Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2017

Vidal, quin pal!

Imatge
   Segons que recullen les cròniques de les conferències donades pel jutge Santiago Vidal a diferents llocs aquests últims mesos, ha dit, entre moltes altres coses, que estem tots fitxats amb les nostres dades fiscals tot i reconèixer que és il.legal, i que després de la declaració d’independència tindrem un préstec multimilionari de dos fons d’inversió internacionals, a més del reconeixement assegurat d’onze països de la UE. Tant el Govern com ERC, partit pel que és senador, han desmentit aquestes afirmacions, i   Santiago Vidal s’hi ha ratificat sostenint que s´ha de crear il.lusió entre la gent i demostrar que es fan coses.   A   l’espadatxí Vidal, el creador d’il.lusions, el perden tots els sidrals que munta amb els seu sermons, i ja no sabem ben bé si el que diu és invenció o el desig de ser el primer entre patums i patrons. Malgrat que sigui il.legal, pel nostre bé estem fitxats, per tenir bones pensions   i un futur immaculat entre els gran d

El referèndum unilateral: un salt al buit i sense xarxa

Imatge
       Des de la constitució solemne del Pacte Nacional pel Referèndum res no se sap de les gestions de la seva Comissió coordinadora per portar-lo a terme, de forma pactada o de forma unilateral. El president Puigdemont, però, no perd cap oportunitat per proclamar-ne la celebració indefectible amb efectes vinculants. Ara ens acaba de dir que “Europa ja està avisada”.   No podem saber si les afirmacions tan contundents del president obeeixen a una convicció personal profunda, com la confessió de la seva declaració individual d’independència que recomana que facin tots els catalans, o a una informació exclusiva sobre dades determinants que el comú dels ciutadans ignorem però que faran possible en el seu moment el referèndum unilateral i vinculant.     De moment, el que se’ns ha dit és que hi ha una llei preparada per fer el trànsit a la independència   guardada en algun calaix perquè el TC no se la carregui, però que tindrà efectes definitius en el moment oportú, si es

Sentir-se separatista?

Imatge
        Buscant altres temes, em trobo amb aquestes reflexions del pare Batllori que fa més de setze anys vaig subratllar (Miquel Batllori, “Records de quasi un segle” , 2000). Han passat anys, però continuo participant del mateix pensament. El separatisme accelerat ens vol fer oblidar massa coses, entre les quals coses tan fonamentals com Jaume Vicens i Vives i el mateix Batllori:      “Un separatisme català que hagués d’excloure les Illes Balears i el País Valencià, essent jo un català culuralista, no em convenç gens. Que arribés un moment en què, políticament, haguéssim de considerar com a estrangers Ramon Llull, Ausiàs March, els papes Borja (i fins i tot Baltasar Gracián), em sembla una cosa totalment contrària a la meva manera de pensar i a la meva manera de ser. Per això no em sento separatista ni políticament ni cultural. Al cap i a la fi, la convivència de tants segles (almenys des del S. XV, però ja en alguns aspectes des d’abans) i les connexions polítiques de t

Convèncer els indecisos o el buidament estètic del rigor ètic (recordant Zygmunt Bauman)

Imatge
“En el món creat en un instant per la sociabilitat de la multitud no hi ha normes ni regles que la constrenyin; només la mà estesa que espera arribar a altres mans” (Z. Bauman)    La campanya “fem futur” endegada la setmana passada per l’ANC, amb el suport d’Òmnium i les entitats independentistes, i amb el vist-i-plau del govern de la Generalitat, té com objectiu convèncer els indecisos i els escèptics en el tema de la independència perquè facin un pas endavant, primer a favor del referèndum unilateral i després, si aquest es celebrés, a favor del sí a la independència. La campanya està pensada especialment per aconseguir l’objectiu a les ciutats i en els barris que per història, tradició, condicions culturals, demogràfiques, econòmiques i d’origen, són menys proclius al sentiment nacionalista i independentista. Pretén, en certa manera, crear aquest sentiment allà on hi ha menys condicions per arrelar-hi, repetint així, durant un cert temps, l’operació de la Di

Paisatges amb paraules

Imatge
Licáncabur   Quan arribem a Calama el desert color de vi es fa pista d’aterratge i punta de carretera que s’endinsa per la sorra fins San Pedro d’Atacama, travessant el blau del cel amb franja de volves blanques sobre carenes de sal i un mar de lluna irisada als peus del volcà Licáncabur, “l’alta muntanya del poble”. A l’església de San Pedro, tota de fang, fusta i   pedra, els sants tenen tons llampants i un mirar vivaç i tendre.   4 /11/2016. S.Pedro de Atacama (Chile) Vall de la lluna   La lluna s’ha fet de sal en el desert d’Atacama i la llum que ens filtrarà serà saborosa i blanca. El sol no s’amagarà fins que n’hagi fet un tast i el matí de l’endemà tindrà un gust d’alba salada com els dies de pencar després d’una nit de marxa.   5 /11/ 2016. “Valle de la Luna”, desert d’Atacama (Chile) Flamencs   Reflectits a la llacuna, en el mirall de la calma, els flamencs són escultures

Notes d’un viatge a Xile i Agentina (i 4) : d’Iguazú a Buenos Aires

Imatge
   Una vaga de personal de la Companyia xilena Lan , amb la que hem fet tots els vols interiors per Xile i Argentina, ens retarda unes hores el trasllat d’Ushuaia a Iguazú   i ens obliga a pernoctar una nit a Buenos Aires, sense perdre cap de les rutes programades. De bon matí prosseguim fins a Iguazú, al Nord, a la província de Misiones, molt a la vora de la frontera amb Brasil, Uruguai i Paraguai, bressol de la cultura guaraní. La calor i la humitat són constants en aquesta zona durant tot l’any. Val a dir que Iguazú es mereix per si sol el viatge. Les impressionants i commovedores cascades que produeix el riu Iguazú poc abans de desembocar en el riu Paranà , en la confluència de la triple frontera d’Argentina, Brasil i Paraguai, descobertes el 1541 pel conqueridor Alvar Núñez Cabeza de Vaca, situades en el marc de la selva subtropical, són d’una bellesa inoblidable, declarades Patrimoni Natural de la Humanitat el 1939.      Aprofitem la tarda del mateix dia d’arribada per vi