Albert
Camus, més enllà del nihilisme, parla de la
intransigència extenuant de la mesura com de la forma de ser distintiva de
l’home rebel, temptat per la desmesura en la negació dels seus límits i per la
desesperació de ser home en un món en el que la injustícia i el sofriment
neguen permanentment tota parusia divina o revolucionària. Diu Camus que si la
rebel.lió nega els seus orígens generosos i es deixa contaminar pel
ressentiment, la desmesura o la desesperació, acaba negant la vida. Val a dir,
però, que anteposa a la intransigència extenuant de la mesura la bogeria de l’equitat, de manera que
de la combinació de les dues actituds neix la capacitat de l’home rebel per a
conquerir, en i contra la història, el que ja posseeix, la magra collita dels
seus camps, l’amor breu d’aquesta terra. Potser és massa fàcil, i pot resultar
simplista, traslladar la concepció de l’home rebel de Camus a la consideració
de les expectatives polítiques en què ens estem movent aquest any electoral a…