Via crucis laic (les cinc primeres estacions)



Image hosted by Photobucket.com


Primera estació .

Carod es retira de l’homenatge floral al monument d’Isaac Rabin, a Tel Aviv, en no veure onejar la senyera juntament amb les altres banderes. Discretament, en un racó, sent i experimenta com des de la seva tomba l’homenatjat Rabin li fa que sí amb el cap, que per això ha vingut, per mostrar les seves emocions identitàries, i li demana que intercedeixi per salvaguardar els símbols per damunt de les persones.
"Per vostra visió encantada,
admirable exconseller,
perdoneu altra vegada
aquest pobre del carrer"
Segona estació.
Carod demostra la seva humilitat i s’autocorona d’espines davant d’una botiga de souvenirs al centre de Jerusalem, però no brandeix cap Alcorà pel que pogués passar. Maragall agafa la instantània, de manera pulcra i digital, i li demana permís per reproduir-ne la imatge i poder utilitzar el mateix model quan el poble hagi de triar entre ell i Barrabàs.
"Per vostra visió encantada,
honorables presidents,
perdoneu altra vegada
aquests pobres indigents"
Tercera estació.

Milà (el nostre Salvador) reivindica davant del poble el principi bàsic de la combinatòria entre la feina oficial i la vida familiar, i ho demostra volant, oficialment i familiarment, amb un helicòpter de la Generalitat. Demanem que ens faci un lloc entre els seus familiars per poder volar (per torns, és clar) i així entre tots participarem de la seva particular visió de Catalunya des de l’aire.
"Per la vostra gran volada,
admirable conseller,
perdoneu altra vegada
aquest pobre tafaner"
Quarta estació.

Els devots d’Iniciativa proposen deixar els volts de Bescanó en remull fins que el poble aprengui a estalviar, i si convé fins al 2030. Mentrestant, es comprometen a posar en pràctica cicles combinats, de mossos i trabucaires, o bé de mules i cavalls, per transportar amunt i avall tots els kilos de volts que facin falta, encara que empastifin els aires. Per als que no disposem de prous euros per comprar els electrodomèstics que més estalvien, els de la línia A, demanem que ens obrin els antics comunirs on puguem rentar la roba amb galleda, picador i sabó de greixos fets a casa, i que ens tornin els pous de glaç on guardar, almenys, el beure en fresc.

"Per vostra raó il-lustrada,
formidables inventors,
perdoneu altra vegada
aquests pobres pecadors"
Cinquena estació.
El conseller Vallés diu que ja n’hi ha prou, que amb això de les presons el pobre Batlle ha quedat més mal parat que el batlle de Pontons. Però el conseller en cap, Bargalló, replica que no n’hi ha prou i que continuï la gresca : si a la Segarra fan botifarra, a Estaràs no hi tornaràs. I pensa, sense dir-ho encara, en una altra combinatòria : que els volts els portin a la Segarra i la presó a Bescanó, i si no, que es fiquin tots el volts a la presó fins que esclati l’enllumenada.
"Per nostra passió sagrada,
adorables ciutadans,
perdonem altra vegada
aquests pobres ignorants"

Nota : Tot i que els fets i els personatges són reals, i el poble el de sempre, continuen sent dubtosos els efectes redemptors de les demandes; en qualsevol cas, es poden seguir cantant les mateixes estrofes tradicionals sense que calgui, a aquestes altures, "l’imprimatur" eclesiàstic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?