Pregària a la lluna



Selene amiga,

lluna plena d’estiu

al cel d’agost,

ens convoques de nit

per parlar-nos del dia.

Noble claror

que conjures les pors

i els mals auguris

i allunyes els malsons

que ens ronden com espectres,

mantén-nos forts

quan retorni la fosca

o encengui Hèlios

el foc de la cobdícia

més enllà de l’albada,

guarda’ns la llum

de la teva faç tendra,

fes-nos senzills

els camins sota els cels

i amigables les ombres.

C.A.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat