El fermall de Blanca



A la tomba de Blanca d’Anjou a Santes Creus, la filla del rei Coix de Nàpols, la noieta que amb dotze anys es va casar amb el rei Jaume II, conegut com el Just, a qui va donar deu fills, el darrer dels quals va portar-la a la mort un dimarts al vespre, el 13 d'octubre de 1310, quan només en tenia vint-i-set, nora de Pere el Gran, s’hi ha trobat un fermall de corall que probablement formava part d’un collar o d’un braçalet, a més de restes d’un vel de seda que li cobria el rostre, fragments d’indumentària al cos i senyals de les mitges per sobre dels bessons, i del cinturó a la cintura. Era, en morir, una partera que havia donat a llum pocs dies abans, i el que apareix del seu cos recomposat és, sobretot, un voluminós úter que ressalta per sobre les cames entrecreuades, en una postura que sembla voler retenir la vida que s'escola. Entre el rei Coix, Carles II de Nàpols, i el rei Just, Blanca estava predestinada a tenir fills i filles, i a deixar la vida en aquesta comesa. Podem suposar que va viure amb més dificultats que plaers en una cort reial que tot i els seus títols romania crònicament mancada de recursos i havia de recórrer a la convocatòria de Corts (les de Montblanc, poc abans de morir, el 1307) per recaptar mitjans a canvi de cessions a les baronies, a la clerecia i als municipis, i fins havia d'empenyorar les joies i els mobles de palau. A Joan I, uns anys després, li retreien: "en vostra casa, senyor, comprador no ha de què pusque a vostra taula provehir e que és pus fort que moltes vegades no y ha vianda sinó per al vostre plat". Podem suposar que el fermall de Blanca era la part que quedava d'una joia, un collar o un braçalet empenyorats, com empenyorada ens apareix la seva curta vida a compte dels nadons que havia de parir. Obrim la tomba, i en el reduït espai del seu interior sentim que vibra encara l'alè d'una joventut precària, sotmesa a l'atzar i a les necessitats d'uns esdeveniments que haurien pogut anar d'una altra manera, i entre els objectes que ens criden l'atenció, els vestigis de seda i vestit, el floc de cabells, ens adonem que el fermall de corall, íntegre en la seva forma i en la seva matèria, perd la seva condició d'amulet, deixa de ser un simple record i passa a ser el fermall de la vida de Blanca, de la vida de totes les noies com ella, i de les que van viure amb condicions molt pitjors, amb el nostre present, el lligam vers una integritat i una dignitat femenina que cada vegada llueixen amb més resplendor al braç i al coll de les dones, al cap de set-cents anys de lluites per deslligar-se de tota mena de servituds.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu