Tàndem

Molt lentament gires la roda costa amunt,
alçant el cap, tibant el cos sobre els pedals,
fitant el temps que inexorable et ve al damunt,
i el teu esforç guanya el pendent i esventa els mals.

De nou al pla, l’aire frisant fa més lleuger
i engrescador el pas segur de tots els dies.
El braç se’t torna fort com el desig primer,
portant-te cara avall vers fondes llunyanies.

Roden els anys seguint els raigs dels nostres cicles,
amunt i avall menem el quadre de la vida,
nuats al manillar per no perdre embranzida.
en cada nou embat refem els antics vincles:

al punt on l’has deixat el camí recomença,
pedalant junts l’espongem amb nova semença.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat