Ai, la Cup!





Ara mateix el país
és un merder impressionant,
ha passat del paradís
al sainet més delirant.
Als de la Junta del Sí,
si no fan Mas president,
els vindrà algun frenesí
i acabaran malament.
No han arribat fins aquí
perquè un grup d’il.luminats
els deixin a mig camí
amb els culots abaixats.

Què els hi podrien prometre
als cupaires del boicot
per no fer més la punyeta
i comprar-los més d’un vot?
Els teòrics de les llistes
reprenen la inspiració
i donen algunes pistes
per la nova situació.
Proposen estatitzar
la banca i l’agricultura,
sabates per ben llançar
 i uniformar la cultura,
col.lectivitzar l’empresa,
retrotreure retallades,
multiplicar la despesa
i votar amb les mans alçades.
Tot això embolicat
dins un decret a termini
que tindrà efectivitat
quan Mas aixi ho determini.

I si no en tinguessin prou,
proposen que el Boi Ruiz
pidoli treball i sou
a l'hospital de Bellvitg,
i que el conseller Colell
deixi el bigoti en remull
dins de qualsevol gibrell
mentre el pressupost fa el bull.
Els de la Junta del Sí
es faran assemblearis
per aprendre a decidir
en comitès i plenaris,
lluitaran permanentment
dins i fora de les classes
per reciclar el pensament
i formar part de les bases,
hauran de desobeir
no només les lleis d’Europa
sinó també les d’aquí
per integrar-se a la tropa.

Si la Cup no accepta això,
els teòrics de les llistes
tenen un altre guió,
una solució mai vista:
traurien Mas al balcó
i centenars de milers
amb el xiulet d’”Ara és l’Hora”
sortirien als carrers
per proclamar tots alhora
“Volem Mas de president
digui el que digui la Cup,
i si no n’estan contents
que els donin a tots pel c.”

I qui seria el valent
que podria qüestionar
aital mostra contundent
d’aclamació popular? 

C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre