quadern d'en Cinto Amat

Roques planes
Lloms de balenes, roques planes varades ran de la costa, us ha arribat el temps de transformar la força en cos de pedra i de conviure immòbils, eternament, amb l’empenta del mar i la quietud dels pins.

C.A.
 Cala de Roques Planes   Sant Antoni de Calonge

Xardor
El sol ponent-se s’emporta la xardor i extenuat el campanar de Port li treu bandera blanca.

C.A.

28 de juny de 2019
Port de La Selva El dia més calorós de fa anys





Pere
Perquè tu ets pedra damunt d’aquestes pedres tindràs l’església arrelada per segles entre mar i muntanya, esperit i roca en el mirall de l’aigua, mare i bagassa que viu en el silenci i es perd a la intempèrie.

C.A.
Sant Pere de Rodes

En la duríssima pugna de declaracions i contradeclaracions entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, dins i fora de les negociacions per a la investidura del cap de Govern, el primer acaba de formular un dubte molt greu sobre la responsabilitat d’Estat de Pablo Iglesias. El dubte no es fixa ja sobre aspectes concrets de la governació en un marc de coherència executiva entorn de qüestions greus però perfectament acotades, com és ara la qüestió d’una proposta per a Catalunya, sinó sobre l’aspecte fonamental de la constitució mateixa de l’Estat i la seva forma de protecció. Paraules majors de Pedro Sánchez que sembren el dubte per als electors propis i aliens al voltant de les conviccions del seu eventual soci, en un govern de coalició o cooperació, per a mantenir les coordenades de l’Estat de Dret i Democràtic tal com el defineix la Constitució. El dubte que expressa Sánchezposa en qüestió la idea d’Estat que pugui tenir Iglesias, i alhora dona per predeterminada i com a única possible, al…

Alçant el braços i estrenyent els punys la Isaura ha començat a caminar, somriu sorpresa de poder avançar i a estones tentineja i cau de cul però s’aixeca de pressa i mira amunt per abraçar-se al món que ja domina. Fa seus tots els camins mentre camina amb l’impuls decidit dels seus peus tendres com si nasqués a un somni que l’espera per dur-la de la mà on vulgui ella.
Reviu en aquest somni el nostre somni, el fil antic dels nostres primers passos perduts al laberint de la memòria i que ressonen ara des de lluny en l’eco de l’infant que som encara.
C.A.

Mentre especulem i donem voltes a les dificultats per a un pacte territorial a nivell d’Estat que faciliti d’una manera o altra la distribució de poder, amb les fórmules solemnes de la independència, la confederació o el federalisme, i mentre les parts defensen l’existència del dret fonamental a l’autodeterminació o la inviolabilitat de la sobirania compartida, heus aquí que després de les eleccions municipals a Catalunya s’han anat produint un seguit de pactes que demostren que potser no s’ha perdut del tot el sentit de la realitat, o almenys que la realitat posa en qüestió alguns pressupòsits que es consideraven inamovibles i que ara semblen més fràgils i qüestionables del que suposàvem. Pilar Rahola a la columna d’avui a la Vanguàrdia, parlant del pacte de la Diputació entre JuntsxCat i el Psc, atribueix el fet a la superioritat estratègica dels socialistes enfront del mer tacticisme de l’independentisme que, segons afirma, “no sap on va, ni té estratègia planificada ni és capaç de…