Parlem-ne!!

El guió d’un article d’Antonio Elorza el passat dissabte ("La nación catalana") podria servir de pauta a un diàleg imaginari contra el soroll, els tòpics i els prejudicis.

- Hi ha dades comprovables i fiables que permeten afirmar que Catalunya era una nació abans que els membres del Parlament ho refrendessin en el text del nou Estatut.

- Home, celebro sentir-te això, perquè hi ha ben poques persones de la teva significació política i intel.lectual que s’atreveixin a dir-ho amb aquesta contundència !!

- El problema està en la visió del fet nacional català com una entitat separada des del Preàmbul fins a l’última línia del text del projecte de nou Estatut.

- Em sembla que abans d’afirmar això hauries de demostrar-me que t’has llegit el projecte, perquè justament el Preàmbul, al costat de moltes afirmacions sobre la història que abunden en enfortir aquesta convicció de realitat nacional de què tu mateix parles, es refereix a les relacions amb els pobles d’Espanya en un marc de lliure solidaritat amb les nacionalitats i regions que la conformen. Et convido a comparar l’orientació d’aquest projecte amb la del "Pla Ibarretxe", i a treure’n tu mateix les conclusions.

- La gènesi del catalanisme polític cal buscar-la en la presència constant de Catalunya en la modernització d’Espanya, a la vanguàrdia de les transformacions tecnològiques, ecómiques i socials i culturals, des de les primeres associacions obreres i el federalisme fins al PSUC. Aquí hi ha la gènesi del catalanisme modern i no en el record de Guifré el Pilós.
- Exacte!!. Deixem el Guifré en pau. Per tant, convindràs amb mi que aquest catalanisme de què parles ha aportat raons de pes per fer d’Espanya un Estat a l’alçada del seu temps, i que aquest dinamisme no convé, pel bé de tots, donar-lo per acabat sinó que s’hauran de buscar formes per a mantenir-lo actuant.

- Com deia Pierre Vilar, Catalunya és un component diferencial dins l’Espanya moderna."Dins" d’Espanya, no fora, ni simplement en el marc de l’Estat espanyol.
- El projecte no té en cap moment la intenció de separar-se d’Espanya. Llegeix-lo detingudament i mira de separar el gra de la palla. Hauràs d’admetre’m també que com a projecte de llei orgànica que és resulta lògic que parli sovint del marc de l’Estat en tant que realitat política i administrativa. Ara , a mi no em faria res de substituir tantes vegades com vulguis la paraula "Estat" per la paraula "Espanya". No ens barallarem per nominalismes.

- No hi ha Estat espanyol i nació catalana, ni Espanya és només el rètol d’un aparell estatal. La puja nacionalista tendeix a suprimir l’apel.lació d’Espanya com "nació de nacions", oblidant el que el català Antoni de Capmany va percebre el 1808 : aragonesos, catalans, gallecs, castellans, cadascun d’aquets noms inflama i enorgulleix, i d’aquestes petites nacions està composta la massa de la gran Nació.

- Altra vegada d’acord! Et diré més. Estaria disposat a admetre en el text del projecte que la Nació de què parla la Constitució és precisament aquesta "nació de nacions". Estem parlant de cercles concèntrics en els que el més gran conté tota la riquesa dels més petits, no de cercles tangencials.

- El criteri de bilateralitat radical en el projecte subratlla l’alteritat de Catalunya i apunta a una ruptura irreversible de la simultaneïtat de pertinença a la societat catalana i a la realitat espanyola.

- Fals!! Acaba de llegir-te el text, si és que has començat a fer-ho. La bilateralitat fonamental és la que permet la mateixa Constitució i ha anat definint el Tribunal Constitucional quan parteixen del fet que els Estatuts són els instruments que determinen les relacions de les nacionalitats i regions amb l’Estat. Necessàriament són bilaterals. Però hi ha més: aquesta bilateralitat està tamisada en els aspectes més transcendents (competències i finances) per decisions d’òrgans multilaterals (les lleis bàsiques i els acords dels organismes multilaterals a què es refereix el projecte quan parla de la Comissió Mixta d’assumptes econòmics i fiscals- article 214). Tot es pot matisar, però ja t’asseguro que progressar en aquesta línia d’aprofundir en les competències de les autonomies, de totes les que ho vulguin, no farà que disminueixi la convicció de simultània pertinença de què parles, tot el contrari, farà que augmenti.

- La massiva transferència de competències prefigura la transformació de l’Estat de les autonomies en un Estat dual, pròxim a la independència.

- Això són temors infundats. Les transferències són les que permet la Constitució. No juguem amb les paraules altra vegada. Els estats federals són estats duals?

- L’asimetria lingüística es proposa imposar l’idioma català i relegar el castellà al paper simbòlic de "llengua oficial" en les administracions.

- No em dones cap raó perquè la regulació lingüística en el projecte s’hagi de fer d’una altra manera, donat que es respecta el dret d’opció lingüística. T’has parat a veure el vigor del castellà a Catalunya? D’on surt aquest fantasma que et fa creure que el castellà es pugui relegar a llengua simbòlica?

- El control absolut de la recaptació d’impostos disminueix l’exercici de solidaritat i desmantella financerament l’Estat que haurà de viure de les aportacions de les autonomies.

- El projecte cuida bé prou d’assegurar la solidaritat amb els pobles d’Espanya. Si et sembla poc, digue’m com ho podem fer millor sense empitjorar el dèficit fiscal i d’infraestructures a Catalunya. No penso que Espanya hagi d’anar pitjor si Catalunya va millor. D’acord, els impostos els paguen les persones, però les mancances d’atenció personal s’acumulen en els territoris. Catalunya no es vol enriquir a costa de les altres comunitats autònomes, sinó que necessita mitjans per a guarderies, residències d’avis, poliesportius, biblioteques... Avui la Generalitat només recapta el 20% dels impostos de Catalunya, i Catalunya també és Estat. No trobes que alguna cosa ha de canviar per millorar?Et proposo un repte: generalitzar els sistema que dibuixa el projecte, amb els retocs que s’acceptin, a la resta de Comunitats, a veure quins resultats en quant a transparència i eficiència s’obtenen (de moment, Balears, amb govern del PP!, pensa en un sistema bastant semblant). Finalment, et sembla poc que l’Estat tingui la responsabilitat d’administrar la solidaritat entre comunitats?

- Preteneu una configuració de l’Estat confederal i asimètrica.

- Mira:últimament heu posat de moda el perill de la confederació, com un subterfugi per deixar les coses com estan, i us mostreu molt mandrosos a l’hora d’explorar le vies federalistes que conté la Constitució.

Deixem-ho estar, de moment. Per anar preparant els ànims i suavitzar les arestes, et convido a contemplar les pintures de Paul Jenkins , que segons John Berger ens fan remuntar als orígens dels colors com a condició prèvia de la vida, i per tant també de les nostres diferències i dels acords possibles. Són senzillament el que són, nòmades sense cap prejudici.

Comentaris

Joaquim ha dit…
Pedagògic diàleg imaginari.
Anònim ha dit…
Nice site!
[url=http://cdeiyory.com/kmav/olxx.html]My homepage[/url] | [url=http://cpwacygb.com/odwi/yovo.html]Cool site[/url]
Anònim ha dit…
Great work!
My homepage | Please visit
Anònim ha dit…
Thank you!
http://cdeiyory.com/kmav/olxx.html | http://pxtabaut.com/slap/xjup.html

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?