Entrades

El fill del xofer i altres relats

Imatges
     Hi ha hagut un punt en la lectura apassionant del relat de no-ficció de Jordi Amat sobre la biografia d’Alfons Quintà, sobrepassada la meitat del llibre, després d’acabar el capítol “ La força del mite” i emprendre el de “La trama”, en el que m’he vist obligat a fer una pausa i a plantejar-me algunes reflexions i preguntes: en quines condicions personals, socials, econòmiques i polítiques vam arribar a la Transició des del cor mateix d’una part important de l’oposició al franquisme, l’encarnada en la persona de Jordi Pujol i el seu entorn?; fins a quin punt aquestes condicions van determinar els primers anys de la Transició i el transcurs de l’autonomia a Catalunya durant les dècades següents?; hi havien altres relats, altres vies paral.leles cronològicamant a la vida del fill del xofer, de sentit i de contingut totalment contraris, que haurien pogut portar-nos per camins diferents?. Sí que n’hi havien.     Penso que a l’ara tan criticada Transició i al mal anomenat règim de

Apories

Imatges
     Es produeixen canvis a la Conselleria de Treball , Afers Socials i Famílies després del fiasco de la qüestió dels autònoms. Com que el   conseller no pot ser cessat pel vicepresident perquè la presidència en funcions en què el va deixar la inhabilitació de Quim Torra, i que aquest va voler prolongar al màxim, no té aquesta prerrogativa, les substitucions son les dels secretaris generals del Departament de Treball i Afers Socials. Tampoc no pot dimitir el conseller perquè quedaria vacant la conselleria sense possibilitat de designar-ne un altre. I així anar fent, en un moment en què l’eficàcia del govern, del bon govern, seria més necessària que mai. Plou sobre mullat en les desavinences entre les conselleries de JxC i Erc que es van repetint setmana sí i setmana també, i mentrestant la ciutadania es queda perplexa preguntant-se quin president de la Generalitat ens espera després de les eleccions del proper febrer.     Ja no es tracta de saber quin govern decidirem els ciutadans

Miceli

Imatges
    Roda del temps als cercles dels capells dels rovellons, roda que gira i gira fins al portal de casa on fa molts anys els meus germans portaven cistells curulls de rovellons collits a la Serra d’Obac, de bon matí, acabada la verema, quan la tardor   despullava els sarments de la vinya en repòs.   Eren cistells afegits a la feina d’esmagencar abans de podar els ceps i collir les olives, un entretemps amarat de l’esforç per guanyar un sou al mercat de la plaça on l’endemà es vendrien.   Pacientment els triava la mare amb dos gibrells asseguda a la cuina les hores de la tarda. En un quedava l’endurança dels dies, i en l’altre hi veig, concentrat en el pòsit, el substrat del temps d’ara. C.A.

Donald Trump o la destrucció populista de la presidència

Imatges
           En la votació al Senat dels Estats Units sobre l’ impeachment de Trump el passat mes de febrer, poc abans de la irrupció de la pandèmia, pels càrrecs d’abús de poder i obstrucció a una investigació del Congrés, el senador republicà Mitt Romney (candidat republicà a les eleccions de 2012, les del segon mandat d’Obama!) es va passar a les files demòcrates i va votar a favor de l’impeachment pel primer dels cárrecs. L’abús de poder denunciat pels demòcrates en el procediment d’impeachment consistia en la voluntat de Trump d’interferir en les eleccions ara celebrades forçant el president Zelenski (mitjançant el xantatge de retenció de 400 milions de dòlars d’una ajuda promesa) perquè Ucraïna anunciés públicament que estudiava investigar Joe Biden i el seu fill per un suposat afer de corrupció en aquell país. L’ impeachment no va prosperar al Senat que comptava amb majoria republicana, però el discurs de Mitt Romney contra Trump recolzant l’ impeachment no va poder ser més dur

Un govern sota tutela

Imatges
     Les intervencions telefòniques de l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell posen de manifest una realitat que ja sabíem però que podíem suposar que anava quedant enrere amb el decurs dels fets una vegada senyalada data de les eleccions al Parlament i sobretot després de la incidència de la pandèmia: l’existència d’un nucli de persones que han tingut càrrecs rellevants en política, a ERC en aquest cas, i en el Govern tripartit, i que ara mateix continuen tutelant el dia a dia de la governança a Catlunya. Formaven part del conegut com “estat major” en els temps més durs del procés, abans i després dels fets de setembre i octubre de 2017. Però resulta que aquest “estat major” continua condicionant el dia a dia del Govern en un aspecte tan rellevant com la política de sanitat en temps de pandèmia.     Xavier Vendrell i Joan Puigcercós fa temps que no tenen cap càrrec públic, no desenvolupen cap funció pública dins de l’administració de la Generalitat ni són càrrecs electes en cap altr

La teologia política del Papa Francesc

Imatges
    Convé subratllar la dedicatòria de la nova encíclica del Papa Francesc, “Fratelli tutti” : “Aquest sant de l’amor fratern (sant Francesc d’Assís), de la senzilllesa i l’alegria, que em va inspirar a escriure l’encíclica “Laudato Si”, torna a motivar-me per dedicar aquesta nova encíclica a la fraternitat i a l’amistat social. Perquè sant Francesc, que se sentia germà del sol, del mar i del vent, se sabia encara més unit als que eren de la seva pròpia carn. Va sembrar la pau arreu i va caminar a la vora dels pobres, dels abandonats, dels malalts, dels descartats, dels últims”.   Per entendre l’encíclica, el contingut de la qual ve sintetitzat en aquesta simple i alhora profunda dedicatòria, convé també senyalar la base antropològica de la que parteix, la dimensió d’obertura, de consciència històrica i social que defineix l’home. La preocupació del Papa es mou a l’entorn de la dialèctica entre tancament i obertura. El capítol primer parla de “Les ombres d’un món tancat” , el tercer

Avui

Imatges
    Els anys d’avui són una vida nova, un cos que creix movent-se entre els teus braços, una mirada dolça que et recorda l’audaç desig de què vau ser capaços.   Són un regal de mans tendres però fortes, de dits inquiets i ferms assenyalant-vos les sorpreses que neixen de les coses vistes per primer cop amb ulls vivaços.   Són una veu que esdevindrà paraula al ritme que li marquin els teus llavis,  i un dia et sorprendrà dient els noms, el seu, els vostres i els de tots nosaltres, i et pregarà a vegades que li parlis del que ara ha començat a ser el seu món.  C.A. 36è aniversari de l'Elena     25 d’octubre 2020      36è aniversari de l’Elena