Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2015

La independència és un paper! (o de la il.lusió a l'il.lusionisme)

Imatge
Tanta Via Catalana, tants sí-sí i tants sí-no, tanta inoxcrom malgastada, tanta estelada al balcó, tanta Assemblea i tant d’Òmnium, tant de dret a decidir, tanta música d’harmònium, tanta crida a resistir, tants matins malaguanyats amb la Mònica Terribas, tants medis subvencionats amb tertúlies d’altes mires, tanta Espanya desastrada, tants de moments fent història, tanta força desplegada amb tanta convocatòria, tant tres per cent per ‘nar fent, tantes urnes al carrer, tantes veus al Parlament, tanta carta a l’estranger, i al final la independència resulta que és un paper on es concentra en essència el miracle que ara ens ve! Amb nou punts i quatre rúbriques és com una carta als reis que ens portaran la República en forma de noves lleis. Primer desconnectarem empassant-nos molt de fum, però després ens refarem i veurem la nova llum. Amb un mes i en un plis-plas tindrem una nova hisenda sense Montoro ni Mas, que ens farà rics de llegenda, i amb el miracle acomplert
ja no ens caldrà cap govern,
serem nosaltres solets
que e…

Mirall

Imatge
Com en un joc de miralls se’m barregen els meus anys amb els que compleixes ara. Si miro endins del cristall puc veure-hi la meva cara satisfeta i expectant perquè hem bastit nova llar en els meus trenta-un anys i comencem a albirar el contorn del teu dibuix retallant-se davant nostre. I se’ns confonen en veure’t l’espai obert de la plaça i el color blau dels teus ulls. Si giro el cap del cristall sé del cert que al meu darrere s’apilen noves imatges que en un present permanent es fan tan meves com teves, queden gravades per sempre a cada angle del mirall pel cisell del mateix temps, com el reflex protector que dins d’un fons infinit ens guarda tot el que som en perenne joventut.
C.A. 25 d’octubre de 2015 31è aniversari de l’Elena

El laberint de la política catalana (i 2) : hi ha sortida?

Imatge
Si no és que l’atzar, com deia Montaigne, ens té preparada alguna sorpresa en el camí de la raó, que en aquests moments és més aviat una desraó, serà molt complicat trobar una sortida al laberint. A banda i banda del camí se senten els ecos d’ algunes veus inquietants: 1.- Malgrat la incertesa total sobre la investidura del president, ja s’anuncia per poc després de la constitució del nou Parlament una declaració solemne de ruptura amb l’Estatcom inici del trànsit cap al nou Estat català en forma de República. Una declaració d’inici de la primera fase de l’anomenat procés constituent està més o menys dibuixada en el full de ruta de Junts pel Sí, però en tot cas prevista per un moment posterior a la investidura del president. És adir, es comença la casa per la teulada, i amb els materials més rudes, si ens cenyim a la dinàmica del procediment d’aquell full de ruta, el que voldria dir que les condicions de la Cup comencen a fer el seu efecte encara que continuïn negant-se a l’elecció de …

El laberint de la política catalana (1) : Les limitacions de l’autodeterminació democràtica de Junts pel Sí

Imatge
La complicada situació de la política catalana després del 27S, encallada dins d’un laberint del que serà molt difícil trobar-ne la sortida a curt i a mig termini, encara que és probable algun tipus d’acord de Junts pel Sí amb la Cup que després de les generals del 20D acabi fent president algun diputat de la llista del Sí, no necessàriament Artur Mas, em sembla que es pot explicar amb una aproximació als principals factors d’acció política que s’han posat en joc durantel procés, sobretot a partir de les eleccions anticipades del 2012: 1.- L’ensulsiada convergent del 28N de 2012 va propiciar la radicalització irreversible del procés per situar-lo definitivament en l’àmbit teòric de la sobirania democràtica o de l’autodeterminació democràtica, és a dir, en un àmbit d’acció política que es desfeia del tot de les ambigüitats del dret a decidir i optava de manera exclusiva per la via cap a la independència. Aquesta opció, encara només teòrica en aquells moments, adornada ambmútiples gesti…

La Generalitat contra el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?

Imatge
M’esperava veure molta gent davant el Palau de Justícia, gent que més o menys espontàniament sortiria al carrer per demostrar la seva disconformitat amb la tramitació de la querella encarregada pel Govern central a la Fiscalia de l’Estat per la celebració del procés participatiu del 9N. Aquell encàrrec va ser un despropòsit, una encomanda que els fiscals del TSJC no van acceptar perquè hi veien una intencionalitat política sense fonament jurídic, després que el mateix TC hagués refusat dirigir al president Mas el requeriment previ que el Govern li demanava per delimitar amb claredat el tipus penal de desobediència. Quedava clar que el Govern instrumentalitzava l’Administració de Justícia per cobrir les seves mancances polítiques. Ara, peró, veient les cavalcades que ha muntat el Govern de la Generalitat davant el TSJC, em sap greu constatar que la maniobra de Rajoy per judicialitzar la seva incapacitat política s’ha convertit en una oportunitat, ben aprofitada però de conseqüències in…

Ai, la Cup!

Imatge
Ara mateix el país és un merder impressionant, ha passat del paradís al sainet més delirant. Als de la Junta del Sí, si no fan Mas president, els vindrà algun frenesí i acabaran malament. No han arribat fins aquí perquè un grup d’il.luminats els deixin a mig camí amb els culots abaixats.
Què els hi podrien prometre als cupaires del boicot per no fer més la punyeta i comprar-los més d’un vot? Els teòrics de les llistes reprenen la inspiració i donen algunes pistes per la nova situació. Proposen estatitzar la banca i l’agricultura, sabates per ben llançar i uniformar la cultura, col.lectivitzar l’empresa, retrotreure retallades, multiplicar la despesa i votar amb les mans alçades. Tot això embolicat dins un decret a termini que tindrà efectivitat quan Mas aixi ho determini.
I si no en tinguessin prou, proposen que el Boi Ruiz
pidoli treball i sou
a l'hospital de Bellvitg, i que el conseller Colell deixi el bigoti en remull dins de qualsevol gibrell mentre el pressupost fa el bull. Els de la Junta del Sí es faran assemb…

Llindar

Imatge
Tenim el nom, Rosa, contra la mort, i en el teu nom la perenne adultesa dels anys que ens sobreviuen. Passen els dies, i el temps que se m’escola entre les mans et protegeix a tu al límit de la vida, en el llindar d’aquella nova estança on conflueixen la feina de la sembra i el goig de la collita. És el record d’un temps que no caduca, que està tornant amb tu i amb el teu nom des del fons de l’absència. C.A. 7 d’octubre de 2015 5è aniversari de la mort de la Rosa

Maria

Imatge
Contemples l’abundor dels vuitanta anys, Maria, quan mires temps endins i somrient et veus despatxant al taulell mentre es bronzeja el pa al forn de la botiga. Et segueixes les passes repartint el correu i esperes el Miquel per assajar el teatre i disfrutar al portal tot festejant la nit. A l’obra de la vida la noia de les cartes es fa jove i pagesa a l’hort de Cal Llobet, i et dius que aquell amor és dolç com les cireres.
La casa de la Serra se’t tanca tot de cop i el camí de la vinya et porta ran de mar, a la fressa del barri i al treball remorós dins el clos de la fàbrica, mentre creixen els fills i maduren els dies amb l’empenta del goig i el dolor de l’absència. Però et sents feliç i forta, t’agrada allò que és nou i en el teu gest hi ha sempre un lloc per l’esperança. Ets la dona amatent que dus la llàntia encesa

Artur Mas, corredor d'obstacles

Imatge
Artur Mas ens té acostumats a les curses d’obstacles. La primera va tenir lloc amb les eleccions anticipades del 2012, la segona amb la declaració de sobirania de 2013, la tercera amb la formulació de la pregunta per una consulta, la quarta amb la celebració del 9N, la cinquena amb la confecció de la Llista de Junts pel Sí, i la sisena i última (de moment) amb les eleccions anticipades del 27S. En cap d’aquestes curses ha acabat guanyador, però sempre arriba a la meta i desafia els contrincants a competir en una cursa nova. Perd totes les batalles però sempre dóna la sensació que no perd mai els papers. De l’última cursa, la del 27S, la definitiva segons va proclamar a l’hora de convocar-la, tampoc no n’ha sortit molt ben parat. Quart a la llista de sortida, d’amagatotis, obté majoria relativa d’escons però perd el plebiscit dels vots, i els jutges de la competició, els nois de la CUP, no volen penjar-li la medalla de president. De poder ser aclamat a l’estadi, pot passar a la soledat…