quadern d'en Cinto Amat

       Dels resultats d’ahir se´n poder fer moltes lectures. Jo me´n faig aquestes:    1).- Sánchez no només resisteix sinó que surt electoralment enfortit. Ha millorat els resultats de novembre de 2019, en escons (2 més) i percentatge de vots (quasi 4 punts més). Es pot dir que allò del consens demoscòpic, que pretenien tantes enquestes donant per suposada una aclaparadora majoria del Pp, no s’ha produït.   La diferència en vots respecte del PP és només del 1,3%. En aquest sentit , l’enquesta que s’acosta més al resultat és la del CIS del tan criticat Tezanos.    2).- Feijóo queda considerablement lluny de les expectatives d’aconseguir una majoria absoluta ell sol, o almenys una majoria suficient per pressionar amb més arguments Sánchez per tal de deixar-lo governar sota l’amenaça de fer-ho amb el recolzament de Vox. Ara no pot fer ni una cosa ni l’altra. Pretendre la investidura ell sol és una quimera, i buscar-la en coalició amb Vox seria més que una quimera (si no comptés

     A l’entrevista d’ahir a la Vanguàrdia Núñez Feijóo reiterava el que ja va escenificar en el debat amb Pedro Sánchez fent veure que signava un hipotètic pacte de reciprocitat per deixar governar el partit que guanyés les eleccions el 23J sense recórrer a cap coalició, ni el PP amb Vox ni el PSOE amb els que ell qualifica d’independentistes. Ho reiterava amb aquestes paraules mal girbades: “ A mí me preocupa que España la gobiernen partidos independentistas. Por eso le ofrecí a Sánchez que si él gana, yo le apoyo en la investidura, siempre que no gobierne con independentistas: Le pedí reciprocidad. Si yo gano, que me deje gobernar sin pactar con Vox. Por tanto, al PSOE no le preocupa que Vox esté en el gobierno, lo que le preocupa es que gane el PP. Por tanto, yo les digo a los ciudadanos: no quiero gobernar con Vox, no quiero una coalición con Vox, y les pido a los ciudadanos que voten para conseguir que Sánchez, el populismo de Sumar y el independentismo no gobiernen España y qu

    El debat d’aquest dilluns no estava dissenyat per contrastar polítiques propositives ni per examinar críticament la feina de govern realitzada sinó per facilitar l’atropellament verbal sense donar peu a l’argumentació, ni a la pròpia ni a la de l’adversari. Era posar en safata el mètode Gish gallop al servei de Núñez Feijóo que el va aprofitar del principi al final davant el desconcert de Sánchez que amb prou feines tenia temps d’apuntar algunes evidències simultàniament atropellades pel seguit de mentides i tergiversacions que anul.laven el mínim intent de raonament.    Wikipèdia resumeix molt bé les característiques d’aquesta estratègia retòrica que té per objecte impossibilitar el raonament de l’adversari amb un reguitzell de mentides que es presenten com   veritats incontrovertibles en el marc reduït d’un debat. Aquesta estratègia la va utilitzar Núñez Feijóo en els quatre blocs del debat, utilitzant el primer (sobre l’economia, el que d’entrada li podia ser menys favorab