Paisatges amb paraules




Licáncabur
 Quan arribem a Calama
el desert color de vi
es fa pista d’aterratge
i punta de carretera
que s’endinsa per la sorra
fins San Pedro d’Atacama,
travessant el blau del cel
amb franja de volves blanques
sobre carenes de sal
i un mar de lluna irisada
als peus del volcà Licáncabur,
“l’alta muntanya del poble”.
A l’església de San Pedro,
tota de fang, fusta i  pedra,
els sants tenen tons llampants
i un mirar vivaç i tendre.
 4 /11/2016. S.Pedro de Atacama (Chile)




Vall de la lluna
 La lluna s’ha fet de sal
en el desert d’Atacama
i la llum que ens filtrarà
serà saborosa i blanca.
El sol no s’amagarà
fins que n’hagi fet un tast
i el matí de l’endemà
tindrà un gust d’alba salada
com els dies de pencar
després d’una nit de marxa.
 5 /11/ 2016. “Valle de la Luna”, desert d’Atacama (Chile)





Flamencs
 Reflectits a la llacuna,
en el mirall de la calma,
els flamencs són escultures
esculpides dins de l’aigua
amb el cisell del silenci.

6 /11/ 2016. Llacuna Chaxa, “salar de Atacama”



Guèisers del Tatio
 Fumaroles del sòl
quan la terra esbufega,
fumaroles del cos
quan la ment s’aliena.
Terra i cos són de foc
i de fràgil bellesa,
i enfrontats en el joc
del fons i l’aparença
com el guèiser s’adonen
que en el repte de viure
no és el fum el que compta:
la vida va per dintre.
 7/11/ 2016. Guèisers del Tatio, desert d’Atacama



Petrohué
 Ginesta de novembre
als salts del Petrohué
i als peus del volcà Osorno.
Grogor de primavera
abans del nostre hivern
i al sud del nostre món.
Mirall d’un verd intens
als ulls de tots dos mons.
 9 /11/ 2016. Riu Petrohué. Regió dels llacs a la Patagònia xilena




Paine
 Testimoni granític de bellesa,
miratge transformat en pedra i so
per dir-nos la mesura i la certesa
de la natura oferta com un do.
 11/11/ 2016. Parc del Paine (“blau”), Patagònia xilena




Perito Moreno
 Com tornassol del temps desprès de la glacera,
la memòria gelada de l’aigua i de la roca
és l’iceberg blavós surant a la frontera
d’un continu i excels present que se l’emporta.
Suspesos d’un present que ja no té memòria,
amb les ales del còndor planegen sobre el glaç
els nostres ulls sorpresos per la blavor marmòria
d’aquesta visió immensa d’un sol i únic instant.
 14 /11/ 2016. Parc de les glaceres, Patagònia argentina



Beagle
 S’abraça amb oceans als peus del continent,
allà on els yàmanes caçaven llops marins
amb canoes de lenga afuades pel vent,
 a la Terra de Foc que ignorava els confins.
No hi havia cap far a la riba del Beagle
ni finia la terra amb l’espai descobert,
la claror del canal feia nous tots els dies
i més fondo el misteri d’aquell món sempre obert.
 16/11/2016. Far de la fi del món, canal de Beagle (Ushuaia, Terra de Foc a la Patagònia argentina)



Iguazú
 Abans d’abraonar-se desfent-se en mil cascades,
la força d’Iguazú, el riu de les grans aigües,
ha travessat calmosa la plana guaraní
esdevinguda selva amb mans i esguard de mare.
S’apleguen amb estrèpit tots els sentits del riu
al punt de la caiguda per ser boira i escuma
amb ànsies de retorn al cor i a la matriu
on no fineixen mai els sentiments de l’aigua.
 19/11/206. Cascades d’Iguazú (Argentina)
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?