El fill del xofer i altres relats
Hi ha hagut un punt en la lectura apassionant del relat de no-ficció de Jordi Amat sobre la biografia d’Alfons Quintà, sobrepassada la meitat del llibre, després d’acabar el capítol “ La força del mite” i emprendre el de “La trama”, en el que m’he vist obligat a fer una pausa i a plantejar-me algunes reflexions i preguntes: en quines condicions personals, socials, econòmiques i polítiques vam arribar a la Transició des del cor mateix d’una part important de l’oposició al franquisme, l’encarnada en la persona de Jordi Pujol i el seu entorn?; fins a quin punt aquestes condicions van determinar els primers anys de la Transició i el transcurs de l’autonomia a Catalunya durant les dècades següents?; hi havien altres relats, altres vies paral.leles cronològicamant a la vida del fill del xofer, de sentit i de contingut totalment contraris, que haurien pogut portar-nos per camins diferents?. Sí que n’hi havien. Penso que a l’ara tan criticada Transició i al mal anomenat règim de
