Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

Nadal altra vegada

Imatge
     Josep i Maria, la mula i el bou, l'infant que se'ls mira, l'estel que camina quan ja res es mou. Vora la pallissa, en arrencar el vol per portar la nova, l'àngel es commou veient l'alegria del pastor que admira la beutat del noi. Tot resta suspès                                  dels   ulls del nadó a la menjadora, d’un fil de bonança   que bressola l'aire, regust d'esperança d'aquesta hora dolça, lliure de reclams, il.lusió encarnada al grapat de molsa de les meves mans. C.A.

Primer el silenci, després les paraules

Imatge
    Cartes creuades publicades a la revista "Valors" :   Benvolgut Cinto     He llegit amb atenció la teva Carta, i entre les moltes coses que dius m’he aturat quan escrius: Més que les paraules, amb les que sempre acabem equivocant-nos importa el silenci (...), silenci com acolliment i gaudi del la companyia, de l’altre”.   I coincideixo   plenament amb tu, només quan ens aturem i callem, és quan ens adonem del que hi ha al nostre interior, i d’aquesta aturada silenciosa brolla el desig de companyia, de compartir.   Quan et llegia, segurament em ressonaven aquestes paraules, perquè preparant una xerrada,   rellegia un antic retall de premsa on el poeta Miquel Martí i Pol   afirmava: “ Ni els poetes ni la poesia serveixen per a res. La poesia no cotitza en borsa, els poetes no es poden comprar iots, els editors que publiquen poesia ho fan per pur romanticisme”. No, la poesia no serveix per a res. Només per “recuperar el gust pel silenci en un món trastornat i

Nosaltres, els indecisos

Imatge
     El sobiranisme català, que ara ja es pot assimilar directament amb l’independentisme, ha anat creant un sèrie de categories conceptuals vehiculades amb termes com “dret a decidir”, per acabar significant “dret d’autodeterminació”, o “independència”, per equiparar-la amb la “llibertat” sense més matisos. Paral.lelament, als que no són partidaris del procés se´ls defineix com a “unionistes”, i als que no acabem d’entendre ni la gènesi ni la finalitat del procés tal com s’ha portat, se’ns qualifica d’ ”indecisos ”, una categoria intermèdia entre el convenciment independentista i els dubtes de la reforma constitucional. Amb aquesta classificació, l’indecís no és ni carn ni peix, la pitjor situació que se li pot crear a un catalanista que no acaba de combregar amb els plantejaments sobiranistes.     En les prospeccions electorals sempre hi ha un marge d’indecisos, que poden acabar decidint el resultat d’unes eleccions, i en el cas recent del referèndum escocès la posició

I seguirà el futur

Imatge
Quan tu tinguis l’edat que jo tinc ara, tindrà el teu fill l’edat que tu tens ara i seguirà el futur soldant les baules que fan que siguem uns essent uns altres. Som tots un sol present, una sang tendra que circula incessant per la memòria esdevinguda cos, petja i traspàs, cercant els mots d’una llengua perenne. Un vívid fil de temps uneix els braços de la mare pujant-te a collibè als vostres braços d’ara oberts al fill, un gest que obre l’espai a l’infinit. De l’un a l’altre gest creix el misteri de l’única paraula que ens comprèn, la que ens diu el que som i el que serem amb veu suau, tot just a cau d’orella. C.A. 9 de desembre de 2014 34è aniversari del Francesc

Necessitem polítics i no poetes

Imatge
       La visió del conseller Mas-Colell ensenyant al públic el llapis amb els pressupostos del 2015 contrasta amb la moda de les conferències, qualificades de polítiques, de Mas i Junqueras. El conseller busca quadrar els comptes de la Generalitat per l’any vinent, compleix amb la feina que se li espera de proveir els ingressos i les despeses, de dotar mitjans per cobrir les necessitats i no deixar un any més al descobert els comptes de l’autogovern que en altres latituds, si no es concreten, provoquen la dissolució del Parlament. Mas i Junqueras parlen  d’una llista única i de llistes diferents amb el paraigua de la independència. Mas-Colell mira per un futur concret, i explica que aquests pressupostos són molt polítics perquè exigiran del govern central la devolució de deutes històrics relacionats amb la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut, el fons de competitivitat i l’incompliment en obres d’infraestructures. Potser la negociació no portarà a res concret, però

Operació d'enginy, la del president Mas?

Imatge
   El cicle de la consulta, culminat el passat 9 de novembre, al marge de les consideracions que es puguin fer sobre la derivació final   a procés participatiu i sobre els seus resultats, ha deixat una cosa clara: no era plausible un referèndum, ni una consulta , referendària o no, sobre la base de la legislació vigent; el contingut de la doble pregunta desbordava les costures legals si no es comptava amb la conformitat de l’Estat.      Amb el full de ruta presentat ahir pel president Mas podria passar el mateix, però de manera agreujada: les eleccions al Parlament amb una llista única, i amb els objectius senyalats d’aplicar el resultat a l’elaboració en ferm d’un Estat independent, podria no ser l’instrument adequat per trobar una sortida efectiva a l’atzucac en què ens trobem, i no només perquè l’Estat continuarà posant tots els pals que pugui a la roda, sinó sobretot perquè la institució del Parlament, per la seva naturalesa, per la seva funcionalitat democràtica, per

Mur a la cartoixa

Imatge
No és de pedra aquest mur que es dreça a l’aire amb l’ombra entreviada dels xiprers, ni barra el pas als colors de la tarda la seva calidesa transparent. D’aquest costat, el dit ombrós de l’arbre, senyala sobre el mur, discretament, la verdor del conreu de l’altra banda, la fonda serenor dels camps silents. Damunt la blana mà d’aquesta pedra, en el llindar que mena a la cartoixa, la llum retalla el somni de les ombres i departeix amb elles sense pressa: només en el silenci es fa el miracle de travessar parets amb la paraula. C.A. Cartoixa de Montalegre

Majoria absoluta?

Imatge
   La majoria absoluta de l'independentisme en unes eleccions anticipades no acaba de quadrar amb la projecció del resultat de la consulta del 9N sobre un cens electoral actualitzat:    Aquests serien els números: -      Els participants al 9N (2.305.290) són el 37% dels que podien haver participat (6.228.531). -       El cens electoral de Catalunya actualitzat a 2014 (segons dades del INE) és de 5.478.173 electors, dels quals 184.590 són catalans residents a l’estranger. -       La diferència entre els que podien haver participat (6.228.531) i el cens electoral (5.478.173), és de 750.358, i ve donada per la suma dels menors de 16 i 17 (134.006, segons dades del INE) i els estrangers residents   Catalunya que també podien participar (que serien 616.352 del total de 963.717, majors de 15 anys, segons les mateixes dades). -           A les eleccions anticipades de novembre de 2012, els vots del bloc llavors qualificat de sobiranista (CiU+ERC+IC+CUP) van ser de

Set dies de novembre: diumenge, dia 9, la paradoxa i el conflicte

Imatge
       Un dels versos de Walt Whitman en el poema “Election day” (novembre de 1884, és a dir, ara fa 130 anys exactament) diu :”Per fi la pluja de vots des de l’est fins a l’oest, la paradoxa i el conflicte”. Ahir no hi va haver conflicte, però sí paradoxa. Si en lògica s’entén per paradoxa l’enunciat que porta a dues conclusions mútuament contradictòries sense que es pugui prescindir de cap d’elles, es pot dir que ahir vaig tenir l’experiència paradoxal de viure simultàniament   la contundència de les cues inacabables de participants, amb les quals no podia deixar d’identificar-me (fos quin fos el senyal fet a les paperetes), i l’opció presa de no participar personalment en la macroenquesta que venia a significar de fet el fenomen participatiu.   No vaig poder prescindir de cap d’aquests dos aspectes. Celebrava la participació encara que individualment me n’hagués exclòs. Segurament que sense paradoxes no podríem viure.     També hi va haver una pluja de vots (en aquest c

Set dies de novembre: dissabte, dia 8, final de cicle?

Imatge
  Encarant la recta final d’aquests set dies de novembre, no tenim prou elements per concloure si   el cicle de la consulta s’haurà acabat o bé si sobre les mateixes pautes en   començarem un altre, que resultaria extremament fatigós. Sí que podria donar-se una reaparició d’aquella figura de porcellana que està esquerdada i que tothom guarda al calaix perquè no es trenqui del tot. En qualsevol cas, de seguida veurem si el president convoca eleccions anticipades, i quines són les línies d’acord o desacord de les forces polítiques perquè es prenguin per plebiscitàries. De moment, l’exigència de convocatòria formulada per l’ANC fa menys d’una setmana, va desaparèixer del parlament d’ahir a l’acte de final de campanya. Hi ha altres estratègies en joc sobre el tauler?     Què tindrem demà? Espero i desitjo que sigui una festa, com les dels passats onzes de setembre. Aquesta vegada no hi haurà “Via” ni “V”, però sí una manifestació multitudinària de ciutadans que voldran fer el g

Set dies de novembre: divendres, dia 7, l´ús del temps

Imatge
           En un article d’avui a La Vanguàrdia Sergi Pàmies afirma: “Els que discrepem de la consulta i de la sibil.lina arbitrarietat política que l’ha potenciat, i que tampoc ens sentim representats per la totxesa cavernària del govern del PP, tenim la temptació de subratllar, amb un punt d’esnobisme, la nostra doble indefensió”. Jo formo part d’aquells que experimenten aquesta doble indefensió, i afegiria que entre l’arbitrarietat política d’uns i el tancament cavernari d’altres no hi ha espai per a la reflexió i el contrast d’idees i d’opinions, i en canvi es tenen per absolutament normals alguns enunciats apodíctics que no admeten controvèrsia, vull dir una formulació de raonament contrari que ajudi a trobar una mínima base comuna   per continuar parlant.     Un d’aquests enunciats apodíctics fa referència a l’ús del temps en el procés cap a la independència, que una part dels representants del sobiranisme dóna per necessària i ineludible. La seva formulació ve a ser s