quadern d'en Cinto Amat

    Com si aquest curs no tinguéssim prou problemes greus, ara se n’hi afegeix un altre, el drama Messi. Els mitjans i les xarxes en van plens, i l’opinió barcelonista ha elevat el drama al nivell de la tragèdia. Resulta que el noi fet a la Masia de Can Barça, transformat en pocs anys en el millor jugador de la història del Barça, i probablement en un dels millors, si no el millor, jugador de la història del futbol fins al present, se’ns en pot anar a un altre equip coincidint amb el rebrot de la pandèmia en un moment en què el club es troba en hores baixes.      He disfrutat moltes temporades seguint el Barça de Messi després d’aquella jugada rutilant de fa poc més de trezte anys en una eliminatòria de copa contra el Llevant en la que es va driblar més de mig equip contrari, inclòs el porter, arrencant des del propi camp i creuant suament la pilota al fons de la xarxa. Llavors Messi tenia el dorsal número 19. El 10 encara era de Ronaldinho. Recordo que se’m va ocórrer un sonet en

    Entre les consideracions que el president Urkullu es va permetre fer a rel dels fets d’octubre de 2017, i que consten en els documents entregats a l’abadia de Poblet, n’hi ha una de particularment rellevant. Una consideració molt personal que potser no va comunicar explícitament als polítics catalans que li van demanar la mediació però que expressa la raó més definitiva de la seva visió sobre la qüestió, més enllà de la crida genèrica al diàleg. Urkullu transcriu aquesta breu reflexió quan exposa la seva opinió contrària a la demanda de l’expresident Ibarretxe perquè el Parlament basc fos el primer a reconèixer la declaració d’independència de Catalunya : “Yo no podía votar a favor de reconocer la República catalana. No podía hacerlo por coherencia. No solo porque no soy partidario de las vías unilaterales, y menos de las que se gestionan fracturando la sociedad. Por coherencia porque a mí el propio president Puigdemont me solicitó ayuda porque él no quería proceder a la declarac

  Com llargues ressonàncies que de lluny es confonen en una tenebrosa i profunda unitat, immensa com la nit i com la claredat, tots els sons, els perfums i els colors es responen.   (Charles Baudelaire, “Correspondències”)     Amb els cinc sentits   Tastem els gerds collits prop del corrent del Sant Martí flanquejat per bedolls, moixeres i pins roigs. Toquem als marges l’olor de farigola i ens torna als ulls el so de la cascada, l’esclat dels cinc sentits en un de sol que ens fa l’olor palpable, dolces les mans i sonora la vista en tot el que ens envolta. El so respon a la visió de l’aigua, el tacte espera que el gust li correspongui amb la fragància als llavis, i en aquest joc de crides i respostes viu el sentit que les aplega totes, l’alè de la paraula.   C.A.   Vall del riu Sant Martí a Taüll, sota el Port de Rus

  Dono testimoni i n'ofereixo proves: la dona m'ha teixit el ponxo, els anys m'han teixit la pell, jo he teixit la vida (Pere Casldàliga, "Els ulls dels pobres") 

    La Sala penal del TS, presidida per Manuel Marchena, no deixa de sorprendre’m pel rigorisme i, segons el meu parer, la desproporció amb què es pronuncia sobre els presos del procés. Deixant de banda la sentència condemnatòria del passat octubre, i centrats ara en el compliment de la pena, convé situar en els següents antecedents   la revocació de l’aplicació de l’article 100.2 del Reglament Penitenciari a Carme Forcadell, premonitòria de la suspensió dels permisos als altres condemnats i de la més que probable anul.lació posterior del tercer grau (equivalent a la semillibertat) recentment concedit a tots ells.   La sentència va desestimar la petició del fiscal d’incloure en el pronunciament de condemna la circumstància que no es concedís el tercer grau fins haver complert la meitat de la pena, amb aquests termes : “El art. 36.2 del CP lo que otorga al tribunal sentenciador es la facultad de efectuar un pronóstico de peligrosidad que preserve los bienes jurídicos que fueron viol

Selene amiga, lluna plena d’estiu al cel d’agost, ens convoques de nit per parlar-nos del dia. Noble claror que conjures les pors i els mals auguris i allunyes els malsons que ens ronden com espectres, mantén-nos forts quan retorni la fosca o encengui Hèlios el foc de la cobdícia més enllà de l’albada, guarda’ns la llum de la teva faç tendra, fes-nos senzills els camins sota els cels i amigables les ombres. C.A.