Entrades

Doctrinaris

Imatge
A la “Teoria dels sentiments morals” Adam Smith defineix l’home doctrinari com aquell que es vanta de ser molt savi i es troba quasi sempre tan fascinat per la suposada bellesa del seu projecte polític ideal que no suporta la més mínima desviació del seu contingut, pretén aplicar-lo completament en tota la seva extensió, sense atendre als poderosos interessos ni als prejudicis que se li puguin oposar. S’imagina, diu Smith, que pot organitzar els diferents membres d’una gran societat amb la mateixa desimboltura amb què es disposen les peces d’un joc d’escacs. El capteniment de Puigdemont després del 21D té molt de jugador d’escacs, de desafiament a l’Estat des de la distància física, i sobretot des de la distància ètica i política respecte de la societat catalana en el seu conjunt. La defensa dels seus interessos particulars, així com el recolzament del sector de JuntsxCat que dóna suport a ultrança al seu legitimisme radical, com si no s’haguessin celebrat unes eleccions convocades d…

Ombra d’alzina

Imatge
L’exuberant brancatge de l’alzina es mira a si mateix, amb gest altiu, en el mirall del cèrcol que el perfila mostrant-li les faccions del rostre ombriu. Cap a l’ombra de sota els peus s’inclina com féu Narcís emmirallant-se al riu per mantenir la imatge a la retina del seu bell cos estès al fons soliu.
Seguint el cercle ombrívol de la vida el cos va acostumant-se a la certesa de trobar en l’ombra el seu últim mirall, i el vell Narcís que tots portem a dintre no gosa contemplar-se en el cristall per por d’haver perdut tota bellesa. El Brull (Montseny)

Escultura i poesia

Imatge
A la xerrada del dijous passat a l’Ateneu de Mataró, a rel de la retrospectiva de Manuel Cusachs(“El pas del Temps 1947-2017”), el poeta Carles Duarte, l’alter ego del mateix Cusachs segons definició autobiogràfica recollida a la separata de l’Armari Blanc que es pot obtenir a l’exposició (“4 mestres i 1 alter ego”), recordava que el també poeta i escriptor Josep Vallverdú havia qualificat l’escultura de Cusachs com “escultura lírica”. En efecte, disfrutant de l’exposició, i en particular de l’obra escultòrica profusament representada, la contemplació de les peces deixa la sensació d’haver-se buscatper part de l’autor una comunicació lírica entre la figura, cada figura, i el contemplador. Hi ha, segurament, aquella expressivitat i harmonia sinuosa seguida de volums que Josep Pla comentava a Cusachs parlant d’escultura en general, és a dir, la destresa de l’ofici adquirida al llarg de molts anys. Però hi ha alguna cosa més, hi ha la voluntat de fer arribar a través de la figura l’expres…

Isaura

Faltava el nom, i amb l’aire fresc d’aquest matí arriba el so d’un plor enyorat. És el teu nom, Isaura.
Com ventíjol travessa el temps i troba un lloc al nostre món. Com rosa nova al mateix jardí, la mateixa hora guarda saó de terra antiga. És el teu nom, Isaura.
Les hores noves porten escrites les teves lletres enl’aire suau, l’aura dels ulls en el teu nom, Isaura.
C.A. 10 de febrer de 2018 Naixement de l’Isaura

Llarena com a símptoma

Imatge
A la interlocutòria del passat 2 de febrer el magistrat Llarena argumenta l’eventualitat de retiteració delictiva per denegar la petició de llibertatde l’exconseller Joaquim Forn en base a aquesta consideració: “El investigado, en expresión de su legítima libertad ideológica, mantiene lógicamente su ideario soberanista, lo que, aún siendo constitucionalmente válido, no supone que deba renunciarse a evaluar que el convencimiento que mantiene posibilita una reiteración del delito que resultaría absurda en quien profese la ideología contraria. Su ideología coexiste además con un contexto político en el que no hay certeza de que haya desaparecido la intención de alcanzar la independencia de Cataluña, existiendo todavía sectores que defienden explícitamente que debe conseguirse de manera inmediata y perseverando en el mecanismo de secesión contrario a las normas penales que aquí se enjuicia. Precisamente, esta última actitud es la que sostiene quien otorgó en su día la confianza al Sr. Fo…

Perduts

Imatge
Quan el president del Parlament decideix ajornar el ple d’investidura per unir el seu desenllaç a la resolució del TC sobre l’admissió o inadmissió a tràmit del Recurs del Govern del Pp, al.legant que la investidura s’ha de celebrar amb totes les garanties perquè sigui real i efectiva, sap perfectament que el TC no aixecarà les peculiars mesures cautelars adoptades que condicionen el ple a la presència del candidat Puigdemont, i per tant que les condicions de realitat i efectivitat perquè Puigdemont sigui inevestit no es donaran. Si ens trobéssim en un altre moment diríem que Roger Torrent ens pren el pèl, però tenint en compte la confusió creada, i encara que des de JuntsxC i la Cup proclamin que efectivament ens pren el pèl, penso que laconstatació més realista és que estem perduts i que el president del Parlament mira de guanyar temps com sigui per veure si mentrestant es pot trobar una sortida alternativa a la investidura de Puigdemont. La sensació d’estar perduts sense saber per…

Paròdia

Imatge
Sàtira no és la paraula mentre dura la presó d’aquest país sense rima que entre tots podem abatre. El nou mot és la paròdia a l’entorn de Puigdemont i de l’ínclita Soraya que de santa no en té res. Tot esperpent o comèdia si no fos una tragèdia. Som al bucle del procés i a les mans dels tribunals, una cursa amb pals de cec que algun sàtir va inventar perquè mai no s’acabés. Processats sense pietat i ferida la concòrdia, pel camí queda l’engany, la repressió i la impotència, la pena i la cinta groga, la tragèdia a Catalunya, i a Brussel.les i a Madrid el triomf de la paròdia. C.A.