Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2019

Policia, mentides i cintes de vídeo

Imatge
 Veient aquesta setmana l’exhibició de vídeos proposats per les parts en el judici del procés, el primer que constato és que la major part dels vídeos de les acusacions podrien servir les tesis de les defenses i que, posats a extrapolar fins a l’absurd la significació de l’actuació de les policies i la reacció dels concentrats en molts centres electorals, una part dels vídeos de les defenses també podrien servir a les exagerades tesis de les acusacions, donat que aquestes parteixen de la presumpció de violència pel simple fet del “clima” d’oposició general, de “l’atmosfera” que s’hi respira, com va afirmar un dels fiscal desentenent-se del requeriment de les defenses, i el mateix president, perquè concretés data, lloc i hora de les gravacions.   De l’aiguabarreig dels vídeos en surt una mentida, la mentida de la rebel-lió sostinguda per la fiscalia. En cap dels vídeos exhibits s’hi veu una escomesa, una envestida, una força violenta prèviament preparada i directament empra

Adéu, unilateralitat!

Imatge
 La Resolució del TEDH   no admetent   el recurs de Carme Forcadell, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i 73 diputats del Parlament, contra la suspensió pel TC espanyol de la convocatòria prevista per al 9/10/2017, de consideració dels resultats del referèndum de l’1-O i eventual declaració unilateral d’independència, posa de manifest que els demandants no havien previst les conseqüències jurídiques de la unilateralitat del procés. El recurs es basava en la confiança absoluta sobre els propis plantejaments legals, a partir   de les Lleis de Referèndum i de Transitorietat dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, per denunciar al Tribunal de Drets Humans que la intervenció del TC espanyol suspenent la sessió parlamentària anava contra els seus drets a la llibertat d’expressió (article 10 de la Convenció), de reunió i d’associació (article 11 de la Convenció), limitant-se igualment el dret a considerar la lliure expressió del poble a rel del referèndum de l’1-O (article 3 del Proto

(Des)enfocats

Imatge
  En la sessió d’aquesta tarda del judici del procés als fiscals els hi ha resultat frustrada, en principi, la pràctica de la prova de dictamen pericial que havien proposat en relació amb el document “Enfocats” perquè dos testimonis experts procedissin a la seva anàlisi, conjuntament amb la de les notes manuscrites del moleskine de Josep Mª Jové, la mà dreta del vicepresident Junqueras, documents trobats al domicili particular del primer.   Convé no oblidar que aquests documents, tot i ser anònims, han operat en la fase d’instrucció, i també en part del judici oral, a mode de mecanisme articulador del trencaclosques de les acusacions, com la columna vertebral que dona unitat al relat de la querella i al guió de la prova de les mateixes. Llarena, el magistrat instructor, s’agafà a aquests documents per desentranyar el somni malastruc del procés i per resoldre mantenir en presó preventiva l’exvicepresident Junqueras, l’exconseller d’interior Forn i els dos Jordis presidents

Iceta exclòs

Imatge
    L’exclusió d’Iceta com a senador decidida avui al Parlament per la majoria independentista és una irregularitat normativa i una declaració d’intencions dels que han exercit el vet sobre el què i el com del que estan disposats a parlar amb el Govern central en la nova legislatura.   Irregularitat normativa. Cal sortir de confusions i aclarir que la designació dels senadors que correspon al Parlament per representar la Generalitat al Senat no és una elecció sinó una ratificació. No es tracta de decidir qui és elegit segons resulti d’una votació, en quin cas la majoria parlamentària sempre gaudiria de la facultat d’elegir els que volgués, sinó de ratificar o confirmar els candidats que cada grup parlamentari proposa de manera proporcional als resultats obtinguts en les últimes eleccions al Parlament. L’article 69 de la Constitució distingeix clarament entre els senadors que han de ser elegits per sufragi electoral en cada província i els senadors que ha de ser desig

“Libre para decidir si votaba o no votaba”

Imatge
   A vegades el   que és evident trenca la dinàmica d’una acusació quan es vol establir una relació confirmatòria entre fets puntuals i el fonament predeterminat de l’acusació. Ho hem vist en el judici del procés aquesta setmana.     És el matí del 7 de maig i s’interroga com a testimoni una ciutadana de Dosrius proposada per la defensa de Junqueras i Romeva. Declara que una parella de guàrdies civils la van tirar a terra i van comentar entre ells “identifícala, que ésta se va a enterar” , la van tractar de subnorma l i es va posar a plorar. El fiscal, com tantes altres vegades al final dels seus interrogatoris als testimonis de les defenses, insisteix en preguntar si la testimoni coneixia que el referèndum era il.legal i per què anava a votar si hi havia una resolució de la magistrada del TSJC ordenant que s’impedís la seva celebració. Abans de tenir la resposta el president del Tribunal interromp el fiscal Moreno i li diu literalment que no formuli una pregunta com aquest

Unilaterals

Imatge
Al friqui Circ Waterloo els xamans de l’ANC continuen traient fum ensenyant-nos l’abecé. Amb la meitat dels votants més un parell d’afegitó per reblar que som normals a la propera elecció, n’hi haurà prou per proclamar que ja som independents per aportar al món global un nou estat floreixent. Quedarà ben demostrat que Leonardo i Colom eren del tot catalans com artífexs del nou món i que la bella Gioconda era una dama cofoia filla d’un ric del meu poble que els avatars de la història van enlairar a Montserrat perquè es deixés retratar amb el fons del Llobregat solcant els penya-segats. Però no diuen els xamans què passarà si els votants no arriben a la meitat i tot segueix com abans. Es pot ser unilateral sense Leonardo i Colom, sense el pont de Monistrol i la dama del prohom? Si la fumera es dissipa i els de les noves històries com els xamans se’ns eclipsen després de tantes cabòries, tornarem a ser norm