Mirall


De les baules del temps
penja el vívid mirall
dels anys que ens van concebre,
dels colors fent-se rostre,
de la il.lusió arbrant-se
com al mar el corall.
Mirem cristall endins
i som tot just reflexos
de tots els tons de l’aigua
que passa i que perdura,
que ens crida per quedar-se
com més suaument s’allunya.

Els qui de prop mirem
i els qui de lluny somriuen,
som ells i són nosaltres
imantats per la crida
dels anys que ens sobreviuen.
No podem abastar
la imatge que ens convida
a traspassar el mirall,
però sí seguir la llum
que uneix tots els records
brollant entre els dos ulls.

C.A.
33è aniversari del Francesc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat