Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2009

"El secreto de sus ojos"

Imatge
El secretd’aquests ulls per desfer els lligalls del passat i acabar veient que aquell temps és aquest temps i té futur. Per dir-ho amb versos de Manuel Rivas:
Vaig estimar en aquella mirada el que hi havia de sospita. I la por de les coses tenia en aquell mirall la il.lusió de dissentir del futur

Tàndem

Imatge
Molt lentament gires la roda costa amunt,
alçant el cap, tibant el cos sobre els pedals,
fitant el temps que inexorable et ve al damunt,
i el teu esforç guanya el pendent i esventa els mals.

De nou al pla, l’aire frisant fa més lleuger
i engrescador el pas segur de tots els dies.
El braç se’t torna fort com el desig primer,
portant-te cara avall vers fondes llunyanies.

Roden els anys seguint els raigs dels nostres cicles,
amunt i avall menem el quadre de la vida,
nuats al manillar per no perdre embranzida.
en cada nou embat refem els antics vincles:

al punt on l’has deixat el camí recomença,
pedalant junts l’espongem amb nova semença. C.A.

Dany moral

Imatge
El dany que ha infligit el Sr Millet al Palau no és només econòmic sinó sobretot moral, i atempta contra la història nacional i cultural d’aquest país, en haver convertit una de les institucions socials de més prestigi a Catalunya en seu del seu afany d’enriquiment personal. Les quantitats drefraudades que es van coneixent posen els pèls de punta: es van doblar les despeses del cost d’ampliació del Palau (de 12 a 24 milions d’euros), es percebien (en una Fundació que per definició exclou l’ànim de lucre!!) sobresous d’onze milions de pessetes mensuals, es van desviar un milió i mig d’euros per a la rehabilitació d’una finca particular a l’Ametlla, es revenien al Palau finques acabades d’adquirir pel doble del cost real en benefici del president intocable de la Fundació... La desmesura dels números convertiran en inviable la pretensió dels advocats d’aplicar a la confessió interessada del seu client l’atenuant prevista al Codi Penal de reparació del dany. Massa dany per a tan poca conf…

Inquietant

Imatge
Que un prohom del PSOE com el professor Peces–Barba, de llarga trajectòria política, pressioni el Tribunal Constitucional des de la seva privilegiada posició de personatge influent i respectat, donant per fet que la Sentència sobre l’Estatut haurà d’incloure declaracions clares d’inconstitucionalitat (n’enumera unes quantes: competències fiscals, bilateralitat, defensor del poble, dret i obligació de conèixer el català…) i diferents aclaracions interpretatives per entendre’l d’acord amb la Constitució, comença a ser molt preocupant. El seu posicionament, que és l’epítom del parer majoritari dins el PSOE, parteix de les següents premisses:

- L’Estatut es va aprovar al Parlament espanyol de manera precipitada, pecant d’una permissivitat exagerada i amb poc sentit de la responsabilitat política.
- L’Estatut quedaria fora de control si es nega el dret a opinar a la resta de C. Autònomes i es considera que és exclusivament una qüestió entre Catalunya i l’Estat com dues entitats diferents…

Festa a Arenys de Munt

Imatge
Com a cloenda de la tensa celebració de la Diada, Arenys de Munt s’ha regalat una festa de la independència que ens ha deixat a tots amb un pam de nas. Enmig de tanta emoció festiva, l’alcalde no es va poder estar de fer un petó a l’urna, davant del Centre Moral, com si es tractés del braç incorrupte de Santa Teresa, pensant segurament en les rendes electorals de la festa i en la projecció del municipi en l’àmbit nacional, estatal i internacional. Bromes a banda, la festa té la transcendència que els independentistes, sobiranistes i plataformes de tota mena volen donar-li? Serà una taca d’oli que s’estendrà de forma significativa arreu del País i ens situarà definitivament a l’encalç de la independència? No hi ha dubte que la festa tindrà seguidors que la voldran repetir en altres municipis, però no penso que es tradueixi en res que suposi un punt d’inflexió concret per obrir el panorama de la independència, ni a mig ni a llarg termini. Tot plegat pot acabar convertint-se en una celeb…

Castell a la sorra

Imatge
Per entremig de la claror abaltida,
quan de l’ensonyament l’ull em retorna,
un minúscul castell sobre la sorra
em brinda protecció des de la riba.
Mans d’infant l’han bastit mentre dormia:
parets als quatre vents formen les torres,
un camí zigzagueja pel dessota
i dels merlets dels cims algú vigila.

Però no exhibeix bandera ni canó,
li basta el frec i el pensament d’escuma,
de l’ona que s’acosta i que recula,
per fer-se inexpugnable al seu racó,
per dir-se: aquí estic jo, res no m’ensorra,
guarda intrèpid de tot el que s’esborra. C.A.

Sobre com administrar la voluntat

Imatge
Davant l'olla amb la que molts disfruten fent bullir els temes més sorollosos que acaparen l’atenció dels mitjans aquestes vigílies de la Diada (la prostitució al Raval, que s’està transformant en una campanya contra l’alcalde Hereu, el referèndum d’Arenys de Munt, la temuda Sentència del Constitucional sobre l’Estatut, la discussió sobre la pujada d’impostos a rel de la crisi, que provoca dures confrontacions a l’interior del PSC, l’andanada de El Pais contra la política econòmica de Zapatero, el cas Gürtel, la insòlita imputació de Garzón pel T. Suprem per una querella d’un sindicat d’ultradreta...), em convé prendre distància crítica per no cremar-me i acabar fet caldo dins la mateixa olla. I per això, res millor que els consells de Montaigne a Sobre com administrar la voluntat(355-390 del tercer volum dels assaigs). Els assumptes públics s’han d’agafar amb les mans, ve a dir, però no ens haurien d’agafar els pulmons o el fetge; ens n’hem d’encarregar però no incorporar-los,…

Sexe als porxos

Imatge
El reportatge fotogràfic de les escenes de sexe cru, i en viu, als porxos de la Boqueria, aparegut aquests dies a les primeres pàgines de El Pais, ha tingut l’efecte d’una fuetada sobre la consciència de moltes persones, algunes reaccionant per simple acte reflex d’escàndol i demanant la supressió immediata de l’espectacle denigrant i la repatriació de les prostitutes, i altres, més ponderades, exigint l’aplicació rigorosa de les ordenances ciutadanes i advocant més aviat per una regulació de l’exercici de la professió més antiga. És a dir, ens moven entre Suècia (abolició total) i Holanda (permissivitat i regulació), curiosament dos països molt admirats en aquestes latituds pel respecte que sempre ha demostrat envers els drets individuals i que en aquesta qüestió han optat per solucions radicalment diferents. Potser, com sol passar, in medio est virtus, perquè el que es tracta d’abolir, sobretot, és l’exercici de la prostitució en règim d’esclavatge, sota la vigilància, el control ec…