Mur a la cartoixa




No és de pedra aquest mur que es dreça a l’aire

amb l’ombra entreviada dels xiprers,

ni barra el pas als colors de la tarda

la seva calidesa transparent.



D’aquest costat, el dit ombrós de l’arbre,

senyala sobre el mur, discretament,

la verdor del conreu de l’altra banda,

la fonda serenor dels camps silents.



Damunt la blana mà d’aquesta pedra,

en el llindar que mena a la cartoixa,

la llum retalla el somni de les ombres

i departeix amb elles sense pressa:

només en el silenci es fa el miracle

de travessar parets amb la paraula.

C.A.
Cartoixa de Montalegre

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?