Entrades

Espais per parlar

Imatge
En el breu document conjunt del Govern català i espanyol després de la reunió al Palau de Padralbes del passat 20 de desembre es deia que “s’emplacen a buscar espais de diàleg” per poder resoldre “el conflicte sobre el futur de Catalunya” i es “comprometen a treballar per fer-ho possible”. Parlar “d’espais de diàleg” en la situació actual potser és excessiu. El diàleg amb un mínim de contingut prospectiu el fa impossible la hipoteca del Judici per l’1-O fatalment incardinat en un període electoral amb un Govern central a precari i un Govern català que pròpiament no governa, immers en profundes contradiccions internes. En aquest context semblaria més adequat senyalar la necessitat de trobar simplement espais per parlar. Un espai per parlar pot ser la tramitació dels pressupostos estatals. Si els partits independentistes es neguen a acceptar-ne la tramitació amb esmenes a la totalitat, impedint entrar en la consideració del seu contingut, s’haurà perdut una ocasió gens menyspreable de co…

“Presó col.lectiva”

Imatge
Ahir, durant la cerimònia de lliurament de les Medalles d’Or de la Generalitat a diferents personalitats, el PresidentQuim Torra va referir-se a l’empresonament de la guardonada i expresidenta del Parlament Carme Forcadell amb aquestes paraules: “La seva situació de presóés una metàfora de la nostra presó col.lectiva”. Si bé el President Torra no deixa de sorprendre’ns amb les seves declaracions que acostumen anar més enllà del que la realitat pura i dura podria permetre-li, sempre amb la intenció de fer passar aquesta realitat per l’adreçador de la seva particular visió de les coses, aquesta vegada l´ús explícit de la metàfora per comparar la condició singular de l’empresonament d’una persona amb un suposat estat d’empresonament col.lectiu em sembla que significa un ús excessivament agosarat del llenguatge. Dubto molt que a l’expresidenta del ParlamentCarme Forcadellli pugui escaure la qualificació de simple metàfora d’una situació de presó col.lectiva per la que estaríem passant el…

Empordaneses

Imatge
 Aiguamolls
Als aiguamolls l’ombra fa el seu camí ran del canal com una llarga estora a punt d’emprendre el vol àlbers amunt i veure des de dalt les aigües closes amb les cigonyes blanques, flamencs i cormorans.




 Port de la Selva
Valva de blau al cor de la petxina, Port de la Selva mira a Sa Arenella, el far de la badia, mentre Sant Pere vigila des del cim de Sa Verdera amb ulls de campanar oberts a la carena.
C.A. 






Bona nova

Imatge
Una falsa notícia plana sobre Judà, la que propaga Herodes per suprimir l’estrella confonent amb malícia la il.lusió del reis mags amb l’advent d’un nadó que pot prendre-li el regne.
El parany de la por perverteix la veritat quan l’escampa el poder pels confins de la terra i enfosqueix la promesa que il.lumina l’infant, l’estel nou dels pastors en el cel de la cleda.
Subvertint el domini dels enganys i amenaces l’àngel canta als humils la cançó més senzilla, aquella bona nova de la pau desitjada que haurà de fer camí en un bosc de mentides, una claror tossuda contra la nit d’Herodes naixent esperonada en el Betlem dels pobles.
C.A.
Nadal de 2018

La moral de la derrota

Imatge
Em una setmana especialment agitada de cara al 21-D, amb la celebració del Consell de Ministres a Barcelona i tenint en compte el seguit d’accions de protesta que hi ha preparades i que es venen anunciant des de fa dies, es podria recordar (mutatis mutandis!) la lúcida reflexió crítica que feia Carles Cardó sobre la derrota de la dreta catòlica en les eleccions de febrer de 1.936 en un llarg article publicat el mes següent, inclòs més tard en el llibre d’assaigs “La moral de la derrota” (1.959) Potser no cal ni és gaire prudent exagerar, però d’altra banda pot resultar, si més no, significatiu veure com hi ha actituds i comportaments que obeeixen a una idèntica reacció emocional encara que els temps i les causes concretes siguin radicalment diferents. En l’anàlisi de la moral de la derrota que fa Carles Cardó s’hi endevinen alguns dels trets característics de la reacció fatalista davant d’una situació donada de derrota que pot portar irremissiblement a l’acció orientada exclusivament a…

Quim Torra i el determinisme independentista

Imatge
En la invitació de Quim Torra a seguir l’exemple eslovè cap a la independència, expressada el passat dissabte en l’acte de presentació del Consell per la República celebrat al Teatre Reial Flamenc de Brussel.les, hi ha una frase que em semblaria prou significativa de la seva voluntat determinista. És aquesta: ”Ja no hi ha marxa enrere i estem disposats a tot per viure lliures. Fem com ells”. Després va afegir : “No ens fan por i aquest és un crit molt poderós. No ens fan por i us he de dir que no hi ha marxa enrere al camí de la llibertat”. El “no hi ha marxa enrere” sintetitza en una expressió de fons la decisió de Quim Torra de compassar la seva activitat amb el destí de Catalunya, tal com ell l’entén, aprofitant la plataforma de la Presidència de la Generalitat com a simple instrument per aconseguir la independència. El destí de Catalunya és la independència, i en el camí emprès al llarg del procés, fins arribar a la seva presidència, ja no hi pot haver marxa enrere. Utilitzar la Ge…

38

Imatge
Avui m’hi fico jo a la piscina dels meus trenta-vuit anys, els que fas ara, i m’aturo sorprès en aquell dia: tu ets l’Adrià, l’Elena la Isaura.
El temps passat es vincla davant nostre com un màgic mirall d’identitats, la semblança es refà alrostre d’un altre i som aquí i enllà la mateixa aigua.
C.A.
9 de desembre de 2018 38è aniversari del Francesc