Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2010

De màscares i monarques

Imatge
Pilar Rahola ha volgut fer de Jasmina Reza i ha buscat el seu Sarkozy sota les màscares , reals o inventades, del seu particular monarca, l’Artur Mas . Perquè hi ha dues maneres de parlar d’un personatge polític, una presentant la seva línia de pensament, les seves limitacions, les seves ombres i les seves possibilitats, i una altra partint d’unes suposades màscares o tòpics que circulen amb més o menys fonament entorn del personatge i proposar-se desemmascarar-lo, revelar la veritat del que hi ha a sota o al darrrere, perquè aparegui la persona tal com realment és. La primera forma exigeix molta informació i demana una distància crítica, la segona en té prou amb una complicitat preestablerta, una recíproca entesa per parlar del que convé parlar. La primera forma tendeix a buscar l’objectivitat, mentre que la segona tendeix a fer l’apologia del personatge. No cal dir que Pilar Rahola s’ha decantat per la segona fòrmula i ha posat tota la seva saviesa periodística, i tota la seva agud

Islàndia (i 4). Els camins de l'aigua

Imatge
Les primeres hores del dia setè les dediquem a voltar per la coquetona ciutat d’Akureiry, la capital del Nord, més aviat un poble elegant amb maneres urbanes totalment sostingudes. Passegem pel port, pel cèntric carrer comercial, i entrem a l’església, al capdamunt d’una pronunciada escalinata des d ’on es domina el conjunt, amb vitralls traslladats des del londinenc Coventry a l’interior. La façana imita les columnes de lava del paisatge, vol ser una incrustació cultural de la singularitat del paisatge a la solemnitat del temple. Camí de Glambaer , tornem a l’acompanyament amable del rumor de l’aigua, del riu serpentejant ent re pastures de verd inacabables on ramats de cavalls i ovelles pasturen pacíficament. Diuen que els cavalls islandesos, d’aparença robusta però més aviat baixos, tenen el privilegi d’afegir a les modalitats de marxa dels cavalls d’arreu un galop especial que els permet recolzar-se simultàniament sobre dues po tes laterals, el que els possibilita una particular

Islàndia (3). La certesa del foc sota les pedres que cremen

Imatge
A hora matinera del cinquè dia sortim en direcció nord, cap al parc nacional de Jökullsargljufür . Fins al creuament amb la secundària 901 el paisatge es repeteix, amb cadenes de muntanyes ferruginoses revestides de verd a banda i banda, i amb l’acompanyament dels corrents d’aigua que oscil-len, pugen o baixen en un o altre costat. La vista ja s’ha acostumat a aquesta company ia. Però a partir del desviament a la 901 el canvi de paisatge és total. Comença el desert, que es fa més present a mida que la carretereta de grava puja i revolta entre extensions planes de pedres i roques de riolita misteriosament esteses sobre la superfície. Qui les hi ha deixat? Qui ha fet d’aquest altiplà una vastitud desèrtica que sobtadament ens captiva? A la carena, abans que la carretera comenci la baixada cap al poblet de Modrudalur , la vista se’ns en va : a primer pla, les ondulacions marronoses de la continuació del desert, després una línia verda, matisada, als peus de la cadena de punxes volcàniques

Islàndia (2). L'art el proposa la naturalesa

Imatge
El tercer dia al dematí ens presentem a la punta de Dyrholaey , encara a la costa sud, un promontori de roca basàltica, molt erosionada, d’una negror intensa, afavorida per la grisor del cel en aquesta hora, d es d’on es poden entrellucar, o més aviat endevinar, amb l’ajuda de prismàtics, alguns exemplars de frarets (“lundi” en islandès), els simpàtics i preuats ocells d’armilla blanca i negra i pronunciat bec vermell, dels pocs que aquestes dates encara no han emigrat. A banda i banda del promontori, roquers enormes amb extensions de platja negra als peus que s’estenen fins on la vista és capaç d’arribar. El terra dels rocalls, amb trams foradats i esbatanats per l’entrada impetuosa de les ones, és quarterat, com si alguna mà desmesurada s’hagués entretingut a fer puzles inacabables de lava. La grisor densa de l’atmosfera s’accentua amb la presència d’un grup d’illots fantasmals prop de la platja de Reynis fjara , els suposats trols convertits en pedra quan a la sortida del sol feine