Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2016

Notes d’un viatge a Xile i Argentina (3) : de les Glaceres a la Terra de Foc

Imatge


Deixem Xile i entrem a la Patagònia argentina pel control de Cerro del Castillo a Puerto Natales, amb bus i en direcció a Calafate. Cinc hores i mitja de viatge. Travessem la pampa infinita, entre verda i marronosa, amb guanacos i cavalls rere les senzilles tanques de filferro que delimiten les “haciendas”. Devegetació només la “paja brava” i les “llaretas”. La pampa baixa de cop a les envistes de Calafate, passat el mirador del “monito”, amb els Andes a l’horitzó.Ja a Calafate, un “disco” de “cordero a la cazadora” ens refà de la fatiga del bus.
Matí del dia 13 de novembre, excursió al llac Argentino, el més gran d’Argentina i el tercer de Sudamèrica. Enbarquem a Puerto Banderas en direcció al braç nord del llac i a la glacera Upsala, la més gran del Parc de les Glaceres. Pel trajecte amb catamarà comencen a aparèixer icebergs de mides diferents, primer sols i després en grup, de tons blavosos. El temps és canviant, però va millorant i fins fa sol. L’Upsala el veiem d’un tros lluny…

Diàleg? Un desert

Imatge
Escoltada a Catalunya en aquests moments la paraula diàleg, emesa amb diferents dialectes des de les instàncies de l‘Estat, apareix com inacceptable entre les files sobiranistes, i com molt improbable, i amb grans dosis d’incredulitat, entre les files dels qui no són independentistes però voldrien la celebració d’una consulta. D’una i altra part s’han anat destruint massa ponts que eren indispensables per iniciar un diàleg a partir d’algun moment, i ara es fa impossible pensar en la seva viabilitat a curt o a mig termini. 1.- La regressió al referèndum sí o sí representa un obstacle que fa materialment impossible l’inici d’un diàleg a qualsevol nivell. No es pot oblidar que el retorn a la posició del referèndum, que per una part no menor del sobiranisme era una pantalla ja superada, va ser obra de les exigències de la Cup per atorgar la seva confiança al president Puigdemont després de la negativa als pressupostos del 2016, i d’això encara no fa tres mesos, encara que molts sembla que…

Crema catalana

Imatge
Perquè cinc militants de la Cup han estat conduïts pels mossos d’esquadra a declarar a l’Audiència Nacional, després d’haver-se negat en una primera citació a fer-ho per videoconferència, la Cup ha demanat formalment la dimissió del Conseller d’interior, alguns parlamentaris han estripat fotografies del rei al Parlament i s’han organitzat concentracions de suport amb cremades de més fotografies.
Quan la Cup crema i estripa Neus Munté diu que les cremes no li agraden gens ni mica tot i ser ben catalanes.
Als qui han encès la foguera posant-hi la millor llenya no ha d’estranyar la fal.lera dels cupaires amb el foc que ens venten des de Madrid mentre aquí anem fent rotllana invocant els vells esperits que se sumin a la dansa.
Els aprenents de bruixots s’han mirat lo dels papers amb cara d’estaquirots i a més d’algun convergent se li hauran cremat els dits quan n’apilava els manyocs i en feia un bon cremadís perquè s’abrivés el foc.
Tot plegat un foc de camp, un somni d’adolescència, un bonic foc d’encenall…

Notes d’un viatge a Xile i Argentina (2) : de la regió dels Llacs a la Patagònia Xilena

Imatge
L’avió ens trasllada de Calama a Puerto Montt i d’aquí a Puerto Varas amb cotxe particular. Pel camí ens informem que la regió dels llacs amb capital a Puerto Montt , que deu el seu nom a un president de mitjan S.XIX, és la primera de Xile en productes lactis i la segona del món en la pesca del salmó, després de Noruega, el que representa el 30% en el comerç mundial d’aquest peix i 70.000 llocs de treball en aquesta regió administrativa.

Puerto Montt és una ciutat dominada pel port. Caminem fins al barri portuari de Angelmó, amb parades de peix, restaurants i petits comerços. Arran d’aigua ens sorprèn la presència d’un llop marí a prop d’una petita embarcació que els mariners estan carregant amb bens i garrins subjectats a les baranes laterals. A les parades de peix comprovem que la mida enorme de les cloïsses i musclos no té res a veure amb els dels nostres varals. L’abundància de salmó domina totes les parades. Al passeig marítim de La Costanera el monument als immigrants alemanys e…