A collibè



 












A collibè del temps, aquelles mans que un dia
s’agafaven ben fort a unes mans més fortes
i pujaven amunt per palpar l’alegria
i veure amb ulls sorpresos un munt de coses noves,
són ara les espatlles on pugen noves mans
arrapades al coll per veure un món més jove
i dir-te molt fluixet un fil de veu d’infant
que vist des d’allà dalt el goig sempre retorna.

C.A.
9 de desembre de 2016
36è aniversari del Francesc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9