Cada matí el poeta Vicenç Foix i el seu “Gorguell” sortien amb amics a resseguir les cales. Avui el moll és un carrer de barques surant al mar, el mateix mar de sempre que sap tots els camins. El Port de la Selva





Bales de palla
Rodes del temps enmig dels camps daurats, cercles d’arades i de llavors als solcs, noms d’espiga i de sega que giren junts a la mateixa roda, etern inici de la feina al rostoll per dur el pa a taula.
C.A.

Del joc al drama

Imatge
Per un costat, Clara Ponsatí ens confessa que l’anterior govern de la Generalitat jugava al pòquer i anava de farol, i per l’altre, el flamant ninistre d’exteriors, Josep Borrell, a més de retreure-li a Ponsatí la dedicació al joc aconsellant-li que jugui amb cigrons d’ara endavant, afegeix que Catalunya es troba al límit de l’enfrontament civil. És a dir, estaríem davantuna doble exposició del joc de la gallina: una en versió pòquer, apurant la jugada sobre el buit del farol per forçar el contrari a desistir, i l’altra en versió dramàtica portant la culminació del joc al tram final, a l’abisme de la confrontació. Una i altra versió són deutores de la teoria de jocs aplicada a la política, però passa que tot plegat és massa seriós, i ens hi hem jugat massa entre tots, per entretenir la parròquia amb metàfores que el que fan és dissimular la pròpia responsabilitat i continuar amagant el cap sota l’ala com si aquí no hagués passat res. Plantejar l’acció de govern com una partida de pòque…

Memòria

Imatge
El cirerer no perd mai la memòria i cada juny ens fa didals de seda que penja als nostres dits perquè cosim el fil d’aquest present a les arrels de l’arbre i de les mans que formen un sol cos. C.A.