Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2005

EL MATRIMONI HOMOSEXUAL (3). Preservar o enriquir la imatge?

Imatge
El Dictamen del Consell d’Estatde 16/12/04 sobre l’Avantprojecte de Llei del matrimoni homosexual parteix d’una afirmació contundent : l’article 32 de la Constitució (“ L’home i la dona tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica”) garanteix el dret a l’home i a la dona a contraure matrimoni però no a les parelles homosexuals, el que no significa que es reservi a les parelles heterosexuals l’accés al conjunt de drets i deures que integren l’estatut matrimonial. Aquesta afirmació es fonamenta en la doctrina de diferents Sentències del T.Constitucional de les que, però, es pot dir que han tractat la problemàtica des de situacions de fet que no plantejaven directament la possibilitat d’incardinar la parella homosexual dins el matrimoni. Si el PP acaba posant Recurs d’Inconstitucionalitat contra la Llei que demà aprovarà definitivament el Parlament , aquesta qüestió l’haurà d’afrontar el T.Constitucional, i el mínim que es pot mantenir des d’ara és que si bé l’article 32 …

EL MATRIMONI HOMOSEXUAL (2). Parella o institució ?

Imatge
En una breu exposició de motius , el projecte de llei de modificació del Codi Civil en matèria del dret a contraure matrimoni justifica l’ampliació als homosexuals en un seguit de drets fonamentals que la Constitució garanteix: la promoció de la igualtat efectiva en el lliure desenvolupament de la personalitat, la preservació de la llibertat en les formes de convivència i en la instauració d’un marc d’igualtat real de gaudi dels drets sense cap discriminació per raó del sexe, opinió o qualsevol altra condició personal o social. Reconeix que el dret al matrimoni presenta en la seva originària regulació jurídica, deutora del Codi Civil francés de 1804, una configuració institucional, però també una dimensió de relació personal que només s’ha pogut establir entre persones de diferent sexe. En la tensió d’aquests dos elements del dret al matrimoni (institució dipositària d’una tradició plurisecular i relació personal) la llei opta clarament per l’aspecte relacional superant el principi d’…

EL MATRIMONI HOMOSEXUAL (1). Respecte al dissentiment.

La senadora Mercè Aroz, del PSC, integrada en el grup Entesa Catalana de Progrés, format per senadors del PSC, d’ERC i d’Iiniciativa-Verds, va afirmar que no assistiria a la votació en el Senat de la Llei sobre el matrimoni homosexual perquè no hi està d’acord, i va fer pública una nota de sis punts en la que opinava que aquesta llei "no manté l’equilibri necessari entre l’ampliació dels drets civils de la minoria homosexual i la salvaguarda dels interessos generals", que " no dóna prioritat als drets de la infància", i "proposa canviar l’essència del matrimoni fonamentada en la llei natural i civil, de la que procedeix també el matrimoni canònic". En un comunicat l’Entesa va dir que "respecta la posició de qualsevol dels seus membres".
Per la seva part, l’alcalde del PP de Vitòria, Alfonso Alonso, va sostenir sense pèls a la llengua que "és miserable manifestar-se contra els homosexuals" i que la seva posició contrària a la del par…

Llocs

Imatge
Posta de sol a Mart

On va l'esclat de la bellesa quan lentament pereix la flor i el brot que l'ha afillada ? On fuig el dolç traç del somriure que t'ha mudat el rostre fixant-me la mirada ? On queden els records, l'amor primer, aquell que ens sadollava, si el borró del temps a poc a poc cobreix l'espill de jovenesa deixant només un hàlit d'esperança, un lleu ressò d'allò que desitjàvem ? On pararà l'esplet d'aquest ponent que es fon amb l'horitzó, si inexorablement ha de morir als braços de l'albada ? Arreu sembla acomplir-se l'amarg plany del poeta: "Oh natura, oh natura, ¿ per què no mantens ara allò que prometies ?" Pregon enyor d'un lloc inabastable, reflex perenne de totes les presències : tu mantindràs l'esclat d'aquest ponent brillant sense minvar a tots els horitzons. Tu servaràs el do de la bellesa, del traç i la memòria, quan ja cap ment recordi l'embat de cada instant.

Llibres / JESÚS MONCADA : ESTREMIDA MEMÒRIA

Imatge
Prenc el testimoni que em passa en Ramon Bassas, i, no sense cert rubor, assenyalo cinc llibres que em sembla que m’han deixat una emprempta, en el sentit de possibilitar claus d’interpretació futures, d’obrir noves perspectives, de servir com de base per anar integrant una línia, unes preferències, una mena de cànon personal, un entre molts de possibles, buscant en la lectura més un mitjà per explicar-me coses, un estímul, que no pas un simple refugi o un lloc on m’expliquin coses.
- D’adolescent:"Les aventures d’ Oliver Twist", de Ch. Dickens. M’identificava absolutament amb el protagonista, i suposo que va fer les vegades del còmic-dramàtic o dels llibres d’aventures que mai m’havien agradat gaire.
- De jovenet: "es vivien Recull de poesies" de Joan Maragall, que em va mostrar la transparència de les paraules, de les coses dites bellament, musicalment, entenedorament. Em va obrir al llenguatge poètic com el més condensat, precís i generós, el més necessari i mé…

Manifest: "¿Gigantes o molinos?"

Imatge
Alguns intel-lectuals han signat un Manifest denunciant l’homogeneïtat nacionalista de Catalunya, en la que inclouen el PP, i proposen que un nou partit polític s’enfronti a aquesta ficció catalana. Els ha passat alguna cosa de semblant al que li va passar a Alonso Quijano, que de tant llegir llibres de cavalleries va perdre el senderi. Ja que segons ells Catalunya és víctima d’un encanteri, anem al Quixot per desentranyar les profunditats del Manifest.
"Després de 23 anys de nacionalisme conservador, Catalunya ha passat a ser governada pel nacionalisme d’esquerres".
"Hechas, pues, estas prevenciones, no quiso aguardar más tiempo a poner en efeto su pensamiento, apretándole a ello la falta que él pensaba que hacía en el mundo su tardanza, según eran los agravios que pensaba deshacer, tuertos que enderezar, sinrazones que emendar, abusos que mejorar, y deudas que satisfacer".
"El nacionalisme és la resposta obsessiva del govern actual a qualsevol eventualitat. …

Èxit, aspiracions i pessimisme.

Imatge
R.Nadal: l'èxit personificat La impressionant victòria de Rafa Nadal al Roland Garros, el mateix dia que complia 19 anys, ha desencadenat tots els elogis que es mereix i, a més, no falta qui el proposa com a model per al jovent sense dissimular l’interès econòmic de l’operació. Una vegada més es barregen els trets èpics, d’esforç, de vàlua personal, de preparació física, de disciplina i concentració mental, de disposició quasi natural per aquest esport, com a qualitats certament envejables, amb propostes d’un model que persegueix el benefici econòmic sota la pàtina de l’èxit enlluernador. Es diu que "Nadal fascina Amèrica", que porta els valors amb què s’identifica la joventut nordamericana, que "les dones el volen i els nois els agradaria ser com ell", que "pot guanyar muntanyes de diner fora de la pista si la seva imatge s’associa a alguna gran companyia d’EEUU -CocaCola, Sony, Play Station, Pepsi- perquè té presència, joventut i èxit". El que volen …

La construcció d'Europa i la responsabilitat del "no"

Max Weber va posar de relleu que "la direcció moderna de la història és d’intensificació del procés de civilització i racionalització, en virtut del qual es produeix una invencible tendència a ajustar i a reajustar, és a dir, a "justificar" formes de convivència abans adoptats simplement per tradició". El procés de construcció d’Europa és un d’aquests processos de civilització i racionalització, que arrenca de la desfeta de les dues guerres mundials, sotmès a constants ajustaments i reajustaments per anar guanyant modes d’interrelació entre Estats que afecten a estadis superiors de convivència i no només a intercanvis mercantils, encara que per aquests últims es va començar. L’home "industriós" busca sempre nous models de convivència. Un aspecte significatiu, entre altres, seria el de les successives ampliacions de la UE que eixampla els mercats i possibilita la interrelació i les expectatives de creixement i de benestar de societats que parteixen de nive…

Què passa a Berga ?

El passat 28 de maig, a la matinada, va morir a Berga Josep Maria Isanta, de 22 anys, apunyalat per més d’una arma blanca, mentre assistia a un concert organitzat per un col-lectiu de joves de la ciutat, en el marc de la festivitat de La Patum. Sembla que l’agressió va partir d’un grup significat per altres accions violentes anteriors. Entre els divuit detinguts hi ha menors (7), sudamericans i polonesos, a més d’espanyols. A rel d’aquests fets s’ha posat de manifest una forta animadversió dels col-lectius joves de la ciutat envers els mossos d’esquadra : consideren negligent la seva actuació en no comparèixer a temps per evitar la baralla (diuen que van tardar una mitja hora), mentre els mossos sostenen que s´hi van presentar en pocs minuts. La Consellera Tura defensa l’actuació dels mossos, tot i que lamenta que la prevenció dels fets resultés insuficient; al mateix temps, denuncia que en actuacions anteriors els mateixos col-lectius de joves que ara tracten els mossos de covards s…