Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2016

Repetir

Imatge
Com els mals alumnes que no han estat capaços d’aprovar les assignatures més importants durant el curs, ens veiem obligats a repetir eleccions perquè els grups polítics no han estat capaços de donar la confiança a un candidat per formar govern. Des del punt de vista de la confiança dels electors, els repetidors polítics difícilment obtindrien l’aprovat en aquest segon examen, una vegada demostrada la seva incapacitat per arribar a acords en un tema de tanta transcendència, però justament aquesta transcendència , que no és només política sinó sobretot social, econòmica i cultural, ens fa ser més exigents a l’hora de valorar el grau de real disposició al pacte per arribar a acords i no veure’ns abocats definitivament al desastre. La primera constatació que es desprèn d’una situació tan insòlita és que amb la repetició hem arribat altra vegada als límits previstos en la Constitució amb risc evident de desbordar-la, amb les conseqüències de desgavell i de descontrol polític que d’aquest …

La Colau en tramvia

Imatge
La Colau busca el seu vot, potser el vot de la vergonya, per aprovar el pressupost, i la Cup li va de conya, però el Garganté profund se li ha girat d’esquena i no n’hi deixa ni un perquè la guàrdia fa pena.
Mes la Colau se’ns ablama i troba el vot que li falta saltant a la línia blava del tramvia a la part alta, i en el salt troba el Macias del troleibús convergent que es presta a fer-li les vies i a passar per dissident. I el Trias, pobret, s’esvera, i és tot ell un disbarat, es posa fet una fera cridant que l’han enredat.
Si els pressupostos no corren almenys correrà el tramvia, i si a Diagonal no el volen ja hi pujaran algun dia. La Colau se’n va en tramvia, vol travessar en diagonal la ciutat que ella somia, amb els cotxes al raval, passejant amunt i avall com si visités Suïssa, una mostra al capdavall de la polis més lluïda. I mentre ella es posa fina saludant des del tramvia, l’Ajuntament desafina amb la Cup fent-li la guitza.
Ciutat sense pressupostos però amb projecte de tramvia és el súmmum dels capgrossos rau…

Llibre de Sant Jordi

Imatge
Sant Jordi dins d’una rosa, i dins la rosa la tija que brandeix la llança closa mentre el cavaller somia.
La rosa dins d’un bon llibre, i dins del llibre el perfum que ens fa la vida més lliure mentre la fera treu fum.
El llibre dins la tendresa, i dins la tendresa els mots que em mostren la rosa encesa quan els voldria dir tots.  C.A.

Les preguntes d' En Comú Podem: més confusió

Imatge
En el document entregat per En Comú Podem al PSC es proposa una doble pregunta per desencallar la qüestió catalana: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent d’acord amb els procediments legals pertinents?” ; “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent mitjançant la corresponent reforma de la Constitució?”. La formulació d’aquesta doble pregunta té tots els tons d’un espantall electoral, per sortir del pas del compromís per un referèndum, i cap possibilitat de portar-se a terme, a més d’una sèrie d’incongruències respecte del que defensa En Comú Podem, i no diguem ja respecte del que defensa Podemos: 1.- Es planteja una doble manera d’aconseguir la independència per part d’una formació que no és independentista. Incongruència més gran, impossible. Com es pot entendre que es tingui només en compte l’eventualitat de la independència, per dos camins,i no es plantegin altres fórmules per desencallar la qüestió, si justament el que proposa les preguntes no…

Veu de tramuntana

Imatge
El blanc campanar de Port es fa veu de tramuntana quan navega cap al nord amb el vol de la campana i canvia el vell batall per l’ormeig de la barcassa que li pesca al blau cristall els nous sons de maregassa més potents que els sons de bronze ressonant entre les ones ressonant entre les ones. C.A.

10 anys de l’Estatut (i 3): la síndrome de la sortida en fals

Imatge
Que la negociació de la proposta del nou Estatut no anava bé es va anar confirmant a mida que les posicions de CiU s’endurien per prendre la davantera al Tripartit, al si del qual les posicions es feien també més i més distants, fins arribar a la ruptura amb ERC. Les declaracions del president Maragall, apel.lant a la voluntat dels catalans per salvar la proposta a l´últim moment, i després expressant el convenciment personal que l’esforç havia estat inútil, presagiaven un futur incert, amb independència de la intervenció de les institucions de l’Estat que confirmarien les previsions més pessimistes. Tanmateix encara no hem fet l’anàlisi completa de per què els errors d’enfocament inicial i les diferències infinites del partits catalanistes durant el procés d’elaboració de la proposta indicaven clarament que la intervenció de l’Estat ens hauria de ser negativa, segurament molt més negativa del que hauria pogut ser amb un enfocament diferent i molt més unitari. Vèiem que hi hauria una…

10 anys de l’Estatut (2): no va valer la pena?

Imatge
Per un moment, quan el setembre de 2005 es va aprovar per una majoria aclaparadora la proposta de nou Estatut al Parlament de Catalunya, érem molts els que vam creure que constituïa un referent, model o expressió matisada del que Catalunya desitjava en quant a les seves relacions amb l’Estat i amb les altres comunitats autònomes. Pensàvem que venia a ser una frontera per als partits polítics que l’havien acordada i per als sectors de població que representaven, i que continuaria senyalant el perímetre de les aspiracions de l’espai social català, amb tota la seva diversitat, passés el que passés al Congrés. Era una nova frontera nacional compartida que hauria de desfer molts malentesos i contribuir a eradicar les desqualificacions recíproques en matèria nacionalista. Sabíem on era la nostra frontera. Era particularment significativa aquesta afirmació del preàmbul de la Proposta:" Però tant o més que la memòria, mouen aquest Estatut l’aspiració, el projecte i el somni d’una Catal…

Bilingüitzats

Imatge
La Koinéde Can Formiga, un d’aquells grups il.lustrats que ens surten de mica en mica, diu que estem “bilingüitzats”, un nou mot perquè entenguem que estem malalts de veritat de la llengua que parlem. Si erro i dic “buenos días”, colonitzo la jornada de la tribu genuïna amb una llengua forana. Si en canvi dic “bona nit” a l’opressor involuntari no li expresso cap desig sinó l’avís soterrani que l’única “buena noche”, singular i no plural, serà la d’algun fantotxe autòcton, però carcamal.
Una llengua al territori i un sol poble amb una llengua s’assembla massa al desori dels que volien fer creure Que “ein Reich” és un sol “Volk” i “ein Volk ist eine sprache”, i que un altre giravolt ens portaria al desastre.
Creixent “bilingüització”, heus aquí la malaltia que en perversa progressió ens envaeix nit i dia, Una llengua que s’imposa i una altra que es resisteix però que la vol fotre fora al nou Estat que erigeix. Si s’ha d’eixamplar la base d’aquest Estat monolingüe caldrà un munt d’hores de classe per guarir del bilingüism…

10 anys de l’Estatut (1): vam ser ingenus?

Imatge
Amb la perspectiva de 10 anys des de l’aprovació pel Congrés de la proposta de nou Estatut per Catalunya, i tenint en compte per força el radical canvi d’escenari a partir de setembre de 2012 amb la irrupció del sobiranisme i les seves successives transformacions, la primera reflexió que se m’imposa, potser compartida per molts, és la de si vam ser ingenus i vam abocar més expectatives del compte en els inicis de les converses entre el primer tripartit i CiU (120 escons en total!) per a la formulació d’aquella proposta, que va començar la seva singladura amb la d’un nou finançament a instàncies del mateix tripartit, després aigualida fins a l’acord Mas-Zapatero el setembre de 2005, immediatament abans de l’aprovació de la proposta pel Parlament. En algun moment va semblar que les discussions a Catalunya sobre la proposta d’un nou Estatut no conduirien enlloc, de tan enfrontades i enverinades que estaven les posicions dels partits, tant al si del mateix tripartit com en les relacions d’…