Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2005

FOT-LI, QUE SOM CATALANS ! (Epigrames amb epíleg)

Depalols i els flabiols. Brusdesales i les seves martingales. Dejodars i altres cantars. Qui és el lloro? Qui és el mico? Qui el senyor de "Puertu Ricu"? Sou diacrítics que en blasmeu de tots colors, o diacríptics que us vanteu de ser els millors? Sou satírics o sàtirs vírics? Pantòcrates o aristòcrates? Escatològics o patològics? Cataclismàtics o cataplasmàtics? Ai, Palol: t'has tret el dol! Ui, Bru de Sala: ves, que ensenyes la cucala! Ei, Jodar: a "joder"! Estilistes? No: pitarristes! De Barcelona? No: de Vallfogona! Això tan fort que se sent és pudor de cagallons? No: s'han cagat als pantalons quan llufaven a gratcient. No us feu més els carcamals: sou cantaires als Mitjans, rondinaires de blancs guants que oloreu tots els cabals. EPÍLEG (val més riure que plorar) Entre el Mas i el Maragall han armat terrabastall. Qui dels dos serà més gall? No és Espanya la que escanya? A qui hem de fotre canya si som gent tan capsigranya? Els cabrits han fet el drama i no hi ha més epigrama que esbandeixi el panaroma…

Calvotada

CALVOTADA


Pel febrer Cal Xic-Grau fa calçotada:
fresca i sol ens regalen companyia.
Aquest any els calçots van de “votada”
i els del “sí”, francament, som minoria.

Tant li fot el dissens a l’endrapada.
Ben mirat, “El Tractat” és amb la salsa,
amb l’esfull de la pell socarrimada
per cruspir-se el tendrum que el braç exalça.

Fent que “sí”, s’enardeix la pelleringa,
dient “no”, s’esllangueix i perd trempera:
sempre ha estat que el bon gust diu vinga, vinga,
i l’ardit no es rendeix a la primera.

Encebats, tots busquem la raconada
on deixar, urgentment, la gran cagada.

SÍ A LA CONSTITUCIÓ D'EUROPA (i 2). Les raons d'Europa

Després de la Segona Guerra Mundal Europa va començar a tenir raó quan del Congrés de la Haya de 1948 en va sortir la proposta del Consell d’Europa, i quan en la Declaració de 9 de maig de 1950 Robert Schuman feia l’oferta francesa a Alemanya, i als restants països europeus, per posar en comú la producció del carbó i de l’acer.
Europa es va anar carregant de raó amb l’impuls de polítics com Adenauer, de Gasperi i Jean Monnet("Europa no es farà de cop ni en una construcció de conjunt; es farà per mitjà de realitzacions concretes, creant una solidaritat de fet").
Va continuar pel camí de la raó amb la signatura dels Tractats de Roma el 25 de març de 1957 i l’establiment de la Comunitat Econòmica Europea o Mercat Comú, i quan, malgrat els plans divergents de Gran Bretanya (que el 1960 va signar a Estokolm el Tractat de l’Associació Europea del Lliure Canvi, configurant dues Europes econòmiques), i malgrat també els entrebancs del General De Gaulle i la seva visió intergo…

SÍ A LA CONSTITUCIÓ D'EUROPA (1). Les raons del "no".

Quasi instintivament votaria "sí" al referèndum del proper dia 20. Els meus prejudicis em porten al "sí" en tot el que es refereix a Europa com a procés polític global, però per donar sentit crític a aquest vot convé "enraonar" amb les raons del "no" que es poden resumir en els següents arguments :
1.- La constitució no reconeix els pobles; falta de reconeixement de Catalunya, de la seva identitat i de la seva llengua.
Certament, la Constitució, contra el que podríem esperar-ne, opta per partir de la "voluntat dels ciutadans i dels Estats d’Europa". Els estats com a organitzaciones sobiranes que garanteixen els drets dels seus ciutadans. I és que la noció d’Estat, com Estat de dret, presenta uns contorns clarament definits en totes les regulacions constitucionals, mentre que el concepte de "poble" té connotacions més culturals, menys definides des del punt de vista polític. En qualsevol cas, la Constitució no deixa de recon…

La fira Ibarretxe (a tall de broma, que és carnaval)

Els polítics moltes vegades no diuen el que pensen, sobretot quan parlen en públic, però el que pensen s'expressa en les seves gesticulacions. Deu ser per allò de la unitat sicosomàtica. En el recent debat al Parlament sobre el Pla Ibarretxe es podia constatar aquesta expressió gestual del pensament que no verbalitzaven però que els feia prendre determinades postures, en cada un dels intervinents : IBARRETXE - Posat entristit, celles i front arrugats ; orelles amples (i segurament envermellides) , com si a través d'elles l'anés xuclant el seu poble ideal, d'Araba fins a Lapurdi i Zuberoa, desentenent-se de la seva pròpia proposta, com dient-se, i subratllant-ho amb un moviment constant i incisiu del dit anular, què coño hace un personaje como yo en un sitio com éste (en castellà, perquè el seu euskera no ha perdut mai el deix de castellano viejo), éstos se van a enterar cuando les monte el referéndum, si los de Eta no me lo impiden (potser ja pensava en el cotxe bomba…

Million dolar baby

Última obra de Clint Eastwood. Continua en la seva projecció més estilitzada, més essencialista, més clàssica, més introspectiva, sense perjudici de la narració. Obra de maduresa. Guió confeccionat a partir d’una narració curta d’autor menor , relacionat amb el món de la boxa , un tal Toole. De persones que no pesen en la vida social, que només pesen en les balances del gimnàs. Personatges perifèrics, que no han arribat a tenir la seva oportunitat però que la busquen, o bé que l’han tinguda i els ha passat de llarg. Franquie (interpretat pel mateix Eastwood) gravita sota el pes d’un passat que no es concreta però que l’aclapara, que posa límits al seu present, que el fa en gran manera irresoluble però no totalment tancat. La narració queda suspesa sobre aquest fons ; l’escenari sòrdid de l’ambient de la boxa, les seves pràctiques, els clarobscurs de la fotografia, traspuen sempre aquest referent de significat : segueixes una acció i comprens que t’està dient una altra cosa. Fins …

Molt de Poble / Gens de poble . Nota associada

Aquests dies, entorn del Pla Ibarretxe, i també de les discussions sobre el nou Estatut Català en vies d'elaboració, es posen en circulació dos conceptes que entenc que estan a la base de dues visions de l'organització institucional i de l'acció política que a vegades s'enfronten radicalment i que, des de l'òptica de les relacions del Pais Basc i Catalunya amb l'Estat, configuren sortides oposades. MOLT DE POBLE : EL nou Estatut Polític de la Comunitat d' Euskadi (Pla Ibarretxe) presenta en el preàmbul i títol preliminar una condensació del terme "poble basc" (fins a set vegades, al començament de quasi cada paràgraf). El primer és el definitori : " El poble basc o Euskal Herria és un poble amb identitat pròpia en el conjunt dels pobles d'Europa, dipositari d'un patrimoni històric, social i cultural singular, que s'assenta geogràficament en set territoris actualment articulats en tres àmbits jurídico-polítics diferents ubicats en …