Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

Recordant Espriu

Imatge
Pels esglaons dels nostres mots el cel es torna a poc a poc presó baixada, closa foscor, i som de sobte basarda de pou.
Salvador Espriu (La Pell de Brau,XXII)
Hem descendit al fons del pou dels nostres somnis. Orbs de sentit, hem malgastat gest i paraula pels esglaons del temps baixat. Només hi ha nit, no retrobem els mots que ens portin per l’alta escala vers la llum plena sobre les aigües. Ens falta l’àngel per lluitar amb ell dins la foscor d’un temps estrany, perquè ens retorni part del seu foc i ens alliberi del vell malson quan preguntem per Sepharad.
C.A.

Reflexions entorn d’uns dies molt especials

Imatge
Malgrat la sensació de tristesa, desconcert i impotència, m’imposo, potser forçadament (perquè el millor en aquests moments seria callar), l’obligació de formular-me algunes reflexions. Al capdavall no podria fer altrament després de més d’un centenar de textos penjats en aquest bloc seguint l’evolució del procés des dels seus inicis. Si arribem al final, penso que em val la pena l’esforç. 1.- No es pot defensar la certesa d’un referèndum amb garanties si la Generalitat no pot oferir-se com a garant al no tenir la disponibilitat dels mitjans necessaris per celebrar-lo. No és ara el moment de jutjar la convocatòria des del punt de vista de la seva legalitat o de la seva legitimitat, sinó de considerar-la en funció de la seva eficàcia social i política. Valia la pena arribar fins a l’extrem de configurar un referèndum unilateral, contra l’Estat i contra el parer de la majoria social, partint de la premissa artificial de donar per suposat que jasom sobirans per decidir-ho, si no tenim …

Si vingués el fracàs

Imatge
“La nostra nit, orella
parada de l’esglai,
escolta com s’atansen,
per l’ampla pell de brau,
rialles sense llavis,
mal somni cavalcat”
(Salvador Espriu, “La pell de brau”)




Si vingués el fracàs
després de la tempesta,
si cedissin els ulls
al dolor de l’espera
sense arribar a sentir
que ja la nit s’acaba
i que l’home esdevé
més lliure i més feliç,
fins i tot a Sepharad,
si s’esvanís el somni
dels nostres ulls oberts
sense poder gaudir
de la diversitat
dels homes i les parles,
ens perdríem per sempre