Decrèpita terra de plenitud

Image hosted by Photobucket.com
"Lana": la bondat a "Land of plenty"

Image hosted by Photobucket.com
"Ordet": la força de la Paraula


L’última pel-lícula de Wim Wenders, "Land of plenty", dóna per parlar-ne des del punt de vista estrictament cinematogràfic, en tant que crea una atmosfera entre sorprenent i màgica en molts moments, amb una fotografia suggerent i una banda sonora captivadora, tot i que presenta algunes fases de pèrdua de tensió, i fins d’aparició de cert desconcert per un punt d’inversemblança que mostra el seu protagonista, un excombatent del Vietnam dedicat a "espiar" els moviments sospitosos dels marginats del downtown de Los Angeles, imbuït de la paranoia col-lectiva dels EEUU per l’atemptat del 11-S, en contrast amb la seva neboda, "Lana", que arriba d’Israel com un àngel bondadós, que s’identifica amb els desarrelats i convida a "escoltar" els morts de les Torres Bessones. Resumint, una pel-lícula sobre la decadència de la societat americana, trastornada per l’11-S, desorientada, que dóna cruelment l’esquena als oblidats que genera la seva pròpia opulència.

Però m’interessen més els aspectes de contingut, de reflexió ,que es desprenen de la pel-lícula, de fort compromís ètic:
- "Lana", l’àngel bondadós, innocent, assenyala el futur però es mou en el desempar més absolut; els interessos de les generacions que l’han precedida, les del seu oncle i posteriors, s’han orientat cap als extrems més oposats al que ella representa (és significativa, en aquest sentit, la carta que la seva mare havia adreçat anys abans al germà paranoic demanant-li que preservés "Lana", que l’ajudés a créixer i a madurar en un sentit que tot els trasfons de la pel-lícula desmenteix completament). A "Lana" només li queda la força de la seva bondat i la capacitat de veure i d’escoltar.
- El títol de la pel-lícula, i diria que també en bona part el seu contingut, està pres d’una cançó de Leonard Cohen, una cançó, ha dit el mateix Wenders, que "és un poema sobre la pèrdua d’espiritualitat i compassió dels EEUU". No deixa de sorprendre el grau d’afectació i de reacció que mostra el text d’aquesta cançó :
"... For the millions in a prison,
that wealth has set apart.
For the Christ who has not risen,
from de caverns of the hearth.
For the innermost decision,
that we cannot but obbey,
for what’s left of our religion,
I lift my voice and pray:
may the lights in the Land of Plenty
shine on the truth some day..."

Afectació que també es trasllueix en una altra de les cançons del seu darrer disc ("Dear Heather") :
"... Since that day
they wounded New York,
some people say
they hate us of old,
our women unveiled,
our slaves and our gold..."
(On that day)

- Sobre aquestes bases d’inspiració la pel-lícula és una denúncia i alhora una invitació a mirar la realitat d’una altra manera, a donar-li la volta, a veure la grandesa en la debilitat, la baixesa en l’abundància, a aprendre a escoltar per transformar-se un mateix i canviar les condicions que ens trastornen.

Es pot pensar que tot això és molt propi de l’estat d’ànim, síquic i "espiritual", dels americans en aquests moments, però no deixa de resultar curiós que sigui precisament un europeu alemany (encara que resident a Los Angeles llargues temporades) el que s’hagi decidit a rodar una pel-lícula amb aquest contingut. Wim Wenders ha reconegut que sent una gran admiració pel cinema de Carl Th. Dreyer (també ha dit que haver estudiat, com ell va fer, uns anys de teologia, "imprimeix caràcter"), i, encara que amb sistemes narratius i llenguatge i estètica totalment diferents, penso que en la pel-lícula s´hi pot entreveure una nítida influència de fons d’una de les millors pel-lícules de Dreyer, "Ordet" ("La Paraula"), o almenys es pot fer una lectura en paral-lel del que és com el nervi vital en una i altra: a "Land of plenty" es contraposa la bondat a la paranoia i a l’absurd, es proposa "escoltar" per recuperar el sentit d’un procés històric concret, el condicionat per l’impacte emocional de l’11-S; a "Ordet" es proposa superar els límits de la realitat amb una fe absoluta en el poder de la Paraula, capaç de "crear", ja aquí, el que tota innocència anhela, que la vida triomfi sobre la mort. En tots dos casos es tracta d’una mirada nova sobre les coses.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?