Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2005

Justícia de funcionari

Imatge
Justament ara el funcionari,
per refer-se de la fatiga acumulada,
agafa un expedient,
el passa de la lleixa a la taula,
l’observa atentament,
l’obre,
hi passeja la mirada embadalit
i tancant els ulls
es bressola amb els càntics gregorians
que li reciten els àcars deixondits:
"…et levissima culpa venit…
…in iliquidis non fit mora…
…qui commodum sentit…
…iura novit curia…
…nec nos distingere debemus…"
Llavors, confortat,
tanca l’expedient, serenament
el diposita al seu lloc altra vegada
i espera que li torni la son a les orelles.
Amb aquesta lliçó de ciència infusa
ningú podrà negar
que almenys per una estona,
abans de ser vençut pel sopor definitiu,
el funcionari ha fet justícia. Dibuix: Honoré Daumier "Les escales del palau de justícia"

Parlem-ne!!

Imatge
El guió d’un article d’Antonio Elorza el passat dissabte ("La nación catalana") podria servir de pauta a un diàleg imaginari contra el soroll, els tòpics i els prejudicis.
- Hi ha dades comprovables i fiables que permeten afirmar que Catalunya era una nació abans que els membres del Parlament ho refrendessin en el text del nou Estatut.
- Home, celebro sentir-te això, perquè hi ha ben poques persones de la teva significació política i intel.lectual que s’atreveixin a dir-ho amb aquesta contundència !!
- El problema està en la visió del fet nacional català com una entitat separada des del Preàmbul fins a l’última línia del text del projecte de nou Estatut.
- Em sembla que abans d’afirmar això hauries de demostrar-me que t’has llegit el projecte, perquè justament el Preàmbul, al costat de moltes afirmacions sobre la història que abunden en enfortir aquesta convicció de realitat nacional de què tu mateix parles, es refereix a les relacions amb els pobles d’Espanya en un marc de lliu…

Llegint la Proposta de nou Estatut: drets i deures

Imatge
En el Títol II de la Proposta de nou Estatut (articles 15 al 54) hi ha una voluntat de configurar una societat avançada des del punt de vista de drets, en tots els àmbits (civil i social, polític, administratiu i lingüístic), de garantir-los i de subordinar-hi els principis rectors dels poders públics de Catalunya en la seva acció de govern. La sistemàtica recorda la de la Constitució, si bé no es defineixen drets fonamentals (seria inadequat). Després de la lectura d’aquest Títol se’m planteja una pregunta: era necessari incloure’l amb tanta extensió?
Llums i ombres .-
Perquè al redactat se li pot retreure que vol ser massa omnicomprensiu, vol abarcar tots els drets reivindicables que, però, només queden enunciats, de manera que el seu contingut precís s’ha de deixar per al que que les lleis específiques regulin concretament en cada matèria (i que de fet ja regulen en matèries com ara la llei de menors, de gènere, de medi ambient, de defensa de consumidors i usuaris, de drets dels treb…

Amor impossible, amor prohibit i divorci

Imatge
Avui fa cinquanta anys que moria a Madrid José Ortega y Gasset, el filòsof de la raó vital que des del punt de vista de la teoria política i de la seva concepció de l’Estat i d’Espanya va evolucionar d’un pseudosocialisme aristocràtic, antiestatalista (de contraposició Estat-societat civil, amb predomini ideal d’aquesta última), passant per un lliberalisme il.lustrat, fins arribar a les posiciones rabiosament centralistas, coincidint amb l’adveniment de la segona república, contrari al que ell en deia “particularismos” enfrontats a l’Espanya centrípeta, “la verdadera España, nuestra España”. Com que no hi havia més remei, el problema català s’havia de suportar amb resignació, amb el conformat sentiment de la “conllevancia”, com si es tractés d’una malaltia crònica dins l’Espanya invertebrada. La seva posició va servir a la dreta per a justificar durant dècades, i fins avui, la confrontació entre l’Espanya dòcil i l’Espanya “arisca”, la domèstica i la “levantisca”, la centrípeta i la c…

Llegint la Proposta de nou Estatut: història i nació.

Imatge
Desatenent per una estona el soroll mediàtic entorn del nou Estatut, val la pena començar una lectura detinguda, lliure de prejudicis, oberta a més d’una interpretació, mirant de llegir entre línies per destacar alguns aspectes que poden ser rellevants.
Història.- El preàmbul comença dient que "la nació catalana s’ha anat fent en el decurs del temps". Posa per davant la definició de la pròpia identitat com a nació, i insisteix en la justificació històrica d’aquesta identitat, des d’abans de 1714, apel.lant als drets històrics amb els que relaciona el dret a l’autodeterminació tal i com el Parlament de Catalunya ho ha expressat reiteradement: com una vocació d’afirmació nacional mantinguda des de la creació de la institució de la Generalitat. Dret d’autodeterminació, per tant, que no es contempla com un dret autòmon que es reivindica com alguna cosa pendent de realitzar-se, sinó més aviat com un procés que ja s’ha anat realitzant en les institucions catalanes al llarg de…

In memoriam

Imatge
Hi haurà per als dies sense memòria un altre nom que no sigui mort ? Mort de les coses netes, lleus: el matí estremit arran de terra, la llum del cos obscurida abans d'arribar als llavis. Hi haurà un altre nom per al lloc on s'ha esvanit el vostre record ? Sobre el poema "Sem memória" de Eugenio de Andrade, del llibre " O outro nome da terra"

Estem bojos? Estem morts?

Imatge
En un article recent l’escriptor britànic John Berger ("Desconexiones graves", 25/09/05), referint-se a l’Administració americana de la globalització, i davant la total falta de raonabilitat dels desastres de la guerra d’Iraq i del Katrina que han causat milers i milers de morts, que parlen, deia, a l’uníson i han esborrat per un breu temps l’opacitat de les pantalles, es preguntava si era possible que aquesta Administració estigués boja, que patís una modalitat de bogeria que li hauria suprimit la capacitat de dialogar entre els dos pols que defineixen l’existència, la por i la confiança ("sentir-se amenaçat" i "sentir-se superior"), una bogeria que actuaria com un interruptor que apaga instantàniament un aspecte quan encén l’altre i que per tant comportaria una desconnexió greu de la realitat. Una bogeria "binària" que exclouria tota possibilitat de copsar la immesa complexitat de lo existent.
Anant més enllà, el catedràtic de filosofia de la U…

Camins d'Arenys

Imatge
Camí lleganyós
Sobirans amunt,
despertar plujós
sobre Arenys de Munt.

Camí que voreja
la Creu de Rupit
i em fa sentir enveja
del sol emmandrit.

Camí emmirallat
en fulles mullades,
verd enlluernat
que es fon a glopades.

Camí del Montalt
que mira la plana,
balcó solemnial
com la mar ufana.

Camí que s'ensorra
seguint Torrentbó
i al Remei recorre
per fer-se millor.

Camí platanat
del noble Jalpí,
mig cos asfaltat
i mig de jardí.

Camí que ja xala
i veu el final,
s'enfila a Can Sala
i abraça el sorral.

Camí remorós
que l'ànim em guarda,
camí silenciós
quan caurà la tarda.

2 d'octubre de 2005
XVII marxa dels termes
d'Arenys de Munt.