Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2013

Nadal

Imatge
En un vell casalot a peu de carretera, on mai no he vist ningú, hi ha un penjoll de llums blaves desitjant Bon Nadal, un reclam infantil al vertigen dels cotxes que les passen brunzent, del tot estranys al lloc i a l’anònim missatge que roman innocent en la trista façana.
Potser és això el Nadal, una fràgil claror sobre els murs de l’absència, un espai oblidat que ens torna a la memòria i busca en un racó, el més humil que troba, bastir la seva estança. Potser som el misteri de la infància que ens porta a desviure el present i habitar l’esperança.
C.A.

Gestionar les diferències, negociar les possibilitats

Imatge
Escoltar l'Antoni Castells dient que fa cent cinquanta anys que hem intentat que Espanya ens entengués, i no ens n’hem sortit, i que és inútil la via federalista perquè ningú no se la creu, i que l´única alternativa a considerar es la de la independència o el quedar-nos com estem, escoltar-lo a ell, el prohom socialista que va repetir al govern tripartit en la cartera més difícil i es va guanyar el respecte de propis i aliens, em causa una certa sorpresa, barrejada amb una sensació d’incredulitat de fons. Per la contundència de les seves afirmacions i perquè suposava, i continuo suposant, que quan va entrar en el projecte Maragall ho va fer convençut del seu contingut i de les seves limitacions, i penso que en política el temps compta molt, i el poc temps transcorrregut des del final del tripartit (per bé que amb punts d’inflexió importants) no hauria de portar a conclusions tan radicals i excloents.    De tota manera, ahir el vaig escoltar de nou en una entrevista a Catalunya Ràdi…

La llibertat corresponsable

Imatge
Cartes creuades publicades a la revista "Valors"el juny de 2012 :
Amic Cinto,
   Em dius que la gent que veniu del dret us preocupa el fonament, el sentit i el futur de les institucions i de tot el que anem estructurant i institucionalitzant a la vida publica i privada dels homes. Comparteixo amb tu aquesta inquietud.    Ja saps, que el mes passat varem celebrar el Congres Edificar la pau en el segle XXI, i una de les coses que allà es deien, era que calia d’adonar-se que la pau no depèn només de l’individu sinó també de les institucions i les estructures i que moltes d’aquestes estructures generen en sí mateixes injustícia, opressió i esclavatges. Però la majoria d’estructures actuals responen a demandes de segles anteriors, a situacions on era relativament fàcil mantenir un equilibri social ja que la diversitat era petita. Però en el moment present hem d’obrir o variar aquestes estructures per tal d’encaixar-hi nous valors, paràmetres, paradigmes.    I la qüestió clau, Cinto,…

La pregunta: una fórmula intel.ligent...per guanyar temps.

Imatge
S’ha de reconèixer que la pregunta amb dues parts per a la consulta és una fórmula intel.ligent perquè permet encabir-hi totes les opcions possibles, des de les simplement autonomistes o regionalistes, passant per les confederals i federalistes, fins a les independentistes. Per bé que no totes les opcions s’hi veuen reflectides amb la mateix claredat, i per descomptat que l’opció per un Estat seguit del “no” a la independència ens deixaria en una situació molt confusa. De quin Estat es tractaria? D’altra banda, si s’arribés a realitzar, es podrien presentar greus problemes a l’hora del recompte: per exemple, un “no” a les dues parts de la pregunta es consideraria un vot nul? I encara s’hauria de considerar la confusió que es podria produir per establir un resultat definitiu a l’hora de comparar els percentatges de cada opció, perquè podria donar-se que un percentatge del sí de la primera part no es reflectís ni el sí ni el no de la segona part. Hauríem de veure si no patiríem els e…

La coherència de Nelson Mandela

Imatge
Algú ha dit que Nelson Mandela ha sigut un miracle per la humanitat. Miracle o no, la figura de Mandela presenta una coherència molt notable des del punt de vista dels objectius que el van definir com a home polític. Si es comparen els trets fonamentals de la seva biografia política durant la seva militància activa en el Congrés Nacional Africà, de lluita contra l’apartheid, fins a ser empresonat durant quasi 30 anys, fins al febrer de 1.990, amb les accions de govern empreses després de ser elegit president, el 26 d’abril de 1.994, es veu clarament que Mandela va protagonitzar una lluita personal per establir el que entenia que havia de ser la política de reconciliació a la República de Sudàfrica, abans i després de ser condemnat a cadena perpètua el 1964. I això malgrat les polítiques socialment desastroses que han seguit els seus succesors al front del Congrés Nacional Africà.    En el discurs que va pronunciar el 20 d’abril de 1.964 davant el Tribunal Suprem de Pretòria exposa a…

Mirall

Imatge
De les baules del temps penja el vívid mirall dels anys que ens van concebre, dels colors fent-se rostre, de la il.lusió arbrant-se com al mar el corall. Mirem cristall endins i som tot just reflexos de tots els tons de l’aigua que passa i que perdura, que ens crida per quedar-se com més suaument s’allunya.
Els qui de prop mirem i els qui de lluny somriuen, som ells i són nosaltres imantats per la crida dels anys que ens sobreviuen. No podem abastar la imatge que ens convida a traspassar el mirall, però sí seguir la llum que uneix tots els records brollant entre els dos ulls.
C.A. 33è aniversari del Francesc

De què parlen?

Imatge
Quan el Sr Alfonso Guerra diu que els partits nacionalistes han faltat a la lleialtat constitucional perquè expressen ara que no en tenen prou amb el Títol VIIIè de la Constitució, mentre que quan aquesta es negociava van manifestar que el que s’acordava llavors donava compliment al seu objectiu d’autodeterminació, de quina realitat concreta està parlant ? Ens vol fer creure que la disjuntiva entre autodeterminació i estat de les autonomies es podia plantejar en aquell moment amb la simplificació amb què ara ho exposa? Ens vol fer creure que l’ingenu vomés va ser ell en confiar amb la conformitat dels partits nacionalistes per no demanar mai més cap reforma, i que el text de la Constitució, i els Estatuts que s’hi han acollit, han estat sempre rigorosament respectats per l’administració de l’estat i els seus governs successius? Ens vol fer creure que la Constitució no es pot reformar i que els que s’han de reformar són els que no s’hi adapten? Ens vol fer combregar amb les rodes de…