Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2020

La teologia política del Papa Francesc

Imatges
    Convé subratllar la dedicatòria de la nova encíclica del Papa Francesc, “Fratelli tutti” : “Aquest sant de l’amor fratern (sant Francesc d’Assís), de la senzilllesa i l’alegria, que em va inspirar a escriure l’encíclica “Laudato Si”, torna a motivar-me per dedicar aquesta nova encíclica a la fraternitat i a l’amistat social. Perquè sant Francesc, que se sentia germà del sol, del mar i del vent, se sabia encara més unit als que eren de la seva pròpia carn. Va sembrar la pau arreu i va caminar a la vora dels pobres, dels abandonats, dels malalts, dels descartats, dels últims”.   Per entendre l’encíclica, el contingut de la qual ve sintetitzat en aquesta simple i alhora profunda dedicatòria, convé també senyalar la base antropològica de la que parteix, la dimensió d’obertura, de consciència històrica i social que defineix l’home. La preocupació del Papa es mou a l’entorn de la dialèctica entre tancament i obertura. El capítol primer parla de “Les ombres d’un món tancat” , el tercer

Avui

Imatges
    Els anys d’avui són una vida nova, un cos que creix movent-se entre els teus braços, una mirada dolça que et recorda l’audaç desig de què vau ser capaços.   Són un regal de mans tendres però fortes, de dits inquiets i ferms assenyalant-vos les sorpreses que neixen de les coses vistes per primer cop amb ulls vivaços.   Són una veu que esdevindrà paraula al ritme que li marquin els teus llavis,  i un dia et sorprendrà dient els noms, el seu, els vostres i els de tots nosaltres, i et pregarà a vegades que li parlis del que ara ha començat a ser el seu món.  C.A. 36è aniversari de l'Elena     25 d’octubre 2020      36è aniversari de l’Elena

Trapero, absolt

Imatges
    Trapero, de profundes conviccions democràtiques segons ha manifestat Puigdemont aquest mateix matí tot just notificada la sentència, ha estat absolt juntament amb tota la cúpula dels Mossos pels fets del 19 i 20 de setembre i 1 d’octubre de 2017, pels quals el fiscal demanava condemna per sedició o alternativament per desobediència. No podem saber si les profundes conviccions democràtiques que ara li reconeix el llavors president Puigdemont s’haurien convertit als ulls de l’independentisme en una prova més de la persecució implacable de part dels poders de l’Estat contra les conviccions del mateix Trapero, en coherència amb les resolucions anteriors. Ara diu que sabia que Trapero no era independentista; ens hauria d’explicar per què ell i el seu govern van intentar instrumentalitzar-lo com si ho fos.   En qualsevol cas, la sentència absolutòria marca un important punt d’inflexió en el discerniment judicial dels fets de fa tres anys i ofereix material de reflexió abundant tant

També hi ha obligacions fonamentals

Imatges
    La constant apel.lació als drets fonamentals que es fa en aquests temps de pandèmia per posar en qüestió les mesures de prevenció és una mostra de l’individualisme arrelat a la societat que no dubta a situar per damunt de tot el centre de la pròpia persona com si fos immune al risc de contagi. Sembla com si només amb la percepció directa d’aquesta realitat, per experiència pròpia o de les persones més properes, s’hagués de fer peremptòria l’obligació de respectar les normes més elementals de prevenció. La pandèmia queda lluny i no m’afecta si no em toca a mi o als meus. Quan aquest posicionament individualista troba el seu correlat en l’àmbit de la direcció política que decideix imprudentment passar per alt l’exigència de solidaritat i situar en primer terme el dret a la mobiliat, a la lliure circulació i a l’activitat econòmica en el propi territori per damunt de qualsevol altra consideració, els resultats poden ser letals.   Els drets fonamentals que recull la Constitució, i

Fa deu anys

Imatges
      Presència     Tot és encara ple de tu i en el contorn de cada cosa queda l’empremta del teu cos com un alè de vida nova. No hi ets però et sento a prop tothora en aquest àmbit del silenci on sóc tan sols el testimoni del teu esclat de llum i absència que et fa present a cada instant. El buit del temps serenament s’omple de tu, són perdurables als nostres ulls tots els moments nascuts per no morir, l’amor, el goig i el pensament de tu. C.A. 10è aniversari de la mort de la Rosa

Confrontats amb la realitat

Imatges
    Parlant de la sociologia de la complexitat a la seva darrera obra, “Una teoría de la democracia compleja”, Daniel Innerarity té una cita de N. Luhmann referida a l’extrema situació de contingència que diu: ”Tot podria ser d’una altra manera i no puc canviar quasi res”. Aquesta definició de la contingència que oscil.la entre el que és possible de canviar (les estrtuctures són contingents) i l’evidència que se’ns fa sovint present de no poder canviar quasi res (la contingència és estructural) dona la mesura exacta i acota a la perfecció els límits i les expectatives que la realitat de la pandèmia ens imposa. Mirant enrere veiem que era possible que ens passés el que ens està passant, i mirant endavant no és pas necessari ni convenient acceptar que ja no en sortirem de la realitat que ens tenalla. Les coses podien haver anat d’una altra manera però tenim recursos per sortir-nos-en. Hem d’acceptar de viure en una realitat cada vegada més contingent però no absolutament paralitzant.