La fira Ibarretxe (a tall de broma, que és carnaval)

Els polítics moltes vegades no diuen el que pensen, sobretot quan parlen en públic, però el que pensen s'expressa en les seves gesticulacions. Deu ser per allò de la unitat sicosomàtica. En el recent debat al Parlament sobre el Pla Ibarretxe es podia constatar aquesta expressió gestual del pensament que no verbalitzaven però que els feia prendre determinades postures, en cada un dels intervinents :

IBARRETXE - Posat entristit, celles i front arrugats ; orelles amples (i segurament envermellides) , com si a través d'elles l'anés xuclant el seu poble ideal, d'Araba fins a Lapurdi i Zuberoa, desentenent-se de la seva pròpia proposta, com dient-se, i subratllant-ho amb un moviment constant i incisiu del dit anular, què coño hace un personaje como yo en un sitio com éste (en castellà, perquè el seu euskera no ha perdut mai el deix de castellano viejo), éstos se van a enterar cuando les monte el referéndum, si los de Eta no me lo impiden (potser ja pensava en el cotxe bomba d'avui a Madrid), digan lo que quieran, que yo voy a pasar a la Historia de mi pueblo, como Zumalacárregui o Sabino Arana, tanto da ...

ZAPATERO - Les espatlles se li aixequen alternativament, com si l'anessin planxant pel darrera. Obre i arqueja les mans, amb aquells dits tan llargs, les contraposa una a l'altra i va girant de dreta a esquerra pensant aquí tengo yo la bola mágica que acabo de sacar del armario, aquí està la solución a todos los problemas, del País Vasco y de los países que se presenten, no me miro en el espejo pero esta bola es un tesoro ... i se'n va per les altures, però se li nota d'una hora lluny que arrossega una bola de cristall entre les mans.

RAJOY - Riure sarcàstic, barba mefistofèlica, mirada oblíqua. Diu quién es usted, però pensa usted no es nadie. I deixa anar el seu discurs sobre les bases de los ciudadanos, i se'l veu del tot satisfet, dirigint-se al seus i reafirmant éste es el Registro Nacional de mi Propiedad, que li guarden els lleons de l'entrada i li mantenen els números que l'ovacionen des dels seus escons... I es dirigeix de nou a Ibarretxe i li diu quién es usted, pero pensa no vuelva usted mañana, que no quiero ni verlo.

DURAN - Es baralla interiorment amb el castellà que mira de pronunciar de la millor manera possible. Fixa la mirada al seu davant, no gosa encarar gaires vegades les mirades dels qui l'escolten. La calba li llueix com la cúpula vaticana (per cert, cada vegada s'hi assembla més), i diu que s'hauria de parlar déu sap de què, però està pensant que no perdi el centre, que quedi bé, que no perdem més vots, aquest Ibarretxe no sé què coi vol i em lia els de Convergència, però aquí estic jo per arreglar-ho... I es posaria de genolls i passaria el rosari.

LLAMAZARES - Mirada perduda, moviments oscil-lants a dreta i esquerra, tampoc parla de res en concret del Pla Ibarretxe, també sembla que vulgui quedar bé amb tothom, però té unes altres preocupacions i no para de xiuxiuejar-se a éstos míos (si es que son los míos) no hay quién los entienda, unos dicen Bai (braços a la dreta), otros dicen vete (braços a l'esquerra), y yo no sé si darle un puntapié a la bola ésa de Zapatero...

PUIGCERCOS - Es mostra molt decidit ; es baralla externament amb el castellà que mira de pronunciar de la manera més catalana possible. A poc a poc se li va mullant de suor el coll de la camisa i se sent com un marxant de bestiar a la fira de l'Ibarretxe, i va dient coses atropelladament , però pensa, en el fons, aquesta és la meva, ara sí que puc vendre un bon burro català, d'autèntic tir independentista, fent-lo passar per una mula sàvia i federalista ... i sense ensenyar les dents (les del burro) !