Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2005

Narració i mite : de Paul Ricoeur a Th. Angelopoulos ("Eleni")

Imatge
"Eleni" El recentment traspassat Paul Ricoeur estableix una triple funció dels grans relats , tot posant en joc un temps, un espai i uns personatges. Si bé parteix de l’hermenèutica dels gran relats bíblics, i en particular de la simbòlica del mal en la narració del paradís (a "Le conflit des interprétations"), comparant-los amb els altres grans relats que els són contemporanis, aquesta triple funció es pot descobrir en qualsevol narració que tingui la pretensió d’exposar històries que en podríem dir globals o totalitzadores des del punt de vista del significant. En primer lloc, situen la humanitat sencera i el seu drama sota el signe d’un home exemplar, d’un Anthropos, que representa de forma simbòlica l’universal concret de l’experiència humana; d’altra banda, donen a aquesta història un alè, un traç, una orientació que es desenvolupa entre un començament i un final, introduint així en l’experiència humana una tensió històrica a partir del doble horitzó d’una gène…

Via crucis laic (sisena i setena estació)

Imatge
Sisena estació .
Maragall truca a la porta de l’arquebisbe i confessa, esquilat i amb l’ànin contrit, que va donar lloc a un malentès amb les fotografies a Carod coronat d’espines a Jerusalem. Carod no diu res, però és de suposar que s’ha confessat privadament. Seguint el guió confessional, l’arquebisbe ha posat a Maragall una penitència que esperem que no sigui excessiva i no li provoqui un atac d’atrició que el porti a retirar-se al desert. Fora de guió, l’hi ha aconsellat que s’encomani a Pasqual Bailó, el sant que sempre anava de cantó.


Per la seva relliscada,
il-lustríssim bon pastor,
perdoneu altra vegada
aquest pobre pecador.
Setena estació. Les turbes es manifesten a Girona contra la línia d’alta tensió que ha de connectar Bescanó amb França. Els grans sacerdots de la Cambra de Comerç de Barcelona s’escandalitzen i el Governador d’Hispània, Zapatero, els diu que convé concentrar energies. Mentrestant, el govern tripartit decideix aparcar el pla energètic. El conseller en cap diu que …

Via crucis laic (les cinc primeres estacions)

Imatge
Primera estació .
Carod es retira de l’homenatge floral al monument d’Isaac Rabin, a Tel Aviv, en no veure onejar la senyera juntament amb les altres banderes. Discretament, en un racó, sent i experimenta com des de la seva tomba l’homenatjat Rabin li fa que sí amb el cap, que per això ha vingut, per mostrar les seves emocions identitàries, i li demana que intercedeixi per salvaguardar els símbols per damunt de les persones.
"Per vostra visió encantada,
admirable exconseller,
perdoneu altra vegada
aquest pobre del carrer"
Segona estació.
Carod demostra la seva humilitat i s’autocorona d’espines davant d’una botiga de souvenirs al centre de Jerusalem, però no brandeix cap Alcorà pel que pogués passar. Maragall agafa la instantània, de manera pulcra i digital, i li demana permís per reproduir-ne la imatge i poder utilitzar el mateix model quan el poble hagi de triar entre ell i Barrabàs.
"Per vostra visió encantada,
honorables presidents,
perdoneu altra vegada
aquests pobres indigen…

Dialogar amb ETA? : alguna cosa es mou

L’aprovació de la moció socialista al Parlament espanyol sobre un eventual diàleg amb ETA, si deixa les armes, sota la fórmula de "processos de diàleg entre els poders competents de l’Estat i els qui hagin renunciat a la violència", moció de la que n’ha volgut quedar al marge el PP, porta a reflexionar sobre alguns aspectes del procés històric que estem vivint :
- La posició del PNB, adherint-se a la proposta del PSOE, ha variat substancialment si se la compara amb la que va mantenir amb la Declaració de Lizarra, primer, i amb el Pla Ibarretxe, després, fins arribar a les últimes eleccions del P. Basc. Queda lluny aquell compromís adoptat en la Declaració de Lizarra en la que es contenien expressions com aquestes: " La negociación debe ser global en el sentido de abordar y dar respuestas a todas las cuestiones que constituyen el conflicto, así como a las que son consecuencia de éste. No hay agendas limitadas... Siendo distintas las concepciones que existen sobre la ra…

Visca el Barça !: Visca el joc !

Imatge
Dos, millor que un
Per fi el Barça ha guanyat una altra lliga! Ho hem d'agrair als protagonistes, jugadors i entrenador. Però també ho hem d'agrair al joc en si mateix, i en aquest cas al joc del futbol. Sense aquest respecte pel joc, seria irresistible no guanyar sempre, i la celebració d'una victòria ens portaria a no voler competir esportivament mai més i a no reconèixer que la supremacia del joc fa que tots els que hi participen tinguin les mateixes oportunitats, encara que no tots guanyin. En aquesta tensió trobo que hi ha el gran poder de suggestió de l'esport, comparable a la suggestió de les obres d'art. Diu H.G.Gadamer que la característica pròpia del joc és la de posseir una certa primacia sobre els seus protagonistes, en el sentit que cap d'aquests pot pel seu cantó, tot sol, condicionar el seu desenvolupament, o pot participar-hi al marge de les seves regles. Tots els participants es troben implicats en un procés que transcendeix la seva pròpia…

Decrèpita terra de plenitud

Imatge
"Lana": la bondat a "Land of plenty"


"Ordet": la força de la Paraula


L’última pel-lícula de Wim Wenders, "Land of plenty", dóna per parlar-ne des del punt de vista estrictament cinematogràfic, en tant que crea una atmosfera entre sorprenent i màgica en molts moments, amb una fotografia suggerent i una banda sonora captivadora, tot i que presenta algunes fases de pèrdua de tensió, i fins d’aparició de cert desconcert per un punt d’inversemblança que mostra el seu protagonista, un excombatent del Vietnam dedicat a "espiar" els moviments sospitosos dels marginats del downtown de Los Angeles, imbuït de la paranoia col-lectiva dels EEUU per l’atemptat del 11-S, en contrast amb la seva neboda, "Lana", que arriba d’Israel com un àngel bondadós, que s’identifica amb els desarrelats i convida a "escoltar" els morts de les Torres Bessones. Resumint, una pel-lícula sobre la decadència de la societat americana, trastornada per l’…

Àngel del plor

Imatge
Husein Hashim al costat del seu pare ferit per un cotxe bomba a Bagdad L'esguard rendit a l'única veritat d'aquest moment, noi de l'Iraq, m'eixorda el cor el crit del teu dolor. La teva mà, fràgil alè que palpa el cos sofrent, em toca a mi i em diu l'espant que vius dins la foscor. Àngel del plor, treu el sanglot que et té ran de l'abís, bat la tristor, pren-me ben fort, suspès dins el teu vol, deixa'm sentir l'esforç suprem d'aquest instant precís, porta'm als ulls que et fan veure la vida enmig del dol. Si pots, quan t'hagis separat del braç que et reconforta, salva'm de l'odi que hem encès als teus carrers d'infant, ales batent extirpa el corc de mort que t'hem deixat. Però si no pots, si el teu immens dolor ja no suporta restar allunyat per sempre més d'aquest present sagnant, tingues pietat de mi, àngel del plor, noi de l'Iraq. C.A.

Nou finançament: comença la singladura

Amb la proposta de finançament donada a conèixer pel Tripartit, ja es pot dir que es comença a posar a punt , de veritat, la singladura del nou Estatut, ja que aquest aspecte és sens dubte clau en l’operativitat i eficàcia que aquell pugui arribar a tenir, conjuntament amb el règim de competències, molt per sobre d’altres aspectes més cridaners simbòlicament.
Però les aigües del riu català, per on ha de navegar el vaixell de la reforma abans d’anar a parar al mar de la negociació amb el Govern i amb el Parlament espanyols, baixen tèrboles; tant, que alguns ja amenacen amb no pujar al vaixell si no es pren com a únic bagatge el que ells proposen, és a dir, un model radicalment nou, amb plànols de l’illa del tresor i agències d’aproximació i ocupació únics i exclusius per a Catalunya. D’altres, consideren massa arriscada la travessia, i sembla que es quedaran a terra esperant a veure què porten els aires que bufen del costat del mar de les espanyes. I el Tripartit s’ha decidit a pujar…