Art i ofici


En la contemplació de l'exposició antològica a Can Palauet és reconfortant comprovar com l’art de Santi Estrany agermana en una unitat de tracte i de simbologia geomètrica la seva ciutat, Mataró, amb tantes altres ciutats, d’Europa i d’Amèrica, que apareixen en les seves pintures d’acrílic sobre paper nítidament reflectides, amb un traç càlid i precís alhora, embolcallades per una xarxa de línies paral.leles, diagonals, convergents o en fuga, sobre un fons de colors molt vius, que creen la impressió de trobar-te admirant les ciutats sempre des de la mateixa intuïció artística. Londres, Estocolm, Kovenhavn, París, Roma, Venècia, Nova York, Frankfurt, Hamburg, totes aquestes ciutats tenen fragments en comú en la perspectiva visual de l’artista, i un tros de la realitat de cadascuna d’elles queda emmirallat en la fragmentació constructiva de la ciutat natal, de la basílica de Santa Maria, del conjunt monumental mataroní admirablement convocat en el cartell de Santes de 1.994. Tots els llocs són diferents i tots tenen quelcom en comú, una línia de contemplació estètica que les uneix, que referma el profund sentiment d’unitat estilística de l’artista. Hi ha pintures de París i Cadaqués, separades en el temps per trenta o quaranta anys de distància, que diries que són del mateix dia, de les mateixes hores. No hi ha trencaments, tot és el mateix i tot és divers. Satisfà del tot aquesta coherència constructiva de l’artista, que no es pot assolir sense un treball constant, un rigor, un ofici adquirit al llarg dels anys. Una vena noucentista, d’ofici perfectament assumit, batega en tota la trajectòria.

A l'audiovisual de presentació el mateix Santi Estrany relaciona la seva sensibilitat com artista a partir de la realitat ( “quan veus alguna cosa que et causa un impacte visual, de seguida dius: això és pintable...” ) amb el seu ofici ( “a les meves obres la meitat és art i l’altra meitat és ofici” ). Síntesi creadora d’art i ofici que fa l’obra profundament intel.ligible i propera. És molt d’agrair aquesta honestedat de mestre humil, dedicat del tot al seu ofici artístic, quan estàs cansat de veure com et volen fer passar gat per llebre en moltes creacions que suposadament s’originen en intuïcions genials i que en realitat són parides incomprensibles. Fa uns dies, l’escriptor A. Muñoz Molina denunciava en un lúcid article ("Al final de una era") la capacitat de desorientació d’una part de l’art actual, orientat a la provocació i al guany astronòmic, amb clara analogia amb els productes financers només manejables pels qui s'hi enriqueixen; referint-se a l'obra de l'economista Don Thomson sobre el comerç de l'art ("El tiburón de doce millones de dólares"), Muñoz Molina afirma: "El que els crítics d'art anomenen conceptualisme no és, a aquestes alçades, res més que el segell mercenari d'una marca que fa prestigiós el no res i multiplica grollerament el preu que algun traficant d'armes o petroli n'està disposat a pagar". L’autèntica bogeria de l’artista, assenyala Antoni Marí a “La vida dels sentits, fragments d'una unitat perduda” consisteix en "el desig de fer realitat el que es dóna a conèixer per la disciplina i el treball que l’art exigeix”. Aquesta és la realitat que es fa present a les pintures de Santi Estrany, la que la disciplina i el treball diari traslladen al món de l'art.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9