Sexe als porxos



El reportatge fotogràfic de les escenes de sexe cru, i en viu, als porxos de la Boqueria, aparegut aquests dies a les primeres pàgines de El Pais, ha tingut l’efecte d’una fuetada sobre la consciència de moltes persones, algunes reaccionant per simple acte reflex d’escàndol i demanant la supressió immediata de l’espectacle denigrant i la repatriació de les prostitutes, i altres, més ponderades, exigint l’aplicació rigorosa de les ordenances ciutadanes i advocant més aviat per una regulació de l’exercici de la professió més antiga. És a dir, ens moven entre Suècia (abolició total) i Holanda (permissivitat i regulació), curiosament dos països molt admirats en aquestes latituds pel respecte que sempre ha demostrat envers els drets individuals i que en aquesta qüestió han optat per solucions radicalment diferents. Potser, com sol passar, in medio est virtus, perquè el que es tracta d’abolir, sobretot, és l’exercici de la prostitució en règim d’esclavatge, sota la vigilància, el control econòmic i l’amenaça de violència de les màfies, els proxenetes o els xulos de torn.

A mi aquestes fotos, i les reaccions que han suscitat, m’han portat altra vegada a la consideració del paper dels mitjans de comunicació en la creació, expansió, modulació i tergiversació d’estímuls socials. Com recordava Saül Gordillo, aquest estiu tot discorria tranquil.lament, fins que han aparegut aquestes fotos. M’il.lustren en aquest sentit les reflexions de J. Derrida sobre la mirada dels mitjans. Aquesta mirada, diu Derrida, ens observa secretament just quan és la nostra pròpia mirada la que es fixa en les imatges que ens presenten els mateixos mitjans. Hi una interpel.lació recíproca entre els que mirem, en tant que lectors-espectadors, i el que ens mira des de la imatge que se’ns ofereix. Per explicar aquest fenomen Derrida recorre al concepte d’espectre, caracteritza les imatges mediàtiques (les fotogràfiques i les cinematogràfiques) com espectres perquè retornen, es mouen, parlen i poden mirar-nos, i aquesta mirada de l’espectre provoca en nosaltres no només vergonya sinó també un sentiment de responsabilitat indeterminada. És, en cert sentit, la mirada de l’altre (tan ben descrita per Sartre) que ens observa, ens interroga i ens amenaça amb posar al descobert les nostres interioritats. Trobo que efectivament les imatges de la Boqueria actuen com espectres mediàtics que ens amenacen, ens interroguen, ens fan sentir vergonya i ens creen un sentiment de responsabilitat indeterminada.

Contra la immissió d’quests espectres reaccionem, ens protegim i mirem de donar una resposta coherent. Procurem, en definitiva, ser sincers, perquè l’efecte de la sinceritat és la millor protecció contra la mirada de sospita, malvada, de l’altre. La sinceritat torna reflectida, com en un mirall, la mirada de l’altre que pretén travessar-me i penetrar en el meu interior. Quan algú dubta o sospita de nosaltres, reaccionem volent ser sincers, i així tranquil.litzem la seva mirada maligna. I davant l’espectre de les imatges de la Boqueria no hi ha dubte que hem volgut reaccionar amb sinceritat, és a dir, hem volgut desviar la mirada interrogadora i amenaçant del que allí apareix protegint-nos amb un escut de propostes que expressen la nostra preocupació sincera per eradicar el problema.

El que passa, però, és que aquí els espectres no són només mediàtics sinó que, a més, ens evoquen els sentiments tan contradictoris que experimentem amb relació al sexe. Ens escandalitzen les imatges de la Boqueria, però ens hem acostumat a l’erotisme que ho impregna tot, i a la pornografia, a més de a les imatges de sexe explícit a les revistes, al cimena i a les sèries de tv, i banalitzem el sexe com una activitat discrecional i gratuïta, desmotivada, desvinculada de tot compromís. Per això entre tanta sinceritat autoprotectora també hi veig un punt d’hipocresia. La banalització del sexe, que pretenem mantenir controlada dins l’àmbit privat, ens retorna amenaçant a l’espai públic sota les formes espectrals de les imatges de la Boqueria, o sota les formes, molt més inquietants, de les agressions sexuals protagonitzades per menors d’edat. Si el sexe explícit que veiem i consentim té una explicació narrativa (la que que aporta l’autor de l’obra des del punt de vista de les necessitats de l’expressió artística, o la que hi donem nosaltres mateixos en cada context concret), ¿no caldria que busquéssim també una explicació narrativa a les imatges de la Boqueria ? ¿Què sabem de la història de les noies que practiquen el sexe cru i en viu als porxos de la Boqueria?

Comentaris

Cesc Amat ha dit…
Molt l... Read Moreúcid. Interessant la consideració que fas al principi que un punt mig entre els models de Suècia i Holanda pot ser la prohibició total de la prostitució en règim d'esclavatge i màfies internacionals, i la regulació de la resta. Ara, el feminisme radical no crec que t'ho accepti tampoc. I sobre les "mirades espectrals" dels mitjans de comunicació; efectivament, segur que no és casualitat que la "mirada espectral" de El Pais es dirigeixi a aquesta prostitució tan punyent -al carrer mateix. Per un costat perquè potser volen avivar una reacció, d'acord. Però també perquè és tan punyent i visual que l'espectre, amb un toc d'hipocresia, sí, es pot permetre un riure burleta al saber que assenyala on més cou. I és que passen molts altres drames a la ciutat que queden tapats i les "mirades espectrals" dels media no els enfoquen.

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9