Entrades

Oriol Junqueras es pregunta per la legitimitat

Imatge
      Fa quasi cinc anys (juliol de 2.016) que l’acord entre JxSí i la Cup per un “mecanisme unilateral d’exercici democràtic” va contribuir decisivament a crear en l’imaginari independentista el marc de plena legitimitat de la via unilateral cap a la independència. Amb algunes modificacions de procediment, ERC es va deixar arrossegar en la mateixa direcció   fins arribar al 2.017 amb l’aprovació conjunta de les lleis de desconnexió que “no podien ser   susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”. Es tractava d’un projecte híbrid de voluntarisme social i d’utopia política que, però, va donar lloc al referèndum de l’1-O. Es parlava de mecanisme unilateral d’exercici democràtic i no es tenia en compte que aquesta fórmula era un oxímoron jurídic i polític, amb greu reperecusssió en la convivència social, perquè l’exercici democràtic és incompatible amb el recurs sistemàtic i frontal a la unilateralitat. Es parlava també de legiti

Aquesta vegada no

Imatge
   El passat dijous hi va haver eleccions al Col.legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Pugnaven dues candidatures, la de Maria Eugènia Gay i la de Gonçal Oliveros, distanciades, no ja per les qüestions de serveis als col.legiats o de relacions amb l’administració de justícia, sinó per una qüestió   directament vinculada amb la situació política actual. La candidatura de Gonçal Oliveros no es presentava obertament com la candidatura sobiranista enfrontada a una suposada candidatura unionista i continuista, la de M. Eugènia Gay, però el recolzament de la ANC li conferia del tot aquesta qualitat, que per altra banda ratificaven altres membres destacats de la mateixa candidatura (entre els quals em va sorprendre la de l’exjutge Elpidio José Silva Pacheco, per suposat no sobiranista i amb antecedents molt poc presentables ).   El col.lectiu de companys advocats ha optat per la renovació de M.E.Gay com a degana, i per primer cop per ll’elecció de la totalitat dels càrrecs de la seva cand

Coratge polític

Imatge
    Sabíem que quan el Govern central es plantegés la conveniència dels indults per als condemnats pels fets del procés es produïria una reacció contrària des de molts sectors, i que aquesta reacció seria transversal sobretot fora de Catalunya, incloent tots el partits, i per descomptat una part important del mateix PSOE. Assistim aquests dies a la constatació d’aquest fet, no per esperable menys dolorós.   Molts suposàvem que l’oposició es donaria inclús entre els sectors més radicals de l’independentisme, com així ha estat de part de l’ANC, amb les declaracions de la seva presidenta confessant que la concessió dels indults els desarma i els deixa sense arguments enfront de l’opinió internacional. La coincidència estratègica de les posicions nacionalistes més extremes en el mateix objectiu de preservar el bloqueig   per justificar les raons preses per endavant, el manteniment del com pitjor, millor , en definitiva, hauria de fer pensar, i molt, a la totalitat de la classe polític

Bedolls

Imatge
  Valira avall amb la remor de l'aigua els bedolls frisen bressats per un bri d'aire entre el verd fosc dels pins.  És la frisança del cos primaverenc, quan el que és fràgil manté la plenitud que el temps plaent li guarda. C. A. Vall d'Ordino (Andorra) 

Carta als afiliats

Imatge
    Carles Puigdemont ha trencat el silenci amb una carta als afiliats de Junts. Els diu que durant la negociació dels acords de Govern s’han posat en risc moltes coses, i que algunes encara hi continuen . Que va decidir no intervenir personalment en el procés de negociació per no alimentar la narrativa falsa i perversa dels qui pensen que la seva preocupació és la d’assegurar una bona tutela del president i del Govern, seguint així les intencions dels qui, dins i fora de l’independentisme, persegueixen debilitar el Consell per la República i amb ell la legitimitat de l’1 d’octubre i de la declaració d’independència del 27-O. Que la desunió és una de les preocupacions que més l’amoïnen. Que és evident que en aquests darrers anys hem anat enrere pel que fa al respecte, la confiança i la llleialtat al si de l’independentisme. Que en aquests tres anys i mig s’ha vist, amb decepció compartida per molta gent, com aquesta cadena s’anava afeblint fins a trencar-se. Que   cap acord pot

Vacuna

Imatge
  D'una punxada el missatger comú se'ns fica endins i explora diligent el cos de cadascú. De braç en braç va fent la seva cerca contra les pors i molts ens enllacem seguint el seu missatge. Però no hi som tots al cercle virtuós de l'abraçada,  queden mans per estrènyer  i vides decantades.  Algú, algun dia,  haurà de deslliurar les morts callades dels qui se n'han anat sense poder abraçar-los.  C. A. 

Coalició per imperatiu estètic i logístic

Imatge
    Pere Aragonès ha passat un calvari. Joan Tardà no es cansa de repetir-ho. Un excés d’optimisme li va fer suposar que la cessió de la presidència del Parlament a Laura Borràs li reportarien sense massa inconvenients la investidura per la presidència de la Generalitat i la fomació de Govern amb Junts. Les sessions fallides d’investidura els passats 26 i 30 de març li van fer veure la dificultat de la comesa. A posteriori d’aquelles sessions costa d’entendre l’optimisme ingenu de Pere Aragonès i l’esforç balder dels seues discursos per aconseguir el suport d’una formació disposada a utilitzar fins a l’extrem la seva capacitat de control sobre el candidat novell.   Durant uns dies va semblar que Pere Aragonès havia arribat a la conclusió que el més convenient seria   desempallegar-se de la dependència de Junts i formar Govern en solitari comptant amb el compromís anunciat per Jordi Sánchez de respectar-li la candidatura encara que no s’arribés a un acord de Govern. Així va passar