Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2005

Forat

El dia 27, amb l'enfonsament d'una finca al barri del Carmel de Barcelona, en el transcurs de l'execució de les obres subterrànies de la Línia 5 del Metro, com a conseqüència d'un esvoranc de 35 metres de profunfitat per 30 metres d'amplada, s'han hagut de desallotjar més de 80 edificis, que vol dir més d'un miler de persones, en un radi d'uns 100 metres. Han hagut de sortir de casa seva d'estampida, tornar-hi a compte gotes només per recollir l'indispensable per poder-se canviar-se de roba, per rescatar les mascotes, amb l'angoixa de pensar que potser casa seva també serà xuclada pel túnel, amb la incertesa de no saber quan podran tornar-hi definitivament i si una vegada reinstal-lats podran pensar que el risc està superat del tot. La qüestió és greu. El fet, segur que va encendre tant a la Generalitat com a l'Ajuntament totes les alarmes tècniques, econòmiques, socials i polítiques. És de suposar que més d'un no ha dormit les …

Retallant la llibertat religiosa?

En la seva al-locució a uns quants bisbes espanyols el passat dia 27, el Papa vadir literalment referint-se a Espanya : "En l'àmbit social es va difonent una mentalitat inspirada en el laïcisme, ideologia que porta gradualment, de forma més o menys conscient, a la restricció de la llibertat religiosa, fins a promoure una despreci o ignorància del fet religiós, relegant la fe a l'esfera d'allò privat i oposant-se a la seva expressió pública... Un recte concepte de la llibertat religiosa no és compatible amb aquesta ideologia que a vegades es presenta com a úniva veu de la racionalitat. No es pot retallar la llibertat religiosa sense privar l'home de quelcom fonamental".

En el context en què es van dir aquestes paraules, de voler denunciar una situació després de rebre prèviament la informació sens dubte esbiaixada de part del cardenal Rouco, crida l'atenció que es parli del laïcisme com una ideologia, contraposada al fet religiós. És a dir, el Papa a…

Totxo

Segons el periodista americà Woodwonder, G.Busch li va manifestar en una entrevista que guardava un totxo en el seu despatx, procedent del campament del Mulà Omar a l'Afganistà. Sí, un totxo. Un totxo que cada dia deu contemplar des d'un angle diferent, que el deu inspirar com un tòtem. Segurament el té sobre una tauleta, o sobre la taula del desptax oval, compartint espai amb la Declaració d'Independència o amb la Constitució, o potser amb els discursos de Jeferson, A.Lincoln o F.Roosevelt. Però Busch no acostuma, no, a llegir cap d'aquests "totxos", sinó a mirar-se el totxo. En la intimitat del desptax el poder es frueix directament, i es toca, i es fa pedra picada, i si convé es converteix en estri amenaçador contra qualesvol que discuteixi les seves propostes. La més petita mirada de reüll al totxo pot servir per dissuadir al més pintat. En fi, de no llegir cap "totxo" i tenir un totxo , a ser un totxo, només hi ha un pas. La polisèmia encar…

Pensant en Auschwitz

El dia 27 d'aquest mes s'acompleixen 60 anys de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, en terreny polonès, per les tropes soviètiques. Com s'ha dit i repetit, no existeixen paraules per explicar aquest abisme, en els camps de concentració i d'extermini es trenquen totes les cordes del violí, i ja no és possible fer poesia després d'Auschwitz. No puc, però, resistir la temptació de rellegir Primo Levi (" Si això és un home") i trobar-hi expressades, fins on el llenguatge és capaç de fer-ho, tres empremptes devastadores sobre l' experiència de l'home que va haver de patir aquell horror : - La destrucció del somnis. Levi explica els somnis recurrents durant la nit, a la llitera del barracó que sempre havia de compartir amb un altre; somia que està a casa seva, entre persones amigues, que té moltes coses per explicar, però s'adona que els seus oïdors no l'escolten, no el segueixen, es mostren del tot indiferents,…

Versió catxonda

Després de publicar l'espot anterior he rebut al mail aquesta versió directament catxonda de l'assumpte :




Los obispos españoles admiten la validez del preservativo para prevenir el sida


Ya no será pecado usar condón

a quien quiera evitar coger el sida.

A la goma que otrora fue prohibida,

hoy los obispos dan su bendición.



El cristiano, si anda morcillón

y su lanza se yergue embravecida;

la cristiana, si acaso va salida

y está como un volcán en erupción,



no han de darse, como antes, a oración,

ni sumergirla en agua bendecida:

darán a su ansia solución cumplida

con sólo colocarse un capuchón.



Se dirán uno a otro: corazón,

amor mío, tesoro, cielo, vida...



19.01.05







Los obispos vuelven a la doctrina tradicional de la Iglesia: no al preservativo







No hay nada de lo que ayer se dijo.

Los obispos han vuelto a mover ficha,

que ellos están pa administrar la dicha,

el gusto, el goce, el morbo, el regocijo.



Hoy maldicen lo que ayer se bendijo.

La tesis dicha ayer es contradicha,

porque es…

Condons fora,condons dins... condons al Poder Judicial!!

Dimarts, el portaveu de la Conferència Episcopal, no se sap si per inducció celestial, per iniciativa pròpia o per la influència àurica del govern socialista, després d'una entrevista amb la ministra de sanitat, va afirmar (oh sorpresa!) que l´ús del condó es podria entendre en el context de la prevenció integral contra la sida,i fins i tot va citar un article de la prestigiosa revista Lancet amb l'aval de més de 150 científics que sostenen que la millor defensa es fonamenta en l'abstinència,la fidelitat i el condó (a, b i c, en anglès). Per una vegada, semblava que la Coferència Episcopal espanyola canviava de registre i admetia, almenys en el cas greu de la sida, l'ús del condó (les Conferències Episcopals de Brasil, Argentina, França, entre d'altres, l'admeten sense fer-ne massa propoganda).

Però heus ací que l'endemà des del Departament de sanitat del Vaticà es van repicar totes les campanes: ni parlar-ne, van dir, el condó és el passaport al sex…

UNA MICA DE POLISÈMIA, SI US PLAU !!

Fa uns dies vam anar al Cafè Roma amb la Rosa i vam demanar al cambrer de la barra :
- "Dos desgraciats".
El cambrer ens va mirar amb cara divertida i jo em vaig veure obligat a afegir :
- "Que no som nosaltres".
Decidit, el cambrer va cridar cap als companys que feien anar la cafetera:
-"Dos cortados, desgraciados!".
I no es van immutar, perquè naturalment es tractava d'uns innocents tallats amb cafè descafeïnat, llet descremada i sense sucre.Vantatges de la Polisèmia!

Llàstima que en la comunicació política funcioni més la hipèrbole que la polisèmia. Si funcionés de veritat aquesta última, i és molt convenient que així sigui, davant l'afirmació del Lehendakari : " ¿ Cómo vamos a acabarlo, a tortas?", el Zapatero hauria entès, i seria una evidència, que es referia a una pasta arrodonida i ensucrada que combina bé amb el cava. I davant l'afirmació de la portaveu del govern basc : " Si no hay diálogo los pr…

Violència sobre les dones

La Llei de protecció integral contra la violència de gènere, aprovada per unanimitat al Congrés (una de les promeses del govern socialista), entrarà en vigor d'aquí a pocs dies, excepte en els punts estrictament judicials (que, per cert, poden portar bastants mals de cap als Jutjats encarregats de tramitar els aspectes civils i penals simultàniament). La Llei irromp amb una declaració solemne des de la primera frase de l'exposició de motius : "La vilència de gènere no és un problema que afecti l'àmbit privat". És a dir, s´ha acabat el considerar que en les relacions de parella, matrimonis o parelles de fet, hi regna un àmbit impenetrable on puguin ser assumides pràctiques de violència física o síquica. Allò privat esdevé públic , o almenys social i per tant sotmès al control de les normes de convivència. En els aspectes educatius és significativa la insistència de la Llei en el fet que cal educar en la prevenció dels conflictes i en la pràctica de la …

Canvi de lluna (sonet a Tità)

La sonda Huygens ha aterrat (?) a Tità després de set anys de viatge. El punt més allunyat mai explorat per l'home, a deu vegades la distància entre la terra i el sol. Fantàstic!! Una mica de ficció ( o no ?) : arribarà un dia que la humanitat habitarà un altre planeta i tindrà una altra lluna, sense canviar de sistema (solar). Segons la mitologia grega ,Urà i Gea ( la Terra ) van engendrar els Titans, i un d'aquests va engendrar l'Aurora. Per si de cas, ja em començo a despedir de la nostra lluna de sempre ( la vella Selene) i emprenc viatge cap a Tità. Qui més vol venir? CANVI DE LLUNA ( sonet a TITÀ ) Prou! : et deixo, Selene, per Tità. M'has alterat l'humor, dama de foc, sóc presa del teu mal sense parar i melangiós em moro a poc a poc. Cansat dels raigs que tant m'han fet plorar, albiro la claror d'un altre lloc tot proclamant per fi, ben alt i clar : dels teus encants no vull seguir-ne el joc! Filla és l'Aurora del valent Tità: amb l'impuls m'e…

Catàstrofe i llenguatge

Llegint aquests dies alguns comentaris sobre la catàstrofe del Tsunami en el diari El Pais, se´m plantegen una sèrie d'interrogants sobre la manera contradictòria o complementària de tractar una mateixa realitat. Vegem-ho:

- Catàstrofe com a pretext literari.
07.01.05:"Fantasmas" (Juan José Millás).Tot i l'apreci que tinc per aquest formidable escriptor (del revers invisible però determinant de la realitat), em va sorprendre que prengués peu del Tsunami per divagar amb frases que són pura literatura deliqüescent:"...Teníamos la impresión de que los difuntos era más reales que los vivos...Casi tranquilizaba la contemplación de los cadáveres, convertidos al fin en materia inerte y liberados de la necesidad de atravesar este infierno en el que uno, aun sabiéndose muerto,continúa atado a la agotadora burocracia de los vivos...Leo que alguno de estos supervivientes fantasmales entran en los hospitales y se llevan, como el hombre del saco, a los huérfanos para tr…