Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2010

Final o represa de la política? (i 2). Contra els eufemismes

Imatge
Fa dotze anys, quan ja començàvem a trobar-nos còmodament instal-lats a la cresta de l’ona del creixement que semblava que no tindria fi, i quan la preeminència de la teoria de l’autoregulació dels mercats ja s’havia guanyat un lloc en les polítiques econòmiques dels governs enteses com a simple administració de la riquesa, després de l’ensulsiada de la Unió Soviètica i de les formes de socialisme d’Estat dels països de l’Est, Josep Ramomeda va treure un llibre (“Después de la pasión política”, Taurus1998) en el que denunciava aquella apropiació del poder ( teoria del poder en sentit positiu) per l’economia com a sistema de gestió, i clamava per la recuperació de la política com a valor autònom imprescindible per garantir la primacia del subjecte en condicions de llibertat, per salvaguardar les possibilitats humanes del gaudi envers les formes de competitivitat que s’orienten només a l’acumulació dels guanys. El llibre me’l vaig prendre com un crit en el desert del final de la històri…

Final o represa de la política? (1) Política econòmica

Imatge
Si fa escassament un any el sociòleg J. Luis Álvarez ("Liderazgo en nuestros tiempos") podia afirmar que Zapatero havia arribat a la Moncloa amb poc capital polític, i que el seu govern s’havia trobat bloquejat entre el poder mediàtic, polític i judicial de la dreta, i la seva pròpia opció per centrar-se en iniciatives de ciutadania més que no pas en qüestions de política econòmica, que són les que en realitat compten a l’hora de definir un programa atractiu per a les majories que aspiren a un ascens en la seva condició social, donant per fet que l’economia es regulava per ella mateixa, que no era un tema específic de l’esquerra, que només calia administrar-ne el seu bon funcionament, ara aquest mateix sociòleg("El asesinato político de ZP")pot mantenir que les decisions que finalment ha hagut de prendre per reduir el dèficit (reducció dels salaris dels funcionaris, congelació de les pensions, reducció de les inversions, reducció de fet de la despesa de la llei de …

En diagonal

Imatge
Josep Casanovas Archs ,Diagonal
Al regidor Portabella,
d’esquerres republicanes,
que a tots ens meravella
perquè sap tocar campanes
i anar sempre a processó
portant el sant cristo gros,
és a dir, fer oposició
i fer-se veure pel tros,
li vingué la inspiració
de plantar a la Diagonal,
com si fos un carbassó,
la Carta Municipal.
I heus aquí que el jove Hereu,
que d’idees ja en té poques
i veu allò que no creu,
hi ha caigut de quatre potes.
S’enlluerna amb la consulta,
s’embolica amb l’a, b, c,
la informàtica el sepulta
i el deixen sol al carrer.
En Trias no ha triat res,
s’ha passat per la canal
l’a i la b de l’inrevés
i li ha anat fenomenal.
S’ha acabat el carnaval,
només queda alguna veu
que crida en diagonal
on és l’hereu de l’Hereu?,
amb un eco fantasmal
que respon ja us fareu. C.A.

Primavera

Imatge
Vessa de verd l’impuls del llimoner
mostrant amb el rampell de la creixença
l’àvid anhel de l’arbre que vol ser
fent-se brancam enterc i fulla encesa.

Al seu costat, humil pel poc que té,
la buguenvíl.lea esfulla la temença
de no poder oferir el seu do roent
a l’ombra que la pren i que la besa.

Secret mormol del temps entre les fulles,
futur antic que torna amb els colors
i amb la remor de l’aigua a les brancades,
desig mai dit de sons i mans curulles,
de mots silents i arrels assaonades,
gràvid instant desclòs contra les pors. C.A.

Immigració:tu amenaces, jo amenaço

Imatge
Estic convençut que la resolució presa per l’Ajuntament de Llavaneres de denunciar a la policia els immigrants en situació irregular utilitzant les dades del Padró municipal és una mesura antisocial que desacredita a qui la proposa (en aquest cas el PP) i també a qui l’aprova. No és legal, ni lícit, ni ètic socialment, convertir el Padró en un llistat de ciutadans sospitosos, els funcionaris municipals en un cos de delators i la policia en un grup perseguidor i repressor de persones. Mesures d’aquesta mena haurien de tenir en els electors la conseqüència contrària a la que busquen, és a dir, una pèrdua de vots dels partits que les han preses. Com que aquesta conseqüència, malauradament, no es produeix, penso que els partits, institucions i grups socials que hi estan en contra haurien d’endegar una labor pedagògica sobre el contingut humà i la transcendància social i econòmica de la immigració, i també sobre la manera de tractar els conflictes que genera. L'any 2050 a Europa, segon…

El fermall de Blanca

Imatge
A la tomba de Blanca d’Anjou a Santes Creus, la filla del rei Coix de Nàpols, la noieta que amb dotze anys es va casar amb el rei Jaume II, conegut com el Just, a qui va donar deu fills, el darrer dels quals va portar-la a la mort un dimarts al vespre, el 13 d'octubre de 1310, quan només en tenia vint-i-set, nora de Pere el Gran, s’hi ha trobat un fermall de corall que probablement formava part d’un collar o d’un braçalet, a més de restes d’un vel de seda que li cobria el rostre, fragments d’indumentària al cos i senyals de les mitges per sobre dels bessons, i del cinturó a la cintura. Era, en morir, una partera que havia donat a llum pocs dies abans, i el que apareix del seu cos recomposat és, sobretot, un voluminós úter que ressalta per sobre les cames entrecreuades, en una postura que sembla voler retenir la vida que s'escola. Entre el rei Coix, Carles II de Nàpols, i el rei Just, Blanca estava predestinada a tenir fills i filles, i a deixar la vida en aquesta comesa. Podem…

Art i ofici

Imatge
En la contemplació de l'exposició antològica a Can Palauetés reconfortant comprovar com l’art de Santi Estrany agermana en una unitat de tracte i de simbologia geomètrica la seva ciutat, Mataró, amb tantes altres ciutats, d’Europa i d’Amèrica, que apareixen en les seves pintures d’acrílic sobre paper nítidament reflectides, amb un traç càlid i precís alhora, embolcallades per una xarxa de línies paral.leles, diagonals, convergents o en fuga, sobre un fons de colors molt vius, que creen la impressió de trobar-te admirant les ciutats sempre des de la mateixa intuïció artística. Londres, Estocolm, Kovenhavn, París, Roma, Venècia, Nova York, Frankfurt, Hamburg, totes aquestes ciutats tenen fragments en comú en la perspectiva visual de l’artista, i un tros de la realitat de cadascuna d’elles queda emmirallat en la fragmentació constructiva de la ciutat natal, de la basílica de Santa Maria, del conjunt monumental mataroní admirablement convocat en el cartell de Santes de 1.994. Tots …